I SI LA CULPA FOS D’ERC?

Com diria un castellà castís, ERC és com el gos de l’hortolà: ni menja ni deixa menjar.

Molt desesperat havia d’estar Mas després del 25-N per a pactar, pràcticament sense condicions amb ERC. Oriol Junqueras, a diferència d’antics dirigents republicans com per exemple Carod-Rovira, anteposa el terme metafísic d’independència a la solució immediata i tangible de solucionar els problemes del dia a dia que tenen els ciutadans del nostre país. El concepte d’independència no el podem deixar aparcat, però tampoc condicionar-ho tot a ell, com fan els republicans.

Quan Pasqual Maragall fa aconseguir formar govern amb el suport d’ERC i ICV-EUA, tothom tenia clar que Catalunya necessitava un canvi. Els 23 anys dels diferents govern de Pujol havien comportat que els convergents es creguessin ser els amos i senyors del seu maset. Calia canviar la tendència i Carod ho tenia clar.

Carod va saber recollir un maltret partit i deixar-lo a un lloc molt alt, la qual cosa, sembla, va ser l’enveja d’altres dirigents del Nord de Calafell. El clan de l’avellana va tenir una vida molt efímera, políticament parlant.    

Donar suport a Montilla ja van ser figues d’un altre paner. L’ascendència andalusa del líder socialista va fer que molts no s’acabessin de refiar sobre la seva catalanitat, la qual cosa es va haver de guanyar dia a dia.

Catalunya va celebrar eleccions un any abans que Espanya. La situació econòmica catalana ja estava estrangulada per l’espanyola que els hi devia un bon grapat de calerons dels fons de cohesió social. Per CiU es va valer el desgast del Tripartit per a tornar a recuperar el poder. Amb l’ajut de qui? Del PP, aquell partit que Mas s’havia compromès davant notari a no pactar-hi mai.  

Finalment, quan el pare Pujol va demanar que es deixés de fer la puta i la ramoneta, sobre tot CDC va veure una altra realitat. Les discrepàncies amb els populars es van intensificar i, finalment, van trencar relacions amb l’excusa de l’extorsió que, des de Madrid, feien a Catalunya.

L’11-S va ser com una aparició per a Mas. Va pensar que podria treure profit de la gran manifestació i apropiar-se la idea independentista, tot i no haver-hi assistit. Però les eleccions anticipades van ser un fiasco i va haver d’acceptar ERC com a parella de ball, ton i ser-ne conscients de que suposava ballar amb els republicans.

Els d’ERC només tenen una lletra i una música: referèndum independentista per a l’any 2014, quan es compliran 300 de la caiguda de Barcelona davant les tropes de Felip d’Anjou i la conseqüent pèrdua de llibertats per part de Catalunya.

Però la solució del dia a dia passar per una altra cançó molt diferent. Mas es troba lligat de mans i de peus i, encara que el cos li demani trencar el pacte amb ERC i retornar als braços del PPC. Mentre, i com a mal menor, han flirtejat amb el PSC, però el tema no anat més enllà de les primeres carícies amoroses i no sexuals, perquè quan ERC se’n va assabentar va fer tot el possible per a que no hi passés res més.

Què passarà finalment? A les mans de Mas està. De moment ja ha anunciat que es tornarà a presentar. Per tant, cal esperar que es retornarà a l’estratègia del victimisme i de donar la culpa a Madrid que tan bé els hi va funcionar en el passat.

Mentre, ERC seguirà a l’aguait esperant el moment ideal per a pescar en aigües turbulentes. Però van en camí de governar sols o no fer-ho amb ningú. La decisió l’hauran de prendre els altres.

Rajoy, el presidente fullero de un país rumbo al abismo

Rajoy, el presidente fullero de un país rumbo al abismo 

¿Es Rajoy un charlatán de feria en versión de señorito de provincias? Sí, es un patrañero convulsivo. Veamos: día 7 de noviembre de 2011, durante la campaña de las elecciones generales, con media España pendiente del debate televisivo de los dos candidatos, Rajoy y Rubalcaba, el líder de la derecha increpó al entonces vicepresidente con estas palabras: “Usted subió el IVA a la gente y no lo llevaba en su programa. Pero yo no soy como usted, yo lo que no llevo en mi programa no lo hago”. ¡Menudo trolero!
Lo ha desarreglado todo
En ese debate, Rajoy declaró que la “situación económica era insostenible.” Pero que él la podía arreglar. ¿Qué ha arreglado? No ha arreglado nada. Lo ha desarreglado todo. Hete aquí lo que dijo a propósito de la “situación insostenible”: “La situación se ha hecho insostenible porque hay más de 5 millones de personas en España que no pueden trabajar, por las deudas acumuladas y por el daño que ha sufrido la economía. Y lo peor, son las dudas que se han generado sobre la economía. La incertidumbre y la desconfianza”.
Él era la luz del final del túnel
Ahora, sin embargo, hemos sabido que el número de desempleados ha superado todos los records y estamos a día de hoy con más de seis millones de parados. O sea, que nos encontramos en una coyuntura muchísimo más grave, y con él en la Moncloa. ¿Recuerda Rajoy lo que dejó dicho en sus mítines de campaña?: “Lo que se vota el próximo 20 de noviembre es si queremos seguir como hasta ahora o comenzar a ver la luz al final del túnel”. Desde que es jefe del Ejecutivo, Rajoy no ha podido abrir no ya la luz, sino ni siquiera encender una cerilla en túnel alguno.
Bravuconada de don Mariano
He aquí otra bravuconada: “Yo voy a proponer un cambio que nos permita primero detener la caída, luego crear empleo y asegurar de verdad las pensiones, la Sanidad y la Educación. Y para eso es necesario gestionar bien la economía, recuperar la confianza y aunque no va a ser fácil, lo vamos a conseguir”. Y una más: “No vamos a reducir las prestaciones de desempleo. Usted, Sr. Rubalcaba, miente y que lo que usted está dejando caer aquí es una insidia. Yo no voy a modificar el seguro de desempleo”. Pero no es verdad. Lo modificó el 11 de julio de 2012, cuando anunció en el Congreso de los Diputados que se iba a reducir la prestación por desempleo del 60 al 50% (…)”.
Otra falsedad evidente
Regresemos al debate televisivo. Se jacta Rajoy: “Yo, por supuesto, no pienso dar un solo euro de dinero público para bancos y cajas.” Otra falsedad evidente. Respecto a Bankia, inyectó dinero abundante y acabó pidiendo a la UE el rescate financiero de España. Nuevo brindis al sol de un tramposo: “Lo que se trata es de garantizar una sanidad universal, gratuita y de calidad para todo el mundo”. Así difundió un gran engaño. Lo cierto es que Rajoy implantó el copago sanitario, el copago farmacéutico y que por primera vez, los pensionistas y los enfermos crónicos tienen que pagar por sus medicinas. Además, dejó fuera del sistema público 400 medicinas de uso común, que deberán ser pagados en su totalidad por los pacientes”. Y recortó también el presupuesto de sanidad.
Compromisos incumplidos
Entre sus compromisos electorales están los siguientes, en su mayoría incumplidos: Primero, un cambio político. En segundo lugar, un Gobierno competente. Es decir, con ministros que sepan de lo que hablan, que se conozcan bien los temas y se los estudien. El tercer lugar, decir la verdad y hacer un buen diagnóstico. Y en cuarto lugar, un plan. Hay que poner fin a esa etapa de ocurrencias, improvisaciones, rectificaciones, un plan”. Rajoy, el presidente fullero de un país rumbo al abismo.
Enric Sopena es director de ELPLURAL.COM

SEMPRE ELS QUEDARÀ ZAPATERO

La hipocresia pepera, arriba tan lluny que encara els hi permet subsistir gràcies a l’herència rebuda de Zapatero.

Què l’atur va a més, la culpa de Zapatero, què l’economia va a pitjor, la culpa de Zapatero, que s’han de fer més retallades, la culpa de Zapatero... I així podríem seguir fins l’infinit o ben prop.

Cóm han canviat les tornes! Quan el PP estava a l’oposició mentre els socialistes encapçalats per Zapatero governaven Espanya, la culpa de tots els mals ja la tenia Zapatero. S’havien aprés molt bé la lliçó de l’època en que Aznar era oposició a Felipe.

Fins i tot, per aquella època, Zapatero encara era culpable de moltes més coses: què hi havia un atemptat de la banda terrorista ETA, sé sacrificava a Zapatero i ja està. Què des del govern s’impulsava la llei que permetia que dues persones del mateix sexe es poguessin casar, es sacrificava a Zapatero i al ministre de Justícia de torn. Cóm si no hi haguessin homosexuals dintre del PP! Encara que sempre m’he preguntat que fa un homosexual al PP... Deuen de ser uns babaus! Segur...

Durant la segona legislatura, la que es va acabar abans d’hora, Zapatero va cometre molts errors. Crec que sobre aquest punt hi podem estar tots d’acord. Però l’error més gran que va cometre i que significa el punt de partida de l’actual situació de manca de credibilitat d’una bona part dels dirigents del PSOE és, sense cap mena de dubte, no haver dimitit molt abans.

Si quan des d’Europa (perdó, volia dir des d’Alemanya) sé li va manar a Zapatero que apliqués les primeres mesures anticrisi (recordeu: increment del tipus d’IVA, allargament de l’edat de jubilació, retallada de sou als empleats públics...), Zapatero hagués dimitit per coherència política, ja que mai un partit d’esquerres es tindria que avenir a fer aquests tipus de polítiques, a hores d’ara, la valoració de Rubalcaba i la resta de dirigents socialistes, seria molt més alta.

El que no es pot fer mai és aplicar unes mesures quan estàs al govern i penedir-te i anunciar tot el contrari quan ets a l’oposició. Bé, això sempre que siguis un partit d’esquerres.

En canvi, quan formes part d’un partit de dretes i estàs a l’oposició, pots oposar-te frontalment a les mesures que s’apliquin des del govern i corregir-les i augmentar-les quan arribis al govern sense cap tipus de pudor.  

És el que està fent el PP. Encara recordo qui pensava que a partir del 20-N de 2011, Espanya donaria la volta a la situació com si fos un mitjó. Il·lusos!

Possiblement si Espanya fos un estat aïllat (com ho va ser Albània durant molts anys) i no depengués per a res d’altres estats, una pèssima situació podria redreçar-se, simplement, donant un gir a les polítiques. Però quan et trobes dintre de la Unió Europea, juntament amb d’altres molts països i la teva economia depèn, no només d’aquests països més propers, sinó del context internacional que t’embolcalla, sortir-te’n, ja és molt més difícil. Això és tan obvi com que un i un fan dos i dir una cosa diferent és enganyar els ciutadans, que és el que va fer el PP quan era oposició  i el que segueix fent ara que està al govern.

Però sempre, sempre els quedarà Zapatero per a donar-li les culpes de tots els seus mals. Viure per a veure...

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 28-04-2013

Alguns propietaris de guals en fan aquest ús. 
Una cosa és que aparquin davant (la qual cosa tampoc està permès), però no molesten a ningú i l'altra és que utilitzin la vorera per aparcar.