LA FOTO CURIOSA DEL DIA 23-11-2013

No cal dir res més, ja que s'entén tot. 
El cartellet es troba a una casa del carrer Agustina d'Aragó d'Amposta.

LA NOTÍCIA CURIOSA DEL DIA 23-11-2013

Sabeu quan grans de la magrana? Exactament 613! Sembla ser que totes les magranes tenen el mateix número de grans. Curiós no?

Segurament que, tret de la dada curiosa, el fet no et produirà cap tipus més sensació i, segurament també que sense conèixer la notícia hauries pogut viure tranquil·lament com ho estàs fent ara. Cert?

Però no tots som con tu i com jo. Sembla ser que el número és màgic per als jueus (de fet, diuen, jo sóc d’ascendència jueva pel meu cognom) i, per tant, consideren la magrana com una fruita pràcticament sagrada.

Fins i tot he trobat una pàgina on posa que un estudi fet a diferents magranes de diferents països va demostrar que, efectivament, totes tenen la mateixa quantitat de grans: 613.

L’article del Periódico és de Joan Barril i es titula 613 grans de fe.

Un tip de riure?

Una carta publicada al Punt Avui

No paro de trobar-me gent que, des de fa dies, em diu que això que passa al PSC és un tip de riure, que a hores d'ara ja hi podrien treure la C i deixar-ho simplement com una delegació a Catalunya del PSOE, que de fet també podria treure la O. Molt bé. Sí. El que passa al PSC segurament és un tip de riure. Perquè ja està clar que definitivament han optat per una línia clara, que és la que tots ja intuíem que seria. Però, a veure: és que algú es pensava que el PSC és un partit independentista, favorable a la creació d'un estat propi i que votaria “sí” en una hipotètica consulta? Això ja fa temps que ho sabíem, que acabaria així. Potser només no ho sabien aquests que ara n'anomenem “els crítics”, que de fet no ho deuen ser tant si aguanten el que aguanten. Vist tot plegat, és normal que més d'un trobem un tip de riure el procés que estan fent per aclarir-se d'una vegada. El que potser ja no és tan normal, em sembla a mi, és que alguns d'aquests que s'hi fan un tip de riure i que així ho expressen públicament i privadament siguin càrrecs, militants, simpatitzants o simples electors d'altres formacions que es pensen que el procés que viu Catalunya no els acabarà afectant també a ells. Ingenus. El PSC, és cert, s'ha hagut d'aclarir i definir a mesura que s'acosta la data i la pregunta. Però també ho hauran de fer la resta de formacions, que un dia o altre s'hauran de pronunciar clarament sobre el sí o el no, no pas al dret a decidir sinó a la independència de Catalunya. No se n'escaparà ningú. I en alguns casos –llegeixi's la coalició convergent o ICV, per citar-ne dos– també pot ser un tip de riure. Malauradament, és clar.

Xevi Xirgo

EL RESTAURANT LES MOLES ‘BRILLA’ GRÀCIES A UNA ESTRELLA

Me’n vaig assabentar dimecres per la nit mentre sopava gràcies al Telenotícies de TV3 que va donar la notícia: El Restaurant les Moles d’Ulldecona que regenta el xef Jeroni Castell va guanyar la seva primera estrella Michelin.
Al meu parer, l’estrella Michelin aconseguida per les Moles hauria de comportar l’arribada de turisme culinari. Però Ulldecona té els suficients atractius per a complementar una oferta gastronòmica ja de per si interessant abans d’obtenir el guardó. Cal recordar que a part de Jeroni Castell, Vicent Guimerà, del Restaurant l’Antic Molí, també elabora cuina d’autor i fa mèrits per a poder aconseguir una estrella en una propera edició.
Entre els atractius turístics que té Ulldecona cal destacar les pintures rupestres d’art llevantí de l’Ermita, a les que la UNESCO va concedir-los el privilegi de ser Patrimoni de la Humanitat, la pròpia ermita de la Pietat (que també alberga el centre d’interpretació de les pintures rupestres), les oliveres mil·lenàries, sobre tot les de la finca de l’Arion, que és el lloc on hi ha una concentració més gran d’oliveres monumentals. Altres indrets d’interès són l’església arxiprestal de Sant Lluc, de transició entre el romànic i el gòtic, l’església d’origen romàtic de Sant Joan Baptista al barri de les Ventalles, el castell medieval i d’altres edificis notables dintre dels cas urbà com la casa de la Comanda, d’estil gòtic i la casa de la Feligresa obra de l’arquitecte modernista César Martinell, igual que l’antic celler, recentment restaurat.
Però no es pot parlar d’Ulldecona sense parlar de les festes quiquennals. Tots els anys acabats en 4 i en 9, es celebren les festés més populars, amb la participació de tot el poble. Els carrers es guarneixen per a l’ocasió i el poble es transforma. 
El Restaurant les Moles elabora una cuina d’autor, allunyada dels plants convencionals i típics; encara que a l’hora de realitzar-los pugui utilitzar els ingredients que té més a l’abast, com per exemple l’oli de les oliveres mil·lenàries.
Quan es parla d’aquest restaurant, normalment es fa referència al menú que es menja a l’inrevés, és a dir, comencen per presentar-te el compte, per a començar servint-te el cafè, la copa i el puro… Però quasi res és el que sembla.
Com anècdota explicaré que és un lloc de peregrinatge de la directiva de l’Espanyol. Jeroni Castell és un periquito confés i quan l’equip dels seus colors ha de jugar a Vila-real o València, al passar per Ulldecona, surten de l’autopista i posen rumb al Restaurant les Moles. És una manera de posar bé el cos abans d’enfrontar el partit… Encara que sigui des de la grada.
Cal recordar que al territori hi ha un altre restaurant amb una estrella Michelin, el Torreó de l’Indià de l’hotel Villa Retiro de Xerta (comarca del Baix Ebre, a uns 15 Km de Tortosa) que va obtenir l’any 2009 i l’ha aconseguit mantenir durant tots aquest temps. Fa poc hi va celebrar el convit de boda el tennista rapitenc Albert Montañés.