Si tingués que aconsellar a algú sobre
quina carrera estudiar, li donaria la vota i li diria el que no hauria
d’estudiar.
Sempre hi ha hagut carreres on la sortida
laboral és molt complicada, sobre tot aquelles de lletres on, sovint, o
et dediques a l’ensenyament o et condemnes a buscar feina tota la vida.
Però ara mateix, amb la crisi n’hi ha
dues que no aconsellaria a ningú: la d’Arquitectura (també valdria per
Arquitectura Tècnica o Aparellador) i Econòmiques.
En el primer dels casos imagino que m’heu
captat ràpidament el perquè. La construcció, un dels motors de l’economia
espanyola durant molts d’anys, sobre tot els de la bombolla econòmica,
està en hores baixes des de fa anys. He tingut l’ocasió de parlar amb
professionals del sector i m’han dit que la feina els arriba amb comptagotes.
Un d’aquests professionals, arquitecte tècnic, em comentava temps enrere:
-Menys mal que la meva parella és arquitecte
i quan ens surt alguna cosa podem treballar plegats. Ens dóna per a viure
i poca cosa més...
Quan em diu algú que està estudiant Econòmiques,
sempre li dic que ha errat la carrera. Si alguna cosa hem aprés els ciutadans
d’aquest país de la situació actual ha estat economia.
Només fa uns anys, l’economia era un
tema que no interessava ni preocupava a quasi ningú (tret de les ames
de casa quan han de fer números per arribar a finals de mes), en canvia
ara, qualsevol et sap explicar que és la prima de risc, el diferencial
de caixa, el deute públic o el PIB.
I encara un altre argument. Algú em pot
respondre a la següent pregunta? Per a què serveixen els economistes si
no son capaços de solucionar els problemes econòmics que patim? Tret dels
economistes mediàtics, aquells que sovint surten per la televisió
o la ràdio a explicar la seva particular visió sobre com afrontar la crisi,
la resta viu en un total ostracisme.
Dit això, una professió que també està
passant per hores baixes és la d’advocat. El cert és que no hi havia pensat,
però quan t’ho expliquen ho entens perfectament. Sabeu que una de les
mesures que ha pres l’actual Ministre de Justícia ha estat l’aplicació
de les taxes judicials. Aquest fet ha estat un element dissuasori per
a molts ciutadans que veuen que, de presentar una demanda, tal vegada acabin
pagant més que la quantitat que pretenen reclamar. I segons sembla,
en un futur proper, encara es pot afegir un altre condicionat: la concentració
a les capitals de província de tots els jutjats existents a la demarcació.
Aquest fat provocarà que s’hagi d’acudir, en el nostre cas, a Tarragona
per a fer qualsevol tràmit judicial.
Tot això fa que abans d’iniciar un procediment
judicial, els ciutadans s’ho pensin molt i, sovint acaben desistint, la
qual cosa també afecta als advocats que veuen com els hi baixa la feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada