dissabte, 31 de maig del 2014
DIARI DE CROÀCIA 2: ZAGREB: DESPLAÇAR-SE SENSE PAGAR
Una de els primeres coses que ens va
dir el nostre fill va ser que al tramvia no es paga. Això sí, cal comprar
un bitllet al quiosc i ensenyar-lo a requeriment de l’inspector de tramvies.
Per a que m’entengueu. Al pujar al tramvia,
el bitllet s’ha de picar, però no ho fa ningú. Fins i tot els professors
de la universitat reconeixen que no ho fan. Durant els dos dies de visita
només veiérem fitxar a dues persones i no va passar cap inspector. I això
que els tramvies van ben plens. També ens va dir que havíem d’anar amb
compte amb ells, ja que poden venir pels dos costats i l’afluència és
pràcticament constant. Però para mi, significaven més perill les bicicletes
que els propis tramvies, ja que, com que els impossible circular per uns
carrers plens de tramvies i cotxes, ho fan per les voreres compartint espai
amb els vianants i com que són silencioses, de sobte te’n adones que en
tens una al darrere xafant-te, literalment, els talons. Por fortuna no
varem de lamentar desgracies ni tant sols en veiérem, la qual cosa demostraria
la destresa dels ciclistes.
Zagreb és una ciutat petita i que es
pot visitar en pocs dies. Com sol ser habitual, la part més interessant
és la part antiga que, normalment, coincideix amb el centre de la ciutat.
L’hotel on varem passar els dues primeres
nits tenia una façana antiga però per dintre estava reformat i les sòbries
habitacions prou confortables. La seva situació és cèntrica, a molt poca
distància del considerat centre històric, comercial i de negocis de la
ciutat.
A poca distància de l’hotel s’hi troba
la catedral en una de les parts més elevades i envoltada parcialment per
la muralla medieval que encara conserva alguna de les torres de defensa.
Al costat de la plaça de la catedral n’hi ha una més petita que, juntament
amb el carrer que hi surt, ubiquen un mercat on s’hi pot comprar roba,
fruita i verdura i algun cosa més. Al costat i en recinte tancar el mercat
de carn i peix.
Des d’aquesta plaça hi surt un empinat
carrer ple de restaurants. El primer àpat a Zagreb el férem en un d’aquests
restaurants, descobert casualment per mon fill i els amics. Allí
s’hi poden menjar pizzes grans fetes amb forn de llenya per uns 3 € al
canvi.
Croàcia no té pràcticament cuina pròpia.
Quan t’asseus a un restaurant i mires la carta, el més comú solen ser
les amanides, les pizzes, la pasta i el rissoto. Com podeu comprovar
una cuina bàsicament italiana. Més cap al Sud també s’hi poden trobar
plats d’influència grega.
Quan s’arriba baix d’aquest carreró
s’hi troba el que segurament és, el carrer més típic de Zagreb ple de
restaurants, bars i d’altres establiments. En un d’aquest restaurants
vaig menjar la millor pizza de les 3 o 4 que em vaig cruspir durant el
viatge.
Sense cap mena de dubte l’espai més
emblemàtic de la capital croata és la plaça de Ban Jelaèiæ, un heroi
nacional que va expulsar els otomans d’aquell territori. A un costat de
la plaça està l’estàtua eqüestre d’aquest personatge que és el principal
lloc de trobada per veïns i forasters que visiten la ciutat. A uns metres
d’aquesta estàtua hi ha una font, aparentment sense cap interès, no obstant,
sempre hi ha fent que s’asseu a la petita graderia que l’envolta. La
llegenda explica que sota aquesta font hi havia fa temps una font natural
que subministrava l’aigua al poble. Quan Ban Jelaèiæ hi va arribar
assedegat sobre el seu cavall, una nena hi va agafar aigua i sé la va oferir.
Hi ha una hipòtesi que diu que Zagreb derivaria del gest de la nena d’agafar
l’aigua.
Un altre espai molt interessant és la
plaça on s’ubica el Teatre Nacional. A part del majestuós edifici pintat
de grop hi ha la font de la vida on cadascú fa la seva pròpia interpretació
dels personatges que s’hi representen. Al davant s’hi troba la
seu del rectorat de la Universitat, amb un petit bust que representa una
figura molt popular: la història del poble croata.
El nostre fill també ens va recomanar
visitar el parc Maksimir, el gran pulmó verd de Zagreb. El parc
és tan gran que té 5 llacs de diverses Ha cadascun d’ells. Va ser on vaig
fer les fotos al grup folklòric i que ja us vaig ensenyar. 
Per a tenir una visió global de la capital
Croata és indispensable pujar a un edifici de 16 plantes situat a un costat
de la plaça Ban Jelaèiæ. En arribar dalt cal pagar entrada i, si
es vol, prendre alguna consumició. Com que tanca a les 23:00 i durant el
mateix dia s’hi pot pujar totes les vegades que es vulgui, s’hi pot veure
Zagreb tan de dia com de nit. Val la pena.
LA IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ
O potser caldria dir la importància d’una bona
comunicació.
Una bona comunicació potser no fa guanyar
eleccions, però hi ajuda. Voleu en exemple? Quan allà per l’any 1986 es va
celebrar el referèndum sobre l’OTAN, tot feia pensar que el resultat seria
contrari a l’ingrés, ja que el lema OTAN
no bases fora, havia arrelat amb força entre la població, sobre tot entre
els més joves i conscienciats socialment. Però el dia anterior a la jornada de
reflexió perceptiva en totes les jornades electorals va sortir el llavors
president Felipe González que, amb el seu discurs, va fer canvia l’opció de vot
de molta gent que l’escoltava.
Després de la davallada generalitzada del PP, el
President de la
Comunitat Valenciana (a Catalunya País Valencià) Alberto
Fabra ha decidir nomenar un portaveu de l’executiu a jornada completa i no només per a després de les reunions del Govern.
Segons Fabra (que tot i ser de Castelló no
parla valencià –també anomenat català-) cal enviar missatges constantment a la
població per a explicar-los les polítiques que es duen a terme des del Govern
Valencià.
Segons Empar Marco, la corresponsal de TV3 a
València, aquesta tasca la portava a terme fins fa uns mesos la Radio Televisió Valenciana, però
d’ençà del seu tancament, la comunicació entre govern i ciutadania havia quedat
orfe per la part del govern.
Si hagués estat jo el nomenat portaveu a
jornada completa (evidentment que no ha estat així), presentaria la meva
dimissió irrevocable de forma immediata per por a convertir-me en l’ase dels cops en el cas de que el PP
no remunti el vol.
Que una sola persona (o un equip si voleu)
hagi de fer el mateix paper que 3 o 4 mitjans informatius em sembla un disbarat
monumental i em pregunto una cosa: Tancats els mitjans públics valencians,
quins canals faran servir?
Des del meu punt de vista es tracta d’un
despropòsit més de Fabra que mai ha estat a l’alçada del president que València
necessita.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)