divendres, 29 de març del 2013

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. 2a ACTUACIÓ. DELTEBRE I I
















Bárcenas i els fets provats

Per explicar el que està passant amb els papers de Luis Bárcenas entre bastidors a l'Audiència Nacional, només s'hi ha d'aplicar una eina tan contundent com difícil de manipular: el calendari. Només cal repassar les dates de cada resolució, cada recurs i cada moviment en aquest transcendental procés judicial, perquè les vergonyes de la fiscalia i del Govern quedin en evidència. És un escàndol impossible de tapar.

Les dates parlen soles. El 31 de gener, El País va publicar els papers de Bárcenas i a l'Audiència Nacional els van rebre com qui sent ploure. El 5 de febrer, el jutge Pablo Ruz va assegurar que no tenien res a veure amb la Gürtel. «No resulta prou acreditada la connexió», va despatxar en una resolució. I el 21 de febrer, en una altra, ho va tornar a repetir. En les dues decisions, Ruz va rebre el suport de la fiscalia, que per més que investiga tampoc hi veu relació. Tot això canvia un dia: l'1 de març, quan la querella d'Izquierda Unida va acabar per sorteig en el temut (pel PP) Jutjat Central d'Instrucció número 3, el de Javier Gómez Bermúdez. Unes hores després -¡oh, casualitat!- la fiscalia i Ruz van començar a fer marxa enrere i, després de negar-ho dues vegades, de sobte van trobar aquesta connexió amb la Gürtel que permetia disputar el cas a Gómez Bermúdez.
Les casualitats que demostren fins a quin punt el Govern està maniobrant perquè només sigui Ruz qui investigui els papers de Bárcenas no s'acaben aquí. Unes són còmiques, com aquest recurs que el PP va presentar l'11 de març contra la decisió de Ruz d'assumir la competència pels papers de Bárcenas… i que va retirar una setmana després a l'adonar-se que, si el jutge acceptava la seva petició, el cas Bárcenas havia de quedar en mans de Gómez Bermúdez. Altres fan molta por als que encara creiem en Montesquieu, com que el mateix president del Govern telefoni al CGPJ per interessar-se per «l'espectacle que està donant l'Audiència Nacional». I algunes s'acosten fins i tot a la prevaricació, com la inèdita maniobra de la sala per bloquejar l'interrogatori de Gómez Bérmúdez a Bárcenas, un imputat que es nega a respondre davant l'Audiència Nacional, però que concedeix simpàtiques entrevistes a la televisió.
En el fons del pantà, el que s'amaga és la por cerval del PP que el seu extresorer faci esclatar la bomba atòmica que diu posseir. Al Govern li aterria la possibilitat que Gómez Bermúdez, després de prendre declaració a Bárcenas, ordenés la seva entrada a la presó i això provoqués una guerra nuclear. No obstant, l'aposta del PP per Ruz els pot sortir malament. La competència millora l'eficiència, també als jutjats. I en aquesta batalla pel cas Bárcenas, el jutge Ruz té avui moltes raons per voler demostrar que no és cap titella en mans del Partit Popular.

Ignacio Escolar, director de eldiario.es

dijous, 28 de març del 2013

LA REBEL·LIÓ DE LES MASSES

Les espurnes solen causar grans focs. Durant els darrers anys, a pesar de les espurnes, de grans focs no n’hi han hagut massa i, els que hi ha hagut, s’han sufocat amb prou rapidesa.
Sociòlegs i politòlegs es pregunten que més haurà de passar per a que la ciutadania surti al carrer a reclamar tot allò que se’ns ha robat fins ara. La resposta la podríem tenir dintre de poc. Llegiu el que us explico a continuació.
El passat dilluns vaig passar amb el meu fill per la farmàcia del barri. Mon fill se’n va adonar que uns jubilats als qui estaven atenent, signaven un full  i es va preguntar per quin motiu ho feien. Després ens varem adonar que al taulell hi havia tants fulls de recollida de signatures com caixes. Abans de signar, una auxiliar de farmàcia ens va explicar que es tractava de pressionar al Parlament de Catalunya per a que, la cambra catalana, intercedís davant el govern de la Generalitat  a que els pagués les quantitats que els devia dels darrers sis mesos i que pujaria (segons les informacions periodístiques) a 1.390 milions d’euros entre el deute a les farmàcies i els hospitals. No cal ni dir que també nosaltres varem secundar la proposta. Vull deixar clar que no es tractava d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) ja que, per aquests casos es precisa d’un model oficial que, evidentment, no era els que s’estava signant.
Mentre, l’auxiliar, explicava que arribaria el moment en el que, sinó es cobrava el deute de la Generalitat, s’hauria de cobrar els medicaments als pacients i més avant, quan es cobraria del departament de Salut, se’ls hi tornaria retornaria els diners. Remarcava que, en cap cas, es negarien a dispensar els medicaments als pacients, però es veurien obligats a cobrar-los.
Vaig pensa que si l’amenaça es du a terme, l’enrenou que es pot crear pot arribar a magnituds colossals. Si al seu dia l’euro per recepta ja va significar un gran entrebanc entre una bona part del pacients, sobre tot entre aquells col·lectius més desafavorits socialment, no vull pensar el que pot significar el cobrament íntegre dels medicaments a grups com els malalts crònics que necessiten molta medicació i, de vegades, de gran cost econòmic.
Possiblement, si això arriba a passar, pot significar l’espurna definitiva que inciti la ciutadania per a rebel·lar-se davant d’un sistema totalment injust amb les classes populars.

II ASSAIG CONJUNT XICS CALEROS I XIQÜELOS I XIQÜELES V