dijous, 31 de gener del 2013

CANVIS AL DICCIONARI ESPANYOL

Només un lingüista com Marius Serra podia destapar les intencions de la Real Academia Española de la Lengua. Segons explica en un article que publicava el passat dilluns el diari la Vanguardia titulat Legislar la semàntica, la RAEL modificarà algunes accepcions del diccionari per adaptar-les als nous temps. En total 9.984.
Dit així tot sembla bastant normal. Ara bé, si algunes de les paraules que canvien són, per exemple, consulta popular, referèndum, sobirania,  autodeterminació, estat, estat de dret, etc. fa que ens haguem de posar a l’aguait per a veure que donen de si les modificacions. I aquestes suspicàcies es fan encara més grans al saber que el nou diccionari sortirà al carrer el proper 2014 coincidint, molt probablement, amb la consulta que es promourà des del Govern de la Generalitat de Catalunya.  
Per a tots aquells que no comprenguin massa les repercussions que aquest fet pot tenir, cal recordar-los que, els juristes, davant de qualsevol dubte de interpretació, recorren al diccionari. La importància que poden arribar a tenir els canvis són molt importants, ja que d’això dependran moltes de les sentències que es puguin produir arran dels diferents recursos que podran interposar-se per la causa del referèndum d’autodeterminació que es celebrarà en un futur a Catalunya.  
Per a dir-ho d’una manera planera i comprensiva; Espanya està preparant el terreny per a que la independència de Catalunya sigui impossible jurídicament parlant.  
Per res del món el govern del PP està disposat a concedir-nos la independència i, quan governi el PSOE, tampoc estaran per la labor. Si a tot això sé li suma que, segons diu Serra, l’estat federal, amb el nou diccionari serà del tot impossible, quina solució ens queda?
Entre les coses que puguin canviar igual la paraula referèndum es modifica per a que siguin tots els territoris espanyols els que tinguin el dret de votar per la independència de Catalunya o de qualsevol altra nació, com per exemple el País Basc.
El que he dit més amunt, no ens ho posaran gens fàcil...    

RESTAURANT CONTINENTAL

Als baixos del bloc on visc hi ha una pizzeria-restaurant-bar que es diu Continental. Ahir, en una pissarra al mig del carrer s'anunciava que es podria veure el Madrid-Barça, però per la nit estava tancat.
A la porta hi havia un cartell escrit a ma sobre una fulla de llibreta que hi posava que tancaven per motius particulars.
Però... Voleu saber per què va tancar? Perquè els hi van tallar la llum. No obstant, un veí els hi dona llum per mig d'un cable. Imagino que serà per a evitar que es pugui perdre el menjar susceptible de fer-se malbé més ràpidament. De totes formes, no és legal.
Com podeu veure a les fotos, la companyia elèctrica els hi va treure el comptador i avui encara no s'havia reposat.



ASSAIG CONJUNT ENTRE ELS XICS CALEROS I ELS XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA II
















Esperanza Aguirre y la II República

La talentosa y cazatalentos Esperanza Aguirre ha escrito que la II República fue un auténtico desastre para España y para los españoles. Y le preocupa y entristece el entusiasmo con que se exhibe la bandera republicana, que a su juicio simboliza uno de los periodos más nefastos de la Historia.
Es periodística y políticamente obligatorio recordarle a Aguirre, de modo neutral, el índice de importantísimos avances instaurados durante esa etapa de nuestra historia: 1. La promulgación y puesta en vigor de la primera Constitución democrática en España. 2. La asunción del poder de un Gobierno provisional de primer orden. 3. El sensible aumento del número de escuelas y de maestros y, nótese, maestras. 4. Una reforma agraria lógica y no arbitraria ni demagógica. 5. Luchar por la elevación del nivel cultural de los españoles. 6. Separación absoluta entre el Estado y la Iglesia. 7. Ley de divorcio por primera vez en España. 8. La creación del Cuerpo de la Guardia de Asalto (más tarde Policía Armada) con intención no represiva, como era la Guardia Civil, sino defensiva. 9. Reducción del personal del Ejército sin provocar traumas personales. 10. Plan de Obras Públicas, que posteriormente se apropió el franquismo, como por ejemplo el trasvase Tajo-Segura, Plan de pantanos en las Confederaciones Hidrográficas del Duero y Ebro, la carretera de alta ingeniería de Granada a Sierra Nevada. 11. Establecimiento por primera vez en España del Impuesto de Declaración de la Renta. 12. Intentar la vertebración de España a través de la aprobación de Estatutos de Autonomía (el catalán en su totalidad y puesto en práctica, el vasco ya durante la guerra civil, y el gallego, que no dejó de ser un proyecto a realizarse). Todo un alarde y muestrario de justicia y modernización de España, alejándose de monarquías absolutas, golpes militares, y retraso secular. Negar esto es caer en la ruindad.
Desgraciadamente varias causas entorpecieron y bombardearon la buena marcha del nuevo sistema político: 1. Las graves y egoístas disensiones entre los partidos políticos, todos, la CEDA de Gil Robles, las desavenencias entre las varias tendencias del PSOE, el Partido Comunista y su pretensión de establecer la dictadura del proletariado, Anarquistas al completo, y los demás partidos claramente minoritarios como Falange o los Tradicionalistas. 2. La rotunda y decisiva oposición y contraactividad de la Iglesia Católica. 3. El Gran Capital y su implacable presión económica. 4. La incultura absoluta de una mayoría importante de los españoles. 5. El ambiente totalitario que existía en Europa. Naturalmente todo esto llevó a la desestabilización y preparación del golpe militar.
No existe, en mi criterio, un ansia republicana mayoritaria en la sociedad española, y los intentos bienintencionados en tal sentido son más románticos que prácticos y explicativos de las ventajas políticas de un regreso republicano. Las posibilidades de retorno de la República en la actualidad se reparten, en mi opinión, al 50% con la pervivencia de la Monarquía, pero crecerán notablemente con el transcurso del tiempo, no sé si mucho. La Familia Real no está a la altura exigible de las circunstancias; su conducta debe ser nítida y ejemplar, cosa que no está ocurriendo. Hasta en la sucesión de las mujeres al trono el Rey no está poniendo el empeño necesario para impulsarla, y si no cuida su imagen, inevitablemente llegará la República.
Nunca nada es inocente. Ni siquiera Esperanza Aguirre. Siempre todo es espurio e interesado en mayor o menor medida. Como Esperanza Aguirre también. La II República pecó y la hicieron pecar. Y es que la triste historia de España resulta extraordinariamente difícil de encarrilar. Sobre todo con personajes como Aguirre. Pero es el único intento de que la vida sea una bella probabilidad.

(Arturo González)