No paro de trobar-me gent que, des de fa dies, em diu que això que passa al PSC és un tip de riure, que a hores d'ara ja hi podrien treure la C i deixar-ho simplement com una delegació a Catalunya del PSOE, que de fet també podria treure la O. Molt bé. Sí. El que passa al PSC segurament és un tip de riure. Perquè ja està clar que definitivament han optat per una línia clara, que és la que tots ja intuíem que seria. Però, a veure: és que algú es pensava que el PSC és un partit independentista, favorable a la creació d'un estat propi i que votaria “sí” en una hipotètica consulta? Això ja fa temps que ho sabíem, que acabaria així. Potser només no ho sabien aquests que ara n'anomenem “els crítics”, que de fet no ho deuen ser tant si aguanten el que aguanten. Vist tot plegat, és normal que més d'un trobem un tip de riure el procés que estan fent per aclarir-se d'una vegada. El que potser ja no és tan normal, em sembla a mi, és que alguns d'aquests que s'hi fan un tip de riure i que així ho expressen públicament i privadament siguin càrrecs, militants, simpatitzants o simples electors d'altres formacions que es pensen que el procés que viu Catalunya no els acabarà afectant també a ells. Ingenus. El PSC, és cert, s'ha hagut d'aclarir i definir a mesura que s'acosta la data i la pregunta. Però també ho hauran de fer la resta de formacions, que un dia o altre s'hauran de pronunciar clarament sobre el sí o el no, no pas al dret a decidir sinó a la independència de Catalunya. No se n'escaparà ningú. I en alguns casos –llegeixi's la coalició convergent o ICV, per citar-ne dos– també pot ser un tip de riure. Malauradament, és clar.
Xevi Xirgo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada