EL PP, DESCOL·LOCAT

Sobre la conferència de que es fa celebrar ahir a Donosti “sobre el final de ETA”, se’n poden treure moltes conclusions i quasi totes positives.

Ahir pel matí, abans de que es fes la conferència (es va fer per la tarda), el titular principal de portada del Periódico era molt eloqüent: “Rajoy oferirà un pacte per pilotar el final de d’ETA”. No obstant, el PP no va assistir a la conferència.

Finalment, qui si que va acudir va ser el PSOE, encara que ho va fer com a partir, el govern de la nació no estava representat.

Penso que la situació no era senzilla. El govern d’Espanya no pot ni deu d’assistir a una conferència d’aquest tipus al menys que l’organitzi ell mateix o les Nacions Unides. Cap organisme internacional pot tenir la facultat d’organitzar-ho. Per tan, un esdeveniment com aquest només es podia organitzar a “títol personal”, amb el consentiment de les autoritats (govern d’Espanya, govern d’Euskadi, etc.)

El PSOE va fer bé, d’acudir, ja que ara com ara és el partit que sustenta el govern i un dels grans partits del país, però el PP es va equivocar al no acudir.

És evident que el PP sempre ha tingut una opinió “molt particular” (diguem-ho així) sobre el final d’ETA. Per ells, o la ETA es derrotada per les armes i tots els seus integrants acaben a la presó o no hi ha final.

Certament, des del meu punt de vista, per a un final dialogat, l’Estat i la banda terrorista hauran de posar-se al mateix nivell, la qual cosa no em sembla correcta, però què es pot fer?

Si es vol per a Euskadi (i per a la resta de l’estat, no ens enganyem) la pau definitiva, el govern (sigui el PSOE ara o el PP en un futur) hauran de dialogar i fer una sèrie de concessions impensables només uns anys enrere.

La manca de reacció d’ETA davant dels darrers empresonaments de líders abertzales (un d’ells Otegui) pot ser un símptoma de que estem arribant al final de la banda terrorista, bé perquè està molt debilitada logísticament parlant o perquè, realment, vol donar per finalitzada la seva acció terrorista.

Fins ara el PSOE sempre ha estat més disposat a negociar que el PP (segurament per això també n’ha tret més rendibilitat política), però el PP, encara està a temps de rectificar.  

Sobre el pacte de Rajoy, de moment, no se’n sap res més.   

FOTOS DEL DIA 18-10-2011. ESCULTURES D'AMPOSTA II

Una altra escultura d'Innocenci Soriano-Montagut. Aquesta es troba al parc municipal, el que hi ha entre el Museu del Montsià i l'Hospital Comarcal d'Amposta. Cal recordar que abans, el museu, era un col·legi que va portar, precisament, el nom de l'escultor fins que es va construir el nou a tocar de la carretera de Santa Bàrbara.
Segons sembla l'escultura porta el nom de "el joc de la viola" i és de 1938.

LA FOTO DEL DIA (17-10-2011)

Foto feta amb el mòbil. posta de Sol al Port des del barranc de La Galera, aproximadament des d'1 Km dalt del poble.

TORNAR A COMENÇAR

El candidat socialista Javier Pérez Rubalcaba va dir a Barcelona que si “poguessin retrocedir a l’any 2008, moltes coses que han fet, no les farien”.  Segurament això mateix ens passa a tots. Si ens donessin una oportunitat de tornar a començar, molts d’errors que em comès al llarg de la nostra vida, no els tornaríem a fer. I, possiblement, fins i tot alguna de les coses bones que em fet, potser tampoc o les faríem de diferent manera.

Per al PSOE l’any 2008 la crisi econòmica encara no s’havia instaurat al nostre país. Estàvem al final de la bombolla immobiliària i efectivament, la crisi encara no afectava de ple al nostre país, encara que els primers símptomes començaven a ser evidents.

De tots els errors que ha pogut cometre el govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, del qual Rubalcaba en va ser ministre, des del meu punt de vista, dos han estat els més importants: la reforma laboral i la gestió de la crisi.

Les reformes laborals, on els treballadors sempre hi surten perdent, a la pràctica s’ha vist que no serveixen per a res. Cap reforma laboral (al menys de forma directa)ha servit per a crear ocupació d’una manera important. El nombre d’aturats a Espanya passa en escreix dels 4 milions i, després de l’estiu, un període on, tradicionalment l’ocupació augmenta, s’ha tornat a perdre ocupació.

Realment és difícil aconseguir, ja no la plena ocupació (la qual cosa sembla que és impossible), sinó una taxa d’atur que no arribés al 10 %. Si fos tant fàcil ja s’hauria fet. A la bona voluntat del govern, hi ha que afegir-li la dels empresaris, sovint molt més preocupats en els seus propis interessos que no en els generals del país.

El que cal potenciar és l’economia productiva, que tradicionalment ha estat el motor econòmic dels països i és la que té uns llocs de treballa més estables. Però per a que l’economia productiva funcioni, hi ha que incentivar el consum privat. No es poden fabricar cotxes sinó se’n venen.

L’altre error va ser la gestió de la pròpia crisi. No crec que hi hagi ningú (bé, potser algun fanàtic) que pensi que l crisi és culpa del govern socialista. La crisi és mundial i la pràctica totalitat dels països capdavanters l’estan patint. Però les respostes que ha donat el govern semblen més fruit de la improvisació que d’una política coordinada que comptés amb tots els suports possibles. I aquí és on el PP (el partit que amb tota probabilitat governarà a partir del 20-N) també té molta part de culpa.

El PP com diu Rubalcaba, també vol fer un “retorn al passat” i aplicar les mesures que va aplicar el nefast José María Aznar. O sigui, deixar la nostra economia, majoritàriament, en mans de la construcció. Els experts ja han dit que això és impossible, però el PP és capaç de tot per mirar d’aconseguir “resultats immediats”. Però a la llarga, una altra bombolla immobiliària seria del tot contraproduent i molt difícil de digerir.