Per explicar el que està passant amb els papers de Luis Bárcenas
entre bastidors a l'Audiència Nacional, només s'hi ha d'aplicar una
eina tan contundent com difícil de manipular: el calendari. Només cal
repassar les dates de cada resolució, cada recurs i cada moviment en
aquest transcendental procés judicial, perquè les vergonyes de la
fiscalia i del Govern quedin en evidència. És un escàndol impossible de
tapar.
Les dates parlen soles. El 31 de gener, El País va publicar els papers de Bárcenas i a l'Audiència Nacional els van rebre com qui sent ploure. El 5 de febrer, el jutge Pablo Ruz va assegurar que no tenien res a veure amb la Gürtel. «No resulta prou acreditada la connexió», va despatxar en una resolució. I el 21 de febrer, en una altra, ho va tornar a repetir. En les dues decisions, Ruz va rebre el suport de la fiscalia, que per més que investiga tampoc hi veu relació. Tot això canvia un dia: l'1 de març, quan la querella d'Izquierda Unida va acabar per sorteig en el temut (pel PP) Jutjat Central d'Instrucció número 3, el de Javier Gómez Bermúdez. Unes hores després -¡oh, casualitat!- la fiscalia i Ruz van començar a fer marxa enrere i, després de negar-ho dues vegades, de sobte van trobar aquesta connexió amb la Gürtel que permetia disputar el cas a Gómez Bermúdez.
Les casualitats que demostren fins a quin punt el Govern està maniobrant perquè només sigui Ruz qui investigui els papers de Bárcenas no s'acaben aquí. Unes són còmiques, com aquest recurs que el PP va presentar l'11 de març contra la decisió de Ruz d'assumir la competència pels papers de Bárcenas… i que va retirar una setmana després a l'adonar-se que, si el jutge acceptava la seva petició, el cas Bárcenas havia de quedar en mans de Gómez Bermúdez. Altres fan molta por als que encara creiem en Montesquieu, com que el mateix president del Govern telefoni al CGPJ per interessar-se per «l'espectacle que està donant l'Audiència Nacional». I algunes s'acosten fins i tot a la prevaricació, com la inèdita maniobra de la sala per bloquejar l'interrogatori de Gómez Bérmúdez a Bárcenas, un imputat que es nega a respondre davant l'Audiència Nacional, però que concedeix simpàtiques entrevistes a la televisió.
En el fons del pantà, el que s'amaga és la por cerval del PP que el seu extresorer faci esclatar la bomba atòmica que diu posseir. Al Govern li aterria la possibilitat que Gómez Bermúdez, després de prendre declaració a Bárcenas, ordenés la seva entrada a la presó i això provoqués una guerra nuclear. No obstant, l'aposta del PP per Ruz els pot sortir malament. La competència millora l'eficiència, també als jutjats. I en aquesta batalla pel cas Bárcenas, el jutge Ruz té avui moltes raons per voler demostrar que no és cap titella en mans del Partit Popular.
Ignacio Escolar, director de eldiario.es
Les dates parlen soles. El 31 de gener, El País va publicar els papers de Bárcenas i a l'Audiència Nacional els van rebre com qui sent ploure. El 5 de febrer, el jutge Pablo Ruz va assegurar que no tenien res a veure amb la Gürtel. «No resulta prou acreditada la connexió», va despatxar en una resolució. I el 21 de febrer, en una altra, ho va tornar a repetir. En les dues decisions, Ruz va rebre el suport de la fiscalia, que per més que investiga tampoc hi veu relació. Tot això canvia un dia: l'1 de març, quan la querella d'Izquierda Unida va acabar per sorteig en el temut (pel PP) Jutjat Central d'Instrucció número 3, el de Javier Gómez Bermúdez. Unes hores després -¡oh, casualitat!- la fiscalia i Ruz van començar a fer marxa enrere i, després de negar-ho dues vegades, de sobte van trobar aquesta connexió amb la Gürtel que permetia disputar el cas a Gómez Bermúdez.
Les casualitats que demostren fins a quin punt el Govern està maniobrant perquè només sigui Ruz qui investigui els papers de Bárcenas no s'acaben aquí. Unes són còmiques, com aquest recurs que el PP va presentar l'11 de març contra la decisió de Ruz d'assumir la competència pels papers de Bárcenas… i que va retirar una setmana després a l'adonar-se que, si el jutge acceptava la seva petició, el cas Bárcenas havia de quedar en mans de Gómez Bermúdez. Altres fan molta por als que encara creiem en Montesquieu, com que el mateix president del Govern telefoni al CGPJ per interessar-se per «l'espectacle que està donant l'Audiència Nacional». I algunes s'acosten fins i tot a la prevaricació, com la inèdita maniobra de la sala per bloquejar l'interrogatori de Gómez Bérmúdez a Bárcenas, un imputat que es nega a respondre davant l'Audiència Nacional, però que concedeix simpàtiques entrevistes a la televisió.
En el fons del pantà, el que s'amaga és la por cerval del PP que el seu extresorer faci esclatar la bomba atòmica que diu posseir. Al Govern li aterria la possibilitat que Gómez Bermúdez, després de prendre declaració a Bárcenas, ordenés la seva entrada a la presó i això provoqués una guerra nuclear. No obstant, l'aposta del PP per Ruz els pot sortir malament. La competència millora l'eficiència, també als jutjats. I en aquesta batalla pel cas Bárcenas, el jutge Ruz té avui moltes raons per voler demostrar que no és cap titella en mans del Partit Popular.
Ignacio Escolar, director de eldiario.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada