dimecres, 28 de març del 2012

VALORACIÓ PERSONAL DE LES ELECCIONS DE DIUMENGE



No vaig a ver com la majoria dels mitjans de l’esquerra que veuen en les eleccions de diumenge passat un desgast del partit de govern.
Admeto que em vaig equivocar amb les meves previsions sobre els resultats d’Andalusia, però també es van equivocar les empreses d’opinió que hi van gastar molts més recursos que jo: personal, temps i diners.
A l’hora de valorar els resultats sorpresa hi ha que tenir en compte diversos factors. Primerament, hi ha molta gent que quan se’ls hi pregunta sobre la intenció de vot, no diuen la veritat. A Andalusia, segurament, molts dels enquestats van dir que votarien al PP (d’aquí que es parlés de majoria absoluta), però a l’hora de la veritat van acabar votant a Izquierda Unida, una opció que no em desagrada gens ni mica. Penso que és molt coherent que davant la política de retallades socials i laborals que està portant a terme el govern central i els episodis de corrupció que han esquitxat a càrrecs socialistes de la Junta de Andalusia pel tema dels ERO’s, una bona part de la ciutadania optés per votar una opció d’esquerres diferent i que pugui acaba aportant aire fresc al govern andalús que, en tota probabilitat presidirà Juan Antonio Griñán. És el que s’hauria hagut de fer a Extremadura.
Aquesta posició ciutadana de votar IU jo sempre la he defensat com la més coherent quan t’ha fallat el PSOE. El que no entendré mai és que la gent descontenta dels socialistes acabi votant el PP.
Discrepo en canvi d’aquells que defensen que a Javier Arenas li ha passat factura les retallades de Rajoy. El PP va fer a Andalusia una campanya de guanyador, d’aquells que com es diu vulgarment, “venen la pell de l’os abans de caçar-lo”. Aquest particular és un dels motius que pot fer decantar-se pel PP a l’hora de votar, però no l’únic. Hi ha un percentatge de votants que es decideixen per una opció o per una altra depenent de les sensacions que tenen. Hi ha que pel sol fet de “sentir-se guanyadors”, ja els hi és suficient. Afortunadament no tothom pensa igual i els hi ha que voten després de medita-ho detingudament (per alguna cosa haurà de servir la jornada de reflexió)
En canvi, per a mi, el que ha passat a Astúries, és un frau a la ciutadania. Les maneres xulesques d’Álvarez Cascos el van portar a convocar les eleccions quan encara no es portava un any. Si finalment hi ha un empat entre el PSOE (el partit guanyador que pot acabar obtenint un diputat que encara està a l’aire), més IU, per un costat i el Foro Astúries del esmentat Cascos, més el PP, dependrà del diputat d’UPD (el partit de l’ultranacionalista Rosa Díaz) Cap a on es decantarà? A hores d’ara es imprevisible. Però també es pot donar el cas que el PSEO no guanyi aquest diputat i, en aquest cas, FA i PP tindrien el número necessari per a governar. I si la situació acaba sent aquesta, l’acord de govern no podria haver-se produït abans sense caler convocar eleccions? Una vergonya.  

FOTOS DE PROP DEL BARRANC DE LA GALERA I

Per aquesta zona hi conflueixen els termes de Santa Bàrbara, Masdenverge, la Galera i Godall.









dimarts, 27 de març del 2012

UN ALTRE ABOCADOR IL·LEGAL. FOTOS DENÚNCIA DEL 27-03-2012

Coneixeu la zona? Evidentment és Amposta i és la "suposada" zona enjardinada que hi ha al darrere del Carrefour, darrere de la tanca, i a un nivell inferior, passa l'Eix de l'Ebre.

ELS DE CONVERGÈNCIA ENS VOLEN SEGUIR ENGANYANT



El passat cap de setmana es va fer el congrés de CDC, el qual es va clausurar de la millor manera possible: Jordi Pujol president fundador, Arturo Mas president i Oriol Pujol, “l’hereuet”, secretari general, o sigui, qui, a partir d’ara,  remenarà les cireres dintre del partit.
Com què per demanar que no quedi, fins i tot van arribar a demanar el mateix estatus per a Catalunya que el que té Espanya respecte a Europa (el que jo vinc defensant des de fa més de 25 anys) D’això,  ells, en diu “sobiranisme” i no ”independentisme”. També volen reclamar una Hisenda pròpia que recapti tots els impostos dels catalans.
El nou president va dir que calia anar cap a Ítaca, la mítica i llegendària illa grega. Ahir pel matí a Catalunya Radio van fet mofa d’això i han dit, a veure si me’n recordo: 
 
Si la independència és Ítaca, el pacte fiscal, és Mallorca?  
En els temps que corren, és recomanable anar cap a una illa grega?
S’ha llegit Mas la lletra de Ítaca?: Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades...".

 
Convergència ja fa molts d’anys que va variant el seu discurs depenent de cada situació. Des de la “signatura de Mas davant notari de que no pactaria amb el PP”, a demanar als diferents afiliats d’altres formacions polítiques que s’integressin a la “Casa Gran del Catalanisme”. Tot s’hi val per aconseguir vots que els permetin governar. Hi ha una dita popular que diu així: “Aigua per a les meves patates”. Aquesta dita és perfectament aplicable a CDC.
L’estructura política del CiU està estretament lligada a un líder. Si abans ho era Jordi Pujol, ara (fins i tot des de molt abans del congrés) ho és Arturo Mas, encara que Pujol (pare) encara “pintava” molt dintre de l’estructura i més d’una vegada els hi treia les castanyes del foc. Ara ja sé l’ha arraconat definitivament. A partir d’aquest congrés, quan Jordi Pujol expressi una opinió ja ho farà a “títol personal” i mai com òrgan jeràrquic del partit. Dit d’una altra manera: “T’acaben de jubilar, Jordi!”. Bé, això al menys és la pretensió d’en Mas. Dos “Pujols” que el controlin, sembla que en són massa. Però sabent la forma de ser el Pujol pare, serà difícil que ho puguin aconseguir. Potser, a partir d’ara Jordi Pujol acabarà parlant per la boca de l’Oriol. Ja es veurà.
Amb els conclusions del congrés CDC pretén tornar a motivar les seus bases i renovar-los la il·lusió en el seu projecte... I quin és el seu projecte? Seguir governant Catalunya per a acaparar el màxim poder possible i convertir a la majoria dels seus en “polítics professionals” que controlin el poble, a la vegada que "mangonejen" els que els hi doni la gana (fa poc més d'un any que tornen a governar i ja s'ha destapat el primer escàndol) Un bon exemple el tenim a la ciutat d’Amposta, on el pujolisme (que és la doctrina de Convergència), es ve aplicant com a cap altre lloc, fins i tot, millor que a la pròpia Catalunya quan han governat.  
Em podria arribar a creure els convergents si veies en ells una coherència amb la seva política i si els seus càrrecs fossin més humils del que són amb el ciutadà del carrer. Però com això no passa, a mi no m’enganyaran... Potser a tu, sí.