VITÒRIA-GAZTEIZ I

DIARI DE L’AGOST. DIA 30 (Primera part)

Església de la Jana.

ELS BANQUERS A LA SEVA. M’indigno quan llegeixo que el director de la recent creada Obra Social de la Caixa Penedès s’hagi assignat un sou de 180.000 euros/any. Amb l’anterior cúpula directiva imputada per diversos delictes monetaris, Caixa Penedès no demostrar ser cap pou de bondats. Tampoc és un bon exemple de cara als temps que corren. Fins ara em pensava que només els futbolistes d’èlit estaven al marge de la crisi i dels problemes que pateix gran part de la societat, però me’n he adonat que els banquers segueixen a la seva i aliens a les dificultats que passen moltes persones, algunes d’elles afectades per les hipoteques amb clàusules abusives i les participacions preferents que el sector bancari va impulsar entre els treballadors i petits estalviadors. S’hauria de fixar per llei un sostre d’ingressos  que en cap cas s’hauria de poder superar. Si no es fa així, les desigualtats socials seran cada vegada més accentuades. 

 

LA MALDAT DE RAFAEL HERNANDO. El dirigent del PP ha manifestat que la República Espanyola va ocasionar 1 milió de morts. En les poques vegades que segueixo debats televisius amb la participació de diversos contertulians defensant postures enfrontades (quasi sempre a una televisió plural com és la Sexta), me’n he adonat que davant les crítiques de l’esquerra cap a la utilització de diversa simbologia feixista per part de la rama jove del PP, és contrarestar parlant dels crims del comunisme (Rússia, Cuba...) o, fins i tot, durant la guerra Civil Espanyola. No seré jo qui negaré que per part de l’exèrcit Popular i d’aquells que li donaven suport, no es van cometre crims aberrants i fins i tot injustificables. Però no més que els que va ocasionar el bàndol franquista i sobre tot els soldats magrebins que lluitaven al costat de Franco y que tenien carta blanca per a cometre tot tipus d’atrocitats.

Arribat a aquest punt voldria recordar només dues coses:

1.        La guerra Civil Espanyola va ser la conseqüència del cop d’estat que van donar els generals Franco, Mola i Sanjurjo contra la II República, un regim legalment sorgit de els urnes. Sense cop d’estat no hi hauria hagut guerra ni s’haurien produït la majoria de les morts.

2.        Una vegada acabada la guerra, la repressió franquista cap els vençuts, va ser tan gran que va superar en escreix les morts que van poder ocasionar els republicans més enllà de les que es van produir als fronts de guerra.

Des del meu punt de vista s’hauria de deixar de fer demagògia en aquest tema i acceptar els fets com són. Si un militant de Nuevas Generaciones surt fent la salutació nazi o darrere d’una bandera amb simbologia feixista és perquè s’hi sent identificat i punt. No hi cal donar més voltes. 

 

CELLA. Vaig llegir al Periódico que al poble de Cella (Terol), quan es vol avisar sobre la presència de gent sospitosa a la localitat, per la megafonia del poble sona Mi carro de Manolo Escobar. Sobre el tema cal dir que la localitat pionera en prendre aquesta mesura va ser la Jana (Baix Maestrat) ja fa més de 25 anys.

La desaparició de la figura del pregoner que amb la seva corneta anava pels carrers anunciant els bans i anuncis diversos sobre temes d’interès local, va comportar, sobre tot als pobles petits, la instal·lació d’un servei municipal de megafonia que fa les mateixes funcions amb molta més rapidesa i efectivitat. Normalment, abans de donar-se l’avís, sé sol posar una sintonia, mirant que sempre sigui la mateixa i així, es pot conèixer anticipadament sobre quin tema tractarà.

Tan la Jana fa 25 anys com ara Cella han escollit el tema Mi carro. Casualitat? No ho sé, però segur que efectivitat en té molta. 

 

PETROLI. El preu del cru ha remuntat durant els darrers dies degut a l’amenaça imminent de guerra a Síria. No és el primer cop que passa. Sempre que hi ha un conflicte a l’Extrem Orient, el preu del petroli es dispara amb el beneplàcit de les principals petrolieres mundials. No és el primer cop que es sospita que darrere d’aquests conflictes hi ha tot tipus d’interessos econòmics: des dels petroliers a la venda d’armes.

Les empreses petrolieres tenen un marge de benefici molt ran i, per tant, podrien jugar perfectament amb els seus preus de venda. En canvi, quan vas a una gasolinera a recarregar carburant, te’n adones que les diferències entre unes companyies i les altres són mínimes. Fins i tot en aquelles estacions que no tenen empleats. Encara que es diu que Competència té el sector sota sospita i de tant en tant els sanciona, el cert és que poc efecte els deu de causar, ja que te’n adones que segueixen amb les mateixes pràctiques.

Rajoy, el hombre que empobreció a los españoles

Arturo González

Igual que la primavera sin que se sepa cómo ha llegado, es posible que la situación económica española no empeore, merced principalmente a la influencia de las economías alemana y francesa que han mejorado de modo notable. Este ‘no empeoramiento’ se deberá también a las fuertes medidas de austeridad que nos han impuesto, y que el Gobierno y voceros esgrimirán como argumento para explicarnos que nos han evitado la ruina completa de España. Ocultando que esas medidas han sido cargadas de manera desigual, y, con arreglo a la lógica capitalista del Gobierno, las han hecho recaer básicamente en las clases más débiles y desprotegidas.
Pero lo que seguirá sin resolver será el desempleo durante bastantes años, lo que impedirá que el anunciado fin de la recesión se materialice en la disminución de españoles sin trabajo. El Gobierno ha sido incapaz de presentar un plan viable de nuevas profesiones y nuevos sistemas de trabajo, que, además, su puesta en práctica llevarían un tiempo considerable. Por tanto la angustia económica subsistirá para una parte importantísima de la población, desalentada o desesperada.
Y, lo que es triste y general, la capacidad económica del resto de españoles se verá mermada en un porcentaje sustancial y de manera casi definitiva. Es decir, seremos un 30% más pobres, o menos ricos, durante muchos, muchísimos años. Con las consecuencias añadidas de que las medidas de austeridad o castigo continuarán y los recortes en todos los ámbitos, especialmente en sanidad, educación y salarios, permanecerán. Es como si, mejor dicho, no es como si sino El Gobierno ha arrojado bloques de hormigón al mar del bienestar económico y social de los españoles, que nos impedirán faenar en él, al igual que ha el Gobierno de Gibraltar en la bahía de Algeciras.
Así, Rajoy, con la ayuda de Europa, nos habrá evitado la quiebra absoluta, pero a cambio nos habrá empobrecido con la aplicación brutal de unos bloques de hormigón sobre los más débiles. Un modo fino y astuto del capitalismo patrio. Y además convencerá al grueso de la población de que fue necesario por culpa de los socialistas, que dejaron el país en situación crítica, olvidando deliberadamente que las causas vienen de mucho antes con el endeudamiento masivo público y privado de años y que nos ha dejado en manos de los prestamistas europeos. Solo decir que si Zapatero hubiese tomado las medidas que ha tomado Rajoy se le habría acusado de gobernante terrible y nefasto. A Rajoy le cabrá el triste honor en la Historia de ser el hombre que ‘salvó’ España empobreciéndola, sobre todo a los más indefensos. El capitalismo puede estar orgulloso de su representante español.
Ah, y los bloques de hormigón lanzados en el mar de la libertad, de los derechos laborales y sociales y de la ética política son de tal consistencia que inutilizarán la pesca de la dignidad. En definitiva, un político que ha impuesto pobreza, paro y resignación. Como para sacar pecho. Pero hay Rajoy y derecha para rato. Han vencido.

SUPERCOPA O SOPORCOPA??

Jugar un partit de futbol a les 11 de la nit em sembla un veritable despropòsit, fins i tot per aquells que no han de matinar el dia següent.

Al partit de l’anada de la final de la Supercopa entre el Atlético de Madrid i el Barça, vaig decidir tancar la tele quan me’n vaig adonar que aquell futbol difícilment portava en lloc. Sembla ser que als 3 minuts de tancar-la va fer el gol de l’empat de Neymar. Ara mateix no sabria dir si em va agafar el son per l’hora o pel poc espectacle que estaven donant tots dos equips. I això que estava de vacances!

Ara ja treballo, però el partit d’anit em va semblar igual de soporífer que el d’anada. Però a l’hora de buscar culpables caldria apuntar directament a aquells que practiquen l’anti-futbol  i els qui consenten que això passi. És a dir, l’entrenador del Atlético de Madrid, Simeone (Sipixone l’anomeno jo) i l’àrbitre de torn.

Anit, l’àrbitre Fernández Borbalán va ser massa tolerant amb la manera de jugar de l’equip matalasser que, sovint, jugaven al límit del que permet el reglament. Això feia que el Barça no pogués crear tot el seu joc, perquè quan un des seus jugadors controlava la pilota i es disposava fer una jugada, ràpidament era entrat en falta. Quan finalment, l’àrbitre es va decidir a treure les cartolines, després de treure la primera a un jugador de l’Atlético, acte seguit en va treure’n dues a jugadors del Barça. Ja cap al final del partit va expulsar a dos jugadors matalassers i va xiular un penal a favor del Barça que Messi no va poder convertir en gol.

Ja es diu que res és veritat ni és mentida i que tot és del color del cristall amb el que es mira... Ni els del Barça van quedar contents de l’actuació de l’àrbitre ni els del Atlético, tampoc. Però el tema és que mentre els primers intentaven jugar, els segons miraven d’impedir-ho i intentar aprofitar les ocasions de gol que, segur que acabarien tenint. Qualsevol tàctica és legal i legitima mentre no es tregui avantatge de la il·legalitat. I en quin moment deixar de ser legal i passa a ser il·legal? Quan el jutge del partit decideix que així sigui. I, ahir, Fernández Borbalán ho va decidir tard i malament.

Els del Atlético es queixaven de que Busquets hauria d’haver estat expulsat amb dues targetes grogues... I quants de jugadors de l’Atlético ho haurien d’haver estat ni que fos per reiteració de faltes? D’acord que va acabar expulsant a Filipe Luis (minut 79) i Arda (minut 90), però potser una mica tard, no trobeu?

Afortunadament sembla que ningú va prendre mal i, el mes important, que el Barça va acabar guanyant un trofeu que aquesta vegada de súper va tenir molt poc. Potser millor canviar súper per sopor... De soporífer.

Per acabar un titular del Periódico que m’ha agradat: Tito + Tata = Títol.