dilluns, 24 de setembre del 2012
ACTUACIONS IMPRÒPIES
Pubilles d'Amposta 2009. |
Tu que ets de Vinaròs, o tu que ets
d’Ulldecona, o de la Jana, de Traiguera o d’Alcanar o de Benicarló. Tu que tal
vegada has estat mare o pare de pubilla (digueu-li dama si voleu) o esposa o
familiar de pregoner de la festa major del teu poble. Què bonic veure com
proclamen a ta filla, amb vestit de gala i com li col·loquen la banda que la
distingeix com una de les noies més boniques del poble! Quin honor ser el
pregoner de la festa major, de fer emocionar als presents fent-los reviure
records del passat i explicar-los anècdotes viscudes!
I és que les nits de la proclamació de els
pubilles de la festa major, amb ball o sense i el dia del pregó que sempre dóna
el tret de sortida als dies més
esperats de l’any, són sense cap mena de dubte actes solemnes, d’exaltació de
la bellesa, de les costums i tradicions més arrelades a la nostra terra. Res
hauria de fer espatllar això, però desgraciadament, no sempre és així.
A Amposta tenim un alcalde que no entén
aquesta mena d’actes. Que aprofita qualsevol moment en que disposa d’un
micròfon per fer propaganda de la seva gestió, sempre des del seu particular
punt de vista, es clar. Però aquest anys les seves actuacions la nit del ball
de presentació i proclamació de la reina de la Festa Major i la resta de
pubilles i el dia del pregó amb la presència d’autoritats, familiars, amics i
poble en general, les seves actuacions
van ser impròpies del màxim edil municipal.
Sense nomenar-los, l’alcalde se’n va recordar d’un dels grups de l’oposició
(tampoc no ve al cas de qui, és igual) i va carregar durament contra ells, amb
la mirada incrèdula del públic assistent.
I és que molts no sabien a que venien aquelles
paraules, totalment fora de lloc i, segons sembla, el dia del pregó, hi va
haver gent que va optar per marxar i la majoria no van aplaudir la seva
intervenció.
Però no puc deixar-vos intrigats per més temps
i potser és hora d’explicar els antecedents d’aquelles lamentables conductes.
Des de fa uns tres anys, l’Hospital Comarcal
d’Amposta SAM (les sigles volen dir Societat
Anònima Municipal, per tant, propietat de l’Ajuntament) té llogat un local
d’uns 500 metres
quadrats destinat a centre de rehabilitació, quan a l’edifici del propi hospital
hi ha sales totalment buides. De forma sobtada, un dels grups de l’oposició
se’n assabenta que s’està pagant per aquest local 15.000 euros mensuals (IVA
inclòs)
Aprofitant un consell d’administració del
propi Hospital, un dels consellers pregunta sobre el particular a l’alcalde
que, com no, n’és el president. Als quinze dies, abans de que es reuneixi el
consell, el propi alcalde/president, lliura al conseller un document amb paper
oficial de l’Hospital però sense segell ni firma on, efectivament, es reconeix
que s’està pagant la quantitat citada i els metros són, poc més o menys els que
he dit amb anterioritat.
Quan la premsa se’n fa ressò, ràpidament,
l’equip de govern convoca una roda de premsa per a desmentir-ho i, de sobte,
els 500 metres
passen a ser 1.000 i el lloguer a ser-ho amb opció de compra. També s’acusa als
consellers dels grups de l’oposició de no assabentar-se’n d’allò que s’explica
durant les sessions dels consells d’administració.
Finalment, dos dels grups, collen a l’alcalde
i l’exigeixen que a la propera reunió del consell d’administració lliure la
corresponent documentació per esbrinar els fets.
En un primer moment semblava que l’alcalde era
contrari a fer-ho, però davant l’assessorament d’algú (suposadament del gerent de la societat), al proper consell
va entregar als presents còpia de les actes així com el primer contracte i
següents annexes que es van signar amb els propietari del local, que és una
empresa promotora de la nostra ciutat.
Però el més increïble de tot plegat és que el
gerent reconeix al consell que l’annex on els 500 metres passaven a
ser-ne 1.000 i que el lloguer es convertia en un lloguer amb opció de compra,
no havien passat pel consell d’administració i que l’alcalde i ell mateix
tenien plens poders per a poder operar al marge del plenari del consell d’administració.
Cal dir però, que els 500 metres que s’hi van
afegir són d’altell i que a part de ser quantificats amb el mateix preu que la
resta, mai han estat ocupats fins ara. Per tant, per a què s’està pagant per un
local que no s’usa? I encara més. El contracte finalitza l’any 2017. Si fem
números, ràpidament arribarem a la conclusió de que, al final del contracte,
s’hauran pagat, aproximadament 1.750.000 euros per un local de 1.000 metres quadrats
que, ara mateix, a preu de mercat, costaria uns 400.000.
On va a parar la diferència? Potser per això
l’alcalde està neguitós i actua de forma impròpia en uns moments del tot
inoportuns.
diumenge, 23 de setembre del 2012
ELS ÁRIAS-CAMISÓN D’ESPANYA
Segurament el nom de José Eugenio Árias-Camisón no us dirà res. Si us dic que el tal Árias-Camisón és el propietari del
rostidor Guadalmina de Marbella,
potser alguns començareu a intuir de qui estic parlant...
Bé, la darrera pista. És aquell senyor que es
va declarar insubmís quan es va aprovar la llei del tabac i va dir que al
seu establiment deixaria fumar, encara que per aquest fet va rebre més d’una
sanció de la Junta d’Andalusia.
Árias-Camisón es declarava contrari al govern socialista i admirador del PP, fins al
punt que va oferir dinar gratis als seus amics i clients el dia després del
20-N, amb la seguretat que els homes i dones de Rajoy guanyarien les eleccions
generals. Igual li va passar a Salvador Alcaraz del restaurant el Langostino de Oro de Vinaròs que
l’estiu de 2011 em va dir que a partir
del dia 20 de novembre tot canviaria...
Ara em pregunto: Què deuen de pensar els qui
van confiar cegament que amb l’arribada del PP Espanya milloraria? Segueixen
pensant que amb Rajoy estem millor que abans? Les polítiques que s’han aplicat
fins ara, en lloc de reactivar l’economia espanyola, el que han fet és,
precisament, l’efecte contrari. Que l’economia espanyola es contregui. Diuen
els responsables de l’equip econòmic del govern que, en el futur, totes
aquestes mesures donaran els resultats esperats. Però abans, quants restaurants
hauran de tancar?
El propietari del rostidor de Marbella tenia
la seguretat que una de les primeres mesures que aplicaria el nou govern seria
derogar la llei del tabac que prohibia fumar a qualsevol tipus d’establiment
públic, com ara els restaurants. Una altra mesura que havia d’afavorir els
empresaris era la modificació de la llei de l’IVA en l’apartat de no tenir
l’obligació de liquidar les quotes repercutides d’aquest impost fins haver-les
cobrat, ja que no sempre es cobra immediatament d’haver fet la venda o la
realitzat la prestació de servei. Fins i tot recordo que els populars d’Amposta en van fer bandera a l’hora d’explicar les bondats del programa electoral del
seu partit. Res més lluny de la realitat. Després de 10 mesos, el govern de
Rajoy encara no ha derogat la llei del tabac (ni ganes tampoc!) i en el tema de
les quotes repercutides de l’IVA segueix com abans, es a dir, les hagin
cobrar o no, les han de liquidar el trimestre corresponent.
Imagino que els Árias-Camisón o els Alcaraz
deuen d’estar profundament decebuts amb un govern del qui esperaven tot i que no els hi ha reportat res.
Però aquest sentiment és generalitzat i avarca a la pràctica totalitat de
ciutadania. Son molts els qui els van votar el PP esperant trobar un lloc de
treball o que els hi canviés la seva situació econòmica i, en l’actualitat, es
troben en una situació molt pitjor i no només en el camp econòmic, sinó també
social. La profunda decepció de la societat espanyola és molt gran.
I el pitjor de tot, ningú ens pot garantir que
aquesta situació millorarà en un futur no molt llunyà. Les perspectives són,
ara com ara, d’una degradació continuada de l’estat del benestar fins al punt
de que, potser, dintre de poc, ja no en quedarà cap indici, només el record.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)