El passat cap de setmana es va fer el congrés de CDC, el qual es va clausurar de la millor manera possible: Jordi Pujol president fundador, Arturo Mas president i Oriol Pujol, “l’hereuet”, secretari general, o sigui, qui, a partir d’ara, remenarà les cireres dintre del partit.
Com què per demanar que no quedi, fins i tot van arribar a demanar el mateix estatus per a Catalunya que el que té Espanya respecte a Europa (el que jo vinc defensant des de fa més de 25 anys) D’això, ells, en diu “sobiranisme” i no ”independentisme”. També volen reclamar una Hisenda pròpia que recapti tots els impostos dels catalans.
El nou president va dir que calia anar cap a Ítaca, la mítica i llegendària illa grega. Ahir pel matí a Catalunya Radio van fet mofa d’això i han dit, a veure si me’n recordo:
Si la independència és Ítaca, el pacte fiscal, és Mallorca?
En els temps que corren, és recomanable anar cap a una illa grega?
S’ha llegit Mas la lletra de Ítaca?: “Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades...".
Convergència ja fa molts d’anys que va variant el seu discurs depenent de cada situació. Des de la “signatura de Mas davant notari de que no pactaria amb el PP”, a demanar als diferents afiliats d’altres formacions polítiques que s’integressin a la “Casa Gran del Catalanisme”. Tot s’hi val per aconseguir vots que els permetin governar. Hi ha una dita popular que diu així: “Aigua per a les meves patates”. Aquesta dita és perfectament aplicable a CDC.
L’estructura política del CiU està estretament lligada a un líder. Si abans ho era Jordi Pujol, ara (fins i tot des de molt abans del congrés) ho és Arturo Mas, encara que Pujol (pare) encara “pintava” molt dintre de l’estructura i més d’una vegada els hi treia les castanyes del foc. Ara ja sé l’ha arraconat definitivament. A partir d’aquest congrés, quan Jordi Pujol expressi una opinió ja ho farà a “títol personal” i mai com òrgan jeràrquic del partit. Dit d’una altra manera: “T’acaben de jubilar, Jordi!”. Bé, això al menys és la pretensió d’en Mas. Dos “Pujols” que el controlin, sembla que en són massa. Però sabent la forma de ser el Pujol pare, serà difícil que ho puguin aconseguir. Potser, a partir d’ara Jordi Pujol acabarà parlant per la boca de l’Oriol. Ja es veurà.
Amb els conclusions del congrés CDC pretén tornar a motivar les seus bases i renovar-los la il·lusió en el seu projecte... I quin és el seu projecte? Seguir governant Catalunya per a acaparar el màxim poder possible i convertir a la majoria dels seus en “polítics professionals” que controlin el poble, a la vegada que "mangonejen" els que els hi doni la gana (fa poc més d'un any que tornen a governar i ja s'ha destapat el primer escàndol) Un bon exemple el tenim a la ciutat d’Amposta, on el pujolisme (que és la doctrina de Convergència), es ve aplicant com a cap altre lloc, fins i tot, millor que a la pròpia Catalunya quan han governat.
Em podria arribar a creure els convergents si veies en ells una coherència amb la seva política i si els seus càrrecs fossin més humils del que són amb el ciutadà del carrer. Però com això no passa, a mi no m’enganyaran... Potser a tu, sí. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada