Segurament el nom de José Eugenio Árias-Camisón no us dirà res. Si us dic que el tal Árias-Camisón és el propietari del
rostidor Guadalmina de Marbella,
potser alguns començareu a intuir de qui estic parlant...
Bé, la darrera pista. És aquell senyor que es
va declarar insubmís quan es va aprovar la llei del tabac i va dir que al
seu establiment deixaria fumar, encara que per aquest fet va rebre més d’una
sanció de la Junta d’Andalusia.
Árias-Camisón es declarava contrari al govern socialista i admirador del PP, fins al
punt que va oferir dinar gratis als seus amics i clients el dia després del
20-N, amb la seguretat que els homes i dones de Rajoy guanyarien les eleccions
generals. Igual li va passar a Salvador Alcaraz del restaurant el Langostino de Oro de Vinaròs que
l’estiu de 2011 em va dir que a partir
del dia 20 de novembre tot canviaria...
Ara em pregunto: Què deuen de pensar els qui
van confiar cegament que amb l’arribada del PP Espanya milloraria? Segueixen
pensant que amb Rajoy estem millor que abans? Les polítiques que s’han aplicat
fins ara, en lloc de reactivar l’economia espanyola, el que han fet és,
precisament, l’efecte contrari. Que l’economia espanyola es contregui. Diuen
els responsables de l’equip econòmic del govern que, en el futur, totes
aquestes mesures donaran els resultats esperats. Però abans, quants restaurants
hauran de tancar?
El propietari del rostidor de Marbella tenia
la seguretat que una de les primeres mesures que aplicaria el nou govern seria
derogar la llei del tabac que prohibia fumar a qualsevol tipus d’establiment
públic, com ara els restaurants. Una altra mesura que havia d’afavorir els
empresaris era la modificació de la llei de l’IVA en l’apartat de no tenir
l’obligació de liquidar les quotes repercutides d’aquest impost fins haver-les
cobrat, ja que no sempre es cobra immediatament d’haver fet la venda o la
realitzat la prestació de servei. Fins i tot recordo que els populars d’Amposta en van fer bandera a l’hora d’explicar les bondats del programa electoral del
seu partit. Res més lluny de la realitat. Després de 10 mesos, el govern de
Rajoy encara no ha derogat la llei del tabac (ni ganes tampoc!) i en el tema de
les quotes repercutides de l’IVA segueix com abans, es a dir, les hagin
cobrar o no, les han de liquidar el trimestre corresponent.
Imagino que els Árias-Camisón o els Alcaraz
deuen d’estar profundament decebuts amb un govern del qui esperaven tot i que no els hi ha reportat res.
Però aquest sentiment és generalitzat i avarca a la pràctica totalitat de
ciutadania. Son molts els qui els van votar el PP esperant trobar un lloc de
treball o que els hi canviés la seva situació econòmica i, en l’actualitat, es
troben en una situació molt pitjor i no només en el camp econòmic, sinó també
social. La profunda decepció de la societat espanyola és molt gran.
I el pitjor de tot, ningú ens pot garantir que
aquesta situació millorarà en un futur no molt llunyà. Les perspectives són,
ara com ara, d’una degradació continuada de l’estat del benestar fins al punt
de que, potser, dintre de poc, ja no en quedarà cap indici, només el record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada