Jugar un partit de futbol a les 11 de
la nit em sembla un veritable despropòsit, fins i tot per aquells que no
han de matinar el dia següent.
Al partit de l’anada de la final de
la Supercopa entre el Atlético de Madrid i el Barça, vaig decidir
tancar la tele quan me’n vaig adonar que aquell futbol difícilment
portava en lloc. Sembla ser que als 3 minuts de tancar-la va fer el gol
de l’empat de Neymar. Ara mateix no sabria dir si em va agafar el son
per l’hora o pel poc espectacle que estaven donant tots dos equips. I
això que estava de vacances!
Ara ja treballo, però el partit d’anit
em va semblar igual de soporífer que el d’anada. Però a l’hora de buscar
culpables caldria apuntar directament a aquells que practiquen l’anti-futbol
i els qui consenten que això passi. És a dir, l’entrenador del Atlético
de Madrid, Simeone (Sipixone l’anomeno jo) i l’àrbitre de torn.
Anit, l’àrbitre Fernández Borbalán va
ser massa tolerant amb la manera de jugar de l’equip matalasser que, sovint,
jugaven al límit del que permet el reglament. Això feia que el Barça no
pogués crear tot el seu joc, perquè quan un des seus jugadors controlava
la pilota i es disposava fer una jugada, ràpidament era entrat en falta.
Quan finalment, l’àrbitre es va decidir a treure les cartolines, després
de treure la primera a un jugador de l’Atlético, acte seguit en va treure’n
dues a jugadors del Barça. Ja cap al final del partit va expulsar a dos
jugadors matalassers i va xiular un penal a favor del Barça que Messi no
va poder convertir en gol.
Ja es diu que res és veritat ni és
mentida i que tot és del color del cristall amb el que es mira... Ni
els del Barça van quedar contents de l’actuació de l’àrbitre ni els del
Atlético, tampoc. Però el tema és que mentre els primers intentaven jugar,
els segons miraven d’impedir-ho i intentar aprofitar les ocasions de gol
que, segur que acabarien tenint. Qualsevol tàctica és legal i legitima
mentre no es tregui avantatge de la il·legalitat. I en quin moment deixar
de ser legal i passa a ser il·legal? Quan el jutge del partit decideix
que així sigui. I, ahir, Fernández Borbalán ho va decidir tard i malament.
Els del Atlético es queixaven de que
Busquets hauria d’haver estat expulsat amb dues targetes grogues... I
quants de jugadors de l’Atlético ho haurien d’haver estat ni que fos
per reiteració de faltes? D’acord que va acabar expulsant a Filipe Luis
(minut 79) i Arda (minut 90), però potser una mica tard, no trobeu?
Afortunadament sembla que ningú va prendre
mal i, el mes important, que el Barça va acabar guanyant un trofeu que
aquesta vegada de súper va tenir molt poc. Potser millor canviar
súper per sopor... De soporífer.
Per acabar un titular del Periódico que
m’ha agradat: Tito + Tata = Títol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada