dijous, 2 d’agost del 2012

DIARI DE L'AGOST. DIA 2 (dijous)




PRIMERA MEDALLA PER A LA DELEGACIÓ ESPANYOLA 
Finalment Espanya va aconseguir situar-se al medaller dels JJ.OO. de Londres. La nedadora badalonina del CN Sabadell Mireia Belmonte va aconseguir una medalla de plata en la prova de 200 metres papallona, aconseguint també el rècord d’Espanya de la especialitat. Ha estat la primera i esperem que no sigui l’última. 
 

LES PREGUNTES DE RITA BARBERÀ
Per segon dia consecutiu té presència a aquest apartat la totpoderosa alcaldessa de València l’excel·lentíssima Doña Rita Barberá. Igual a final de mes faig un rànquing sobre les persones que més han aparegut (amb honor o sense)
Doña Rita, més que honor, el que fa és treure’ls-hi (o al menys ho intenta) als aspirants a ocupar una plaça al seu ajuntament. Rita (o els seus assessors, em dóna igual) s’han tret de la màniga un qüestionari considerat denigrants per molta gent i que, com deia abans, atempta contra l’honor i la intimitat dels aspirants.  
Com que per a mostra un botó, heu aquí algunes de les preguntes que se’ls hi fa a les xiques: Quina ha estat la data de la darrera regla?, ha sagnat alguna vegada fora del període menstrual?, utilitza algun anticonceptiu hormonal?, controla el tractament amb el seu ginecòleg?...
Algunes són per als dos sexes: S’ha engreixat sense justificació aparent?, s’ha notat alguna inflor o embalum (bulto) al coll, aixelles, o engonal?, expectora amb freqüència o sagna? pateix hemorroides? Té estrenyiment habitual? Sé sent amb ànsia o deprimit? Té alguna malaltia de la qual no sé li hagi preguntat?... Etc. 
No és inconstitucional? 
 

EL “CULEBROT” DE L’ESTIU 
I si no ho és, té tota la pinta de que ho serà. Em refereixo al conflicte creat per l’Ernest Maragall quan va votar a favor del “pacte fiscal”. Al trencar la disciplina de vot al si del PSC, ara, l’executiva s’està rumiant expulsar-lo al negar-se a entregar-los l’acta de diputat. Però Maragall (Ernest) també té qui el defensa, com ara Nadal, la Tura i la Geli, del sector més catalanista del partit.
I parlant de “trencar”, jo també vull trencar una llança a favor del germà de qui va ser President de la Generalitat i tot un símbol dintre dels socialistes catalans. Ja sabeu el que penso sobre l’oportunitat de debatre ara el pacte fiscal, però d’haver-me trobat en la mateixa situació, jo també hi hauria votat a favor.   
 

EL PRÒFUG RUIZ MATEOS
José María Ruiz-Mateos, el patriarca del clan, està en recerca i captura per ordre d’un jutge al negar-se a comparèixer al jutjat al·legant que s’havia fet mal. Ruiz-Mateos havia de declarar sobre l’enèsima estafa.
No és la primera vegada que està pròfug de la Justícia. Als anys 80 ja es va fugir i, sembla ser (al menys es va dir) que es podria haver amagat a Ulldecona, concretament a la casa del seu amic Ramón Forcadell, el que va ser alcalde franquista. 
 

HA PASSAT A AMPOSTA
Va, una xafarderia d’àmbit local. Ahir em van dir que han fet fora a l’encarregat d’un cèntric restaurant d’Amposta. Sembla ser que els propietaris eren els seus tiets que tindrien un altre restaurant a una població veïna.
Sembla ser (i ho dic en totes les precaucions del món) que de tant en tant, “s’apartava” els diners d’algun menú dels que servien. Però com passa quasi sempre en aquests casos, l’avarícia trenca el sac (no sé si la frase feta és correcta) i poc a poc, anava “apartant-se” més diners. Em van dir que de cada 10 menús, en liquidava 4 als seus tiets, mentre que “s’apartava” els diners dels altres 6.      

SELECCIÓ D'ACUDITS GRÀFICS DEL DIA 2-08-2012







AMB ELS BRAÇOS OBERTS




Cada dia que passa CiU es distancia més del PP mentre que ERC els espera amb els braços oberts. Però... Qui espera a qui? No serà CiU que ara ja té a ERC on volia?
Fa uns mesos es va fundar a Barcelona l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que es defineix de la següent manera: “L'Assemblea Nacional Catalana, anomenada també Moviment per la Independència, és una organització popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu recuperar la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social”.
La definició està molt bé, em sembla perfecta, però... És així, tal com es diu, no està monopolitzada per CiU i ERC? A mi és el que em sembla. Perquè, els altres partits més minoritaris i que també s’autodefineixen  independentistes, hi són presents? Pel que dedueixo, partits com el SI (Solidaritat Catalana per la Independència) està per altres accions, com per exemple la campanya del “no vull pagar”.
Mas, quan era a l’oposició, sempre parlava de la “casa gran del catalanisme”. No haurà aconseguit el seu propòsit? De vegades només cal maquillar-ho una mica, buscar actors secundaris i la feina queda enllestida y dóna els fruits desitjats.  
Sempre he pensat que l’estat natural de Catalunya és el d’un estat sobirà i independent. No hi caben mitges tintes. I com jo, molts socialistes que, perquè no dir-ho, ara per ara ens trobem desubicats. El nostre partit viu un procés intern de reubicació política i cada “família” tira cap una direcció diferent. Hi ha qui sap perfectament que amb el federalisme no es va en lloc. Si amb 7 anys de govern de Zapatero no es fa ver un pas per avançar cap a l’Espanya federal, ara amb el PP encara molt menys. El PP està més per un estat centralista amb Madrid dirigint totes les polítiques estatals. Davant d’aquest panorama, quina és la solució per a Catalunya?
Durant les darreres setmanes l’ANC ha fet diversos actes pel nostre territori. Creieu-me que m’agradaria haver-hi participat, sobre tot a l’acte de Miravet on l’alcalde, l’Antoni Borrell és un bon amic. Però mai de la ma de Convergència...
Hi ha partits que fan bandera de l’independentisme només per a treure’n rendibilitat política. De portes cap endins, només s’ho creuen uns quants. Això per no parlar dels seus socis, els d’UDC que són força escèptics.

EL NUEVO PROFESOR


Una  mañana cuando nuestro nuevo profesor de "Introducción al Derecho" entró en la clase lo primero que hizo fue preguntarle el nombre a un alumno que estaba sentado en la primera fila:

- "¿ Cómo te llamas ?"


- "Me llamo Juan, señor."


- "¡ Vete de mi clase y no quiero que vuelvas nunca más !" - gritó el desagradable profesor.


Juan estaba desconcertado.  Cuando reaccionó se levantó torpemente, recogió sus cosas y salió de la clase. Todos estábamos asustados e indignados pero nadie dijo nada.


A continuación dijo el Profesor:


- "Está bien.  ¡ Ahora sí !  ¿ Para qué sirven las leyes ?..."


Seguíamos asustados pero poco a poco comenzamos a responder a su pregunta:


- "Para que haya un orden en nuestra sociedad".   

"¡ No !" contestaba el profesor.

- "Para cumplirlas" "¡ No !"


- "Para que la gente mala pague por sus actos"  "¡¡ No !! ¿¿ Pero es que nadie sabrá responder esta pregunta ??" ...



- "Para que haya justicia", dijo tímidamente una chica.


- "¡ Por fin !  Eso es... para que haya justicia.   Y ahora... ¿ para qué sirve la justicia ?"



Todos empezábamos a estar molestos por esa actitud tan grosera. Sin embargo, seguíamos respondiendo:  


- "Para salvaguardar los derechos humanos" "Bien, ¿ qué más ?", decía el profesor.


- "Para discriminar lo que está bien de lo que está mal"... " Bien, seguid... "


- "Para premiar a quien hace el bien."


-" Ok, no está mal pero... respondan  a esta pregunta:  ¿ Actué correctamente al expulsar de la clase a Juan ?..."


Todos nos quedamos callados, nadie respondía.


- "Quiero una respuesta decidida y unánime", insistió el Profesor.


-" ¡¡ No !!" - dijimos todos a la vez.


- "¿ Podría decirse que cometí una injusticia ?"


- "¡¡ Sí !!"


- "¿ Por qué nadie hizo nada al respecto?  ¿Para qué queremos leyes y reglas si no disponemos de la valentía para llevarlas a la práctica? Cada uno de ustedes tiene la obligación de actuar cuando presencia una injusticia. Todos. ¡No vuelvan a quedarse callados nunca más !"


- "Vete a buscar a Juan" -  dijo mirándome fijamente.



Aquel día recibí la lección más práctica de mi clase de Derecho. Cuando no defendemos nuestros derechos perdemos la dignidad y la dignidad no se negocia.