dissabte, 2 de juny del 2012

LES SELECCIONS CATALANES O LA MANERA DE VEURE LA BOTELLA




El Tribunal Constitucional va fallar dijous sobre un recurs que va presentar fa 13 anys el govern del funest José Maria Aznar. Ja sabem que els tribunals de Justícia no es caracteritzen precisament per la seva rapidesa...
He escoltat comentaris i opinions de tot tipus.  Hi ha qui opina que el alt tribunal ha reconegut, per aquesta sentència, les seleccions catalanes de forma definitiva. N’hi ha però, que no són tan optimistes.
Fins i tot vaig escoltar un comentari amb aquests termes: “A partir d’ara qui tindrà problemes serà la selecció espanyola que vulgui competir en una disciplina on ja jugui la selecció catalana”. Això no serà així. Qui pensa d’aquesta manera, evidentment s’equivoca. Quan una selecció espanyola d’alguna disciplina que encara no competeixi internacionalment i ho vulgui fer, a qui sé li impedirà jugar serà a la catalana, encara que faci molts d’anys que estigui competint.
Mirant aquest tema em ve al cap allò de la botella, què l’optimista sempre la veu mig plena, mentre què per al pessimista, sempre estarà mig buida.
El diari el Punt Avui feia una enquesta preguntat sobre dita sentència i la majoria opinaven que fins que Catalunya no serà independent. Evidentment és la solució més radical i pròpia dels lectors que té aquest diari.
Si el govern espanyol volgués (què no voldrà), Catalunya podria competir internacionalment en igualtat de condicions. Però a Espanya, a part de ser immobilistes, temen el pitjor: què la selecció espanyola perdés davant Catalunya i això no ho podríen arribar a païr. 
Ja fa temps que dic que les relacions entre Espanya i Catalunya estan “caducades” i, per tant, s’hauria de negociar un altre contracte. Però Espanya no està disposada i davant qualsevol reivindicació catalana (diguem-li Estatut, pacte fiscal, etc.), en lloc de mirar d'atendre les nostres legítimes reivindicacions, encara, si poden, miren de retallar-nos més drets i si no ho poden fer els polítics, ho fan els tribunals de justícia que encara estan més encarcarats i ancorats a la dreta. 
Així no anem bé, gens bé, però la solució ideal serà molt difícil de trobar, perquè una de les parts és majoritària i no és precisament Catalunya.  

SERVIM EL MENJAR?




Amb l’arribada de la democràcia van canviar moltes coses. Possiblement els més important va ser recuperar molts de drets que el dictador havia anul·lat, com el dret de vot.
Va ser, sense dubte, una època de canvis. Les televisions i les ràdios que normalment, emetien en castellà, van començar a utilitzar el català als seus programes.  Aquest fet va comportar que els locutors haguessin d’aprendre ràpidament algunes paraules i expressions que fins llavors havien dit de forma incorrecta.
Jordi Itarte compaginava la seva professió de locutor de Radio Tortosa amb l’alcaldia de Roquetes.
Es conta que un dia explicava per antena com es feia un determinat plat de cuina. Pas per pas anava narrant l’elaboració del plat fins que va arribar el moment d’emplatar-lo i més o menys va dir el següent: 
 

-“I, finalment, es posa a una catifa i es serveix a la taula...”. 
 

A la catifa no! En tot cas seria a la safata o a la plàtera.
Aquest no és l’únic cas d’ús incorrecte d’alguna paraula fins llavors desconeguda.  

AL CÈSAR, ALLÒ QUÈ ÉS DEL CÈSAR





Des de que vaig publicar aquí al blog que l'Ajuntament d'Amposta "passava" de mi com exregidor, ja m'han arribat una invitació a la inauguració d'una exposició de pintura i l'agenda cultural del mes de juny. 
Serà que va tenir efecte la meva queixa?

BESALÚ II