PROFESSIONS EN CRISI

Si tingués que aconsellar a algú sobre quina carrera estudiar, li donaria la vota i li diria el que no hauria d’estudiar.

Sempre hi ha hagut carreres on la sortida laboral és molt complicada, sobre tot aquelles de lletres on, sovint, o et dediques a l’ensenyament o et condemnes a buscar feina tota la vida.

Però ara mateix, amb la crisi n’hi ha dues que no aconsellaria a ningú: la d’Arquitectura (també valdria per Arquitectura Tècnica o Aparellador) i Econòmiques.

En el primer dels casos imagino que m’heu captat ràpidament el perquè. La construcció, un dels motors de l’economia espanyola durant molts d’anys, sobre tot els de la bombolla econòmica, està en hores baixes des de fa anys. He tingut l’ocasió de parlar amb professionals del sector i m’han dit que la feina els arriba amb comptagotes. Un d’aquests professionals, arquitecte tècnic, em comentava temps enrere:

-Menys mal que la meva parella és arquitecte i quan ens surt alguna cosa podem treballar plegats. Ens dóna per a viure i poca cosa més...

Quan em diu algú que està estudiant Econòmiques, sempre li dic que ha errat la carrera. Si alguna cosa hem aprés els ciutadans d’aquest país de la situació actual ha estat economia.

Només fa uns anys, l’economia era un tema que no interessava ni preocupava a quasi ningú (tret de les ames de casa quan han de fer números per arribar a finals de mes), en canvia ara, qualsevol et sap explicar que és la prima de risc, el diferencial de caixa, el deute públic o el PIB.

I encara un altre argument. Algú em pot respondre a la següent pregunta? Per a què serveixen els economistes si no son capaços de solucionar els problemes econòmics que patim? Tret dels economistes mediàtics,  aquells que sovint surten per la televisió o la ràdio a explicar la seva particular visió sobre com afrontar la crisi, la resta viu en un total ostracisme.

Dit això, una professió que també està passant per hores baixes és la d’advocat. El cert és que no hi havia pensat, però quan t’ho expliquen ho entens perfectament. Sabeu que una de les mesures que ha pres l’actual Ministre de Justícia ha estat l’aplicació de les taxes judicials. Aquest fet ha estat un element dissuasori  per a molts ciutadans que veuen que, de presentar una demanda, tal vegada acabin pagant més que la quantitat que pretenen reclamar.  I segons sembla, en un futur proper, encara es pot afegir un altre condicionat: la concentració a les capitals de província de tots els jutjats existents a la demarcació. Aquest fat provocarà que s’hagi d’acudir, en el nostre cas, a Tarragona per a fer qualsevol tràmit judicial.

Tot això fa que abans d’iniciar un procediment judicial, els ciutadans s’ho pensin molt i, sovint acaben desistint, la qual cosa també afecta als advocats que veuen com els hi baixa la feina.    

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. LES PLATGES DEL PERELLÓ IV

CARA O CREU

A l’acte informatiu que la PDE (versió Assemblea Local d’Amposta) va fe divendres 28 de febrer, com a representació de CiU, només hi vaig comptar 3 representants: el president del Consell Comarcal del Baix Ebre i regidor de Deltebre Lluís Soler, el regidor de Governació d’Amposta i fa uns anys president local de CDC Josep Garriga i un altre que no vaig identificar, però com anaven plegats vaig deduir que jugaven al mateix equip.

NO em va estranyar veure a Roig, ni a Ferré, ni a Rius, per citar alguns dels prohoms de CiU que més s’han significat a Amposta.

Cal recordar que Roig es va mostrar obertament a favor del PHN que va dissenyar el govern d’Aznar i que fins i tot va arribar a criminalitzar la PDE.

Sempre recordaré aquell ple on la PDE va presentar una moció per a que l’Ajuntament d’Amposta aportés suport logístic i econòmic per al moviment social que representaven. Una moció que s’hauria volgut presentar per la mateixa Plataforma, però que Roig (com a president del Planari) no va deixar i van d’haver de ser els grups de l’oposició qui la defensessin.

Aquella tarda-nit, el saló de plens estava a rebentar. Però és que la saleta que hi ha tot just abans, també i fins i tot per l’escala hi havia gent. En 8 anys de regidor no vaig veure res igual.

Quan els membres de la PDE varem arribar, els bancs ja estaven ocupats pels afiliats i simpatitzants de CDC. Segurament es van pensar que aquell dia no sortiria viu cap membre de l’equip de govern local. Però si pe alguna cosa s’ha caracteritzat el moviment social de la PDE, a part de la seva constància, ha estat pel seu civisme. Durant tots aquests anys no s’ha hagut de lamentar cap mort violenta! Però sembla ser que els convergents no se’n refiaven.

En un moment donat, quan va prendre la paraula l’Alcalde, un que tenia al meu costat i que més tard va formar part de la junta rectora de la Comunitat de Regants de la Dreta, va dir-li: Embustero! (sic) En aquell moment, la germaníssima, es va girar cap a mi i va dir: Embustero (sic) tu, fill de puta!  Com que jo no havia segut, no vaig fer-li cap cas i només va ser després quan vaig pensar que, segurament s’havia confós i, pensant que havia segut jo, va deixar anar tot l’odi i ràbia que tenia cap a mi, ja que en aquell temps (com ara) era per a Roig i companyia com una pedra a la sabata.  

Mentre Ferré, com sempre, es limitava a assentir amb el cap i mostrar-se fidel al seu jefe, Rius era l’assessor legal de la Comunitat de Regants de la Dreta que, llavors, com ara, presidia Manolo Macià.

Els temps ha passat. Aviat farà 10 anys, concretament el 18 de juny, des de que el govern de Zapatero va derogar els articles de la llei del PHN que preveien transvasar 1080 Hm3 d’aigua cap a d’altres conques hídriques. Ara, l’alcalde d’Amposta és Ferré que, com sempre, en aquest aspecte, farà el que li mani el seu partit que faci... Rius, va ser despatxat de la Comunitat de Regants de la Dreta tan aviat com va deixar de ser President del Consell Comarcal del Montsià i Roig, després de seguir com a senador i director general de no sé què de la Conselleria de Salut de la Generalitat, s’ha jubilat (o no)

Com a compensació per la manca de cabal de l’Ebre (si és que s’acaba posant en marxa el pla previst per Miguel Árias Cañete –esperem que no!-) i per a que no entri la falca salina riu amunt, es vol construir un dic de contenció abans d’arribar a Sant Jaume d’Enveja i Deltebre (en sentit mar cap a terra) Com és normal, aquest dic costarà uns quants milions d’euros.

Mentre els de CiU van aprendre dels seus propis errors i saben que van perdre la seva Generalitat en bona part, pel factor Ebre i ara, volen escenificar el seu suport des del primer moment, qui no s’ha mogut ni un mil·límetre ha estat Manolo Macià i el seu equip.
A Amposta CiU sap que té entre els seus vivers de vots, els de molts dels membres de la Comunitat de Regants i, per tant, no li pot donar l’espatlla a Manolo.
I aquí ve la meva pregunta: Què faran, s’ho jugaran a cara i creu?

No, evidentment que no. L’altra etapa es van posicionar massa en contra de la PDE per a pensar que ara ens donaran suport incondicional. Mentre alguns dels gregaris escenificaran un apropament un apropament al moviment antitransvasista, per baix ma sé seguirà donant suport als regants. De debò que algú espera que facin el contrari?  

TORNAREM A SORTIR AL CARRER

Tornarem a manifestar-nos a Barcelona. Acudirem a Europa per a què ens escoltin... Farem allò que tan bé sabem fer la gent del delta de l’Ebre... La bona gent de l’Ebre, perquè de tot hi ha.

El passat divendres l’Assemblea local de la Plataforma en Defensa de l’Ebre d’Amposta havia convocat un acte per explicar als assistents el paper de la Comunitat de Regants de la dreta de l’Ebre o sigui bàsicament d’Amposta i Sant Jaume d’Enveja.

Però els fets es van precipitar. Aquella mateix dia el govern del PP encapçalat per Mariano Rajoy i amb Miguel Árias Cañete com a ministre d’Agricultura, va aprovar el Pla de Conca del riu, que, a la pràctica, és un transvasament encobert.

Degut a les darreres notícies l'acte va despertar una gran expectació. Es van poder identificar TV3, 8tv, Catalunya Ràdio i RAC1. 

Abans de començar l’acte hi va haver una concentració davant mateix de l’entrada dels Jutjats d’Amposta, per aprofitar el llum artificial del lloc. Uns minuts més tard, els assistents van entrar al lloc on s’havia de fer l’assemblea: a l’edifici Terres de l’Ebre, seu de la Federació d’Associacions de Veïns d’Amposta.

Potser no us en heu adonat, però fins ara he escrit el nom del nostre riu en 5 ocasions i és que l’Ebre està ben present en la vida dels ciutadans d’aquest territori. 

Quatre van se els ponents que hi van intervenir: Matilde Font, Nuno Caiola, Joan Antoni Panisello i Susanna Abella.

Matilde, l’amfitriona de l’acte, va explicar les recents notícies i com afectaria el delta en el cas de que s’arribi a fer el que s’ha projectat des de Madrid sense escoltar a ningú, encara que el govern s’ompli la boca dient que ha estat mitjançant un acord de consens.

Nuno, més conegut com l’home de Iolanda i tècnic de l’IRTA va explicar científicament que són els cabals ecològics dels rius per a acabar centrant-se amb el nostre. Va rebatre la idea de que l’aigua es perd a la mar, ja que com més aigua baixa pel riu, més captura d’anxova i també més bona collita de musclo.

Joan Antoni Panisello va incidir amb el gran frau que significa el Pla de Conca i la pantomima que va ser la reunió amb Árias Cañete fa uns mesos.

Finalment Susanna Abella va avançar que abans de Pasqua hi haurà una primera manifestació de la PDE al delta.

El resum de l’assemblea bé podria ser això:

Ara, el govern del PP ja no parlarà de transvasament, sinó de bancs d’aigua o reserves d’aigua. Per assolir l’objectiu, ha incrementat en un 50% la superfície de reg (passarà d’unes 900.000 Ha a 1.400.000 Ha, aproximadament)

Es va insistir molt que tot plegat és n gran frau, ja que la destinació final de l’aigua dista molt del que ens volen fer creure, ja que és impossible crear tanta superfície de reg i, per tant, l’aigua que es prendrà a l’Ebre s’emmagatzemarà en grans infraestructures (que valdran una pasta), per a vendre els excedents (que evidentment n’hi haurà), fora de la Conca de l’Ebre.

Es va titllar de covard al Ministre Cañete ja que per a conservar immaculada la seva imatge, va ser la vicepresidenta del govern la Soraya Sáenz de Santamaría qui va sortir a donar la notícia. I és que Cañete, com a cap de llista del PP a les properes eleccions europees, aspira a ser comissari europeu de Agricultura o de Medi Ambient (manda huevos!!)

S’espera que els resultat final sigui tan reeixit com el que es va assolir ja fa més d’una dècada. Es confia en Europa, però també amb el suport del govern de la Generalitat. No obstant, no es té confiança plena de que el govern de Mas acabi donant tot el suport. Es va dir una frase que ho deixa molt clar. Si el govern de la Generalitat ens dóna suport, tindrà tot el nostre recolzament, però no sabem si la PDE tindrà el mateix recolzament. 

Es va advertir que el gran disbarat que s’ha planificat des de Madrid afecta diverses directives marc europees: la d’aigües, la d’aus, la de peixos... Per tan s’ha de confiar que a Europa l’acabin tombant.

Per acabar diré que a la reunió hi vaig veure Josep Garriga, regidor de Governació de l’Ajuntament d’Amposta i Lluís Solé, president del Consell Comarcal del Baix Ebre i regidor del Deltebre. Anaven acompanyats per una tercera persona, però que no vaig identificar. Per cert, entre els polítics assistents de diversos partits (evidentment cap del PP), els convergents van ser el primers de marxar de l’acta. Segur que tenien coses més importants que fer. Temps hi haurà per a criticar-los, ja ho veureu.