dimecres, 14 de setembre del 2011

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 14-09-2011


Avui li toca a Tortosa. Fa uns dies, a les 8 i uns minuts, un camió de reciclatge para davant la sortida del pàrquin del Mercadona al carrer Ulldecona. S'hi està uns minuts. Suficients per a que els cotxes optin en esperar-se o desviar-se.
A Aquella hora jo arribo a treballa i, certament, no tinc massa problema en desviar-me pel carrer que hi ha al davant de la porta d'entrada de dit centre comercial (ara mateix no me'n recordo del nom) Però hi ha cotxes que no ho faran, simplement perquè han de seguir recte per anar a la feina o portar els fills al col·legi.
És que no hi ha una hora millor per fer aquesta labor. Abans el camió entrava a l'entrada de l'aparcament soterrat i tan sols molestava quan feia les maniobres per entrar i sortir. El de la foto m'imagino que deu de ser més gran i no pot fer el mateix dificultant així la normal circulació pel carrer.

UNA MICA DE SUBMARINISME PEL CATALÀ


Saps dir-ho en català?

La paraula
retortijón, que es diu retortilló o torçó. Fa poc també vaig aprendre que chiringuito es diu guingueta, hortera xaró, mequetrefe maneflai tirachinas tirador. Tots coneixem la paraula habladurías i en canvi enraonies o parlaries ens sonen estranyes. La paraula inmiscuirse potser no ens grinyola, però és incorrecta, i s'hauria de dir immiscir-se o maneflejar, i tothom sap què és una cosa de pacotilla però no sap què és una cosa de nyigui-nyogui. I res d'entre pitus i flautes sinó entre naps i cols, i una cosa que no és ni chicha ni limoná, és una cosa que és mitja figa. Un gangós, en català, no és res, i així, el Carod o el Trias el que tenen és la veu ennassada.
Un casamentero és un matrimonieri una alcahueta és una alcavota. El rocío sabem que es diu rosada, però quan es glaça i es fa escarcha? Llavors es diu gebre o gebrada. Armar la marimorena és armar un sagramental o bé armar un sarau, que en català, encara que sembli estrany, també existeix.

Com també existeix
donar la lata, perquè dir que aquest paio és una lata és una frase del tot correcta. I sacar, fer una sacada-en futbol, per exemple-, també. Ara, si vols dir que algú té molt de saque amb el menjar, has de dir que té un bon davallant.

Txungu
eh! Veus, aquesta és una altra, el fet de catalanitzar-nos les paraules encara que sovint en coneguem la traducció correcta. Els hi fiquem una u al final i ens quedem tan amples. Txungu, guarru, cuentus txinus (sopars de duro és fantàstic!), tingladu, arreglu, apanyu, txantxullu (martingala o tripijoc), txulu, txivatu (delator, espieta o portanoves), sueltu (xavalla o, si vols fer-ho més fàcil, canvi), i la nostra preferida: el buenu. Aquesta la diu tot Cristu. Jo també eh! Com vale, o catxundeig, o txurrada, o escaquejar-se, com si quedés malament dir d'acord, desori, poca-soltadao desentendre's. I els nens, volen que els portis als caballitos, no als cavallets.

Com es diu pujar en una subhasta?
Licitar. I els manguitos que es posen els nens petits de flotadors? Maniguets o maneguins. I fer un salt de tijereta? Fer una tisorada.  
No és que vulgui fer-me el setciències, jo les sé perquè les busco, i precisament aquí està el drama, perquè és molt trist que hi hagi tantes paraules col·loquials que només haguem après en castellà. I de vegades, com deia, sí que les sabem, però estem tan acomplexats que ens sona millor la versió castellana. Diem més borde que no pas malcarat, papanatas que bajoc o toca-sons, cantamañanas que baliga-balaga o taral·lirot, mandanga que històries, parafernalia que faramalla, caradura que penques, santiguarse que senyar-se o persignar-se, o finiquito que quitança o finiment. També n'hi ha moltes d'aquelles que, en fred, ens costen de treure, i després, quan ens les diuen, deixem anar allò de 'ara que ho dius, sí que la sabia': Estribillo/tornada, atiborrarse/ataconar-se, de carrerilla/de cor o de memòria, estar en un aprieto/trobar-se en un destret, i tenir patxorra/ no posar-se pedres al fetge o prendre-s'ho a la fresca.

No cal anar gaire lluny, perquè Espanya també se'ns fica per tot el cos, malgrat que en català sovint hi hagi dues traduccions possibles: la
yema del dit és el palpís o el tou del dit, els nudillos són els artells o els nusos dels dits, a la espinilla se li diu canyella o canella, a la rabadilla rabada o carpó, a la pantorrilla panxell o tou de la cama, i al empeine empenya.

En fi, que en català també pot dir-se tot. És un idioma bonic i ric, i som només nosaltres els que l'empobrim. De consol, sempre ens quedarà el 'Déu n'hi do', que no només és intraduïble sinó que és molt difícil de definir.

Si ens estiméssim més la nostra llengua i no ens la deixéssim contaminar tant pel castellà, a Catalunya,
li lluiria més el pèl (otro gallo cantaria) 

Aquesta última frase he estat a punt d’eliminar-la: prefereixo els encoratjaments als retrets, però finalment l’he deixada tal qual, pel valor informatiu de l’expressió final.
Pots fer-ho passar?

Gràcies
pel teu suport al català !!!!

dimarts, 13 de setembre del 2011

QUÈ VA PASSAR ANIT A AMPOSTA PER A QUE HI HAGUESSIN TANTS DE MOSSOS?


Anit, a 2/4 de 10, teníem executiva al partit. Vaig sortir de casa amb una bossa plena d’envasos de vidre per a tirar-los al respectiu contenidor de reciclatge.
En apropar-me vaig veure un furgó policial dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra aparcat en sentit contrari del carrer Velázquez. Al seu costat diverses unitats. De seguida vaig veure que encara n’hi havia més. Dos vehicles més tenien la llum blava encesa i un tercer, la tenia apagada. I més mossos en aparent tranquil·litat, parlant entre ells. Tots en les immediacions del carrer citat, l’Enric Granados i l’avinguda de Catalunya. Allí mateix hi ha un locutori telefònic regentat per estrangers, però sembla que l’actuació (o possible actuació) res tenia que veure amb aquest establiment.
No vaig tenir cap problema de passar per davant d’ells. Tampoc ningú es va dirigir a mi de forma oral o mitjançant gestos per a indicar-me que no ho fes. Quan vaig arribar a l’alçada de l’Enric Granados, a uns 25 metres del cantó, vaig veure un grup de gent una patrulla de policia local...
A partir d’aquí no he sabut res més. Via Facebook vaig comunicar-ho a dues periodistes del territori, però cap de els dues m’ha respost i m'ha explicat el que va passar. Caldrà esperar que surti publicat als mitjans on treballen?  

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 13-09-2011 (DIMARTS I 13!)

Els qui em seguiu sabeu que diumenge varem anar al delta a penjar una senyera (què ens van robar) Les fotos totes estan fetes aquell mateix dia per la zona de l'estació de bombeig de Baladres.
La més al·lucinant és la primera. Què és? tubs de silicona? Qui ho va tirar devia de ser un "professional" ja que tants de tubs no és propi d'un ús domèstic.
Després, de tot: una llanterna, mobles vells, bosses amb brossa, llaunes, pots, etc.