LA PREGUNTA DEL DIA 25-06-2012

Seu de la Diputació de Tarragona.

Ara que amb la crisi econòmica es qüestionen diversos organismes, TU, QUE SUPRIMIRIES? 


Us faig algunes propostes.
 


-SENAT. També anomenat “Cambra Alta”. Realment no sé sap per a què serveix. Segons la constitució és una “cambra de doble lectura legislativa”, es a dir, es repassen el text aprovat al Congrés i hi poden introduir esmenes, però després haurà de retornar a la Cambra Baixa que, finalment, acceptarà els canvis introduïts o no.  Fins ara, mai ha estat una veritable cambra de representació territorial, encara que estigui previst que així. 
 
-DIPUTACIONS. Algú em sabria dir quines competències tenen en la actualitat? Abans de l’estat de les autonomies, les diputacions provincials feien de repartidores de les subvencions de l’estat als ens locals. També tenien algunes competències com xarxes de biblioteques, carreteres locals, conservatoris de música, etc. Però avui, moltes d’aquestes competències les han acabat assumit els governs autonòmics i les poques que queden, també podrien ser assumides o, en tot cas, passar a dependre directament dels ajuntaments. 
 

-CONSELLS COMARCALS. Si en l’actualitat la Generalitat de Catalunya ja s’ha descentralitzat en governs territorials (no vull posar “vegueries”, perquè, encara que existeixen de facto, no ho són oficialment), són necessaris els consells comarcals? La majoria de les seves funcions també podrien ser assumides per les diferents delegacions del govern o bé pels municipis, sobre tot els més grans. Podria substituir-se per un consell d’alcaldes que permetés coordinar-se a l’hora d’adoptar mesures comunes. 

 

-BANC D’ESPANYA.  Després de l’enrenou de Bankia, és normals que es qüestioni l’existència del que va ser banc emissor. Les actuals funcions sembla que podrien ser assumides pel Banc Central Europeu.    
 
-PARLAMENT EUROPEU. S’entendria si hi hagués una unió política, es a dir, si la UE s’acabés convertint en una federació d’estats. Però ara, les competències del Parlament Europeu són limitades i els estats, apel·lant a la seva sobirania nacional, poden acabar per incomplir-les.


Posats aquests exemples, ara voldria parlar-vos del Banc Internacional de Pagaments, del qual, l’espanyol Jaime Caruana és el seu secretari general. Què, com sé us ha quedat el cos? No em direu que coneixíeu l’existència d’aquest organisme? Amb l’esmentat Banc Central Europeu, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, etc., és imprescindible que hagi un “Banc Internacional de Pagaments”?  


Tens alguna idea més?


Per acabar, ara vull parlar-vos de:


 
DEMAGÒGIA. Avui el Diari de Tarragona porta el següent titular: “Los tarraconenses sostienen a un político porcada 374 ciudadanos”. No es pot posar tots els polítics al mateix sac. Mentre el sou d el president de la Diputació de Tarragona “ronda” els 90.000 euros bruts anuals, un regidor d’un ajuntament de 500 habitats (que també deu de computar com a polític), pot cobrar una quantitat simbòlica per no dir res.  

INDIGNAT

Aquest matí he vist unes imatges per Tele 5 que m’han indignat. A estat mentre esmorzava al bar on acostumo a fer-ho i a la televisió es podia veure el “Programa de Ana Rosa” on s’han pogut veure unes imatges on sortia una tribu africana. Les dones de la tribu es podien veure sense cap renda de vestir a la part superior o sigui, amb “les mamelles a l’aire”. A les imatges també es podia veure a una jove de raça blanca parlant amb un home. La noia també anava amb els “mingues a l’aire”, no sé si per posar-se a la mateixa alçada de les altres dones o, simplement, per a experimentar la sensació que s’hi produeix. És igual. Però les mamelles de la dona blanca sortien difuminades. 

Per què? No són totes les dones ser humans i per tant es mereixen el mateix tracte? O és que les dones negres es poden exhibir com si fossin vaques o cabres?
El que he dit, INDIGNAT!!  
No puc donar la culpa a Tele 5, ja que no tinc la seguretat de que les imatges en qüestió les hagin manipulats ells o si ja venien manipulades quan els hi han arribat.  

SIURANA III

A LA RECERCA DE LA SOLUCIÓ IDEAL

Blocs de vivendes construïts per Subirats Berenguer a Amposta.

El problema ja el coneixem: la gran quantitat d’habitatges que ni ha per a vendre, dels quals, una gran majoria estan a les mans dels bancs i d’altres entitats creditores.

L’estoc d’immobles ha fet que la construcció, motor tantes i tantes vegades de l’economia espanyola, juntament amb el turisme, estigui ofegada i li resulti molt difícil recuperar-se. Primer caldria donar sortida a tots aquests immobles abans de pensar en tornar a construir. La solució evidentment, no és fàcil.  

Es diu que una de les solucions és crear un “banc dolent” a qui “endossar-li” tota la bossa immobiliària i deslliurar així a les altres entitats de la feixuga càrrega que suposen tants i tants pisos per a vendre i, a sobre, amb un valor de mercat molt inferior al que costaven quan es van construir.

Fa unes setmanes, Gonzalo Bernardos, economista i vicerector de la Universitat de Barcelona n’apuntava una al programa Divendres que emet TV3 (la televisió pública de Catalunya) Segons Bernardos, els propietaris de pisos buits, els haurien de convertir en pisos de lloguer a un preu mòdic (uns 150 euros deia ell), assequible per a la majoria de famílies. Al seu costat, Màrius Carol, cap de comunicació del Grup Godó (la Vanguardia), posava en dubte que una família amb pocs recursos és pogués fer càrrec d’un pis fins i tot amb condicions avantatjoses, ja que encara hi ha més despeses que cal afrontar, com ara les comunitàries i, fins i tot l’Impost de Bens Immobles (IBI) L’ocupació dels pisos vuits evitaria el progressiu deteriorament que solen patir pel transcurs del temps.

Li responia Bernardos que” si els veïns s’encarreguessin de l’administració de l’escala, les despeses comunitàries no serien molt elevades”. Personalment hi discrepo.
Qui viu a un habitatge unifamiliar segurament ignora tot allò que comporta viure en una comunitat de propietaris. Si els pisos són de lloguer, el preu d’aquest porta incloses despeses com l’IBI, les escombraries i la part de despeses comunitàries.
I quines són les despeses comunitàries?  Evidentment no és només l’administració de la finca, sinó també la llum i l’aigua de les zones comunes, l’assegurança de responsabilitat civil, les reparacions i millores (pintura, mòduls de televisió...)i totes les derivades de l’ascensor (manteniment, reparacions, revisions periòdiques, modificacions normatives...) Quantificar-ho amb exactitud és difícil, perquè no hi ha els mateixos veïns a totes les escales i també depèn dels imports que es paguin per cada cosa, però s’hauria de calcular com a mínim uns 40 euros mensuals. Per tant, el preu del lloguer dels pisos a 150 € s’elevaria a una quantitat pels votants dels 200 euros.

Per tant, tenim, per una part, un enorme estoc d’habitatges buits i per l’altra una gran massa social a qui, cada vegada, li costa més poder fer-se càrrec d’un habitatge, ja sigui de compra o de lloguer. Hi ha més solucions que un lloguer barat? Evidentment que sí i sinó, que mirin cap al poble sevillà de Marinaleda.

A Marinaleda, fins i tot les famílies més humils, disposen d’un habitatge unifamiliar en propietat (sense cap mena de luxe, això sí) que ells mateixos han construït amb l’ajuda d’altres veïns del poble, i pel que paguen un lloguer mensual de 15 € (si, ho heu llegit bé, quinze euros)
La darrera pregunta seria: I per què no s’exporta aquest model a d’altres poblacions? Senzillament perquè no interessa. Darrere del concepte construcció hi ha massa interessos de gent molt poderosa.