dilluns, 2 de juny del 2014

DIARI DE CROÀCIA 3: ZADAR. EL RELLOTGE DE SOL QUE NOMÉS FUNCIONA PER LA NIT



Varem arribar a Zadar per la nit desprès d’haver localitzat l’apartament on havíem de pernoctar aquella nit i situat a uns pocs quilòmetres del casc urbà, prop de la mar. Més tard, amb el cotxe ens desplaçarem fins el nucli històric. Aparcarem el cotxe prop d’una pot (més que pot passarel·la) i entrarem per una porta oberta a la muralla que em va donar la sensació que quan es va bastir no hi estava. Per a què ens entenguem: que es va obrir en una època més actual.
Els carrerons son estrets i sovint ocupats parcialment per les taules dels bars i restaurants. Aquella nit va ser l’única en tot el viatge que soparem peix i marisc. Si bé el menjar comparat amb el d’aquí és barat, en aquest cas no. Sortirem per uns 30 euros per barba al canvi i, segurament, aquí, amb 30 euros hauríem pogut menjar millor. No vull dir que no estigués bo, simplement que la relació preu qualitat no estava en consonància.
El restaurant tenia com a dues terrasses: una al carrer principal (es a dir un carreronet) i l’altra al darrere, con si fos un pati, però que també era un petit carreró. De fet ens pensaven que la roba estesa formava part de l’atrezzo, però al dia següent veiérem que no.
En haver sopat ens dirigirem al passeig marítim (molt antic, res a veure amb el d’aquí) fins arribar al final. Aquesta part si que era més nova. Allí s’hi podia escoltar l’orgue marí i veure el rellotge de sol. Bé, no era de sol, sinó solar. Com ja us vaig dir el primer dia, a part del sol també s’hi representen els planetes dels sistema solar.

El matí següent tornarem a Zadar per a veure’l de dia. Hi havia molt més moviment. A la plaça principal s’hi recollien donatius per a les inundacions de Bòsnia. Caminarem pels carrerons estrets fins tornar ha arribar al mateix lloc on ja havíem estat la nit anterior i, després, donarem la volta per la zona de fora de la muralla per a tornar-hi a entrar i veure la part que encara no havíem vist, com per exemple allà on hi va haver la ciutat romana, al costat del museu arqueològic. A l’altre costat de la població s’hi conserva una porta romana amb tota l’aparença d’un arc de triomf. 
Zadar està delcarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.    

diumenge, 1 de juny del 2014

FOTOS DE CROÀCIA: ZAGREB IV




 













XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. PRIMERA DIADA CASTELLERA DE DELTEBRE. FOTOS V





























CAN VIES




Fa dies que li dono voltes sobre les similituds i diferències entre el moviment 15-M i les manifestacions (amb aldarulls inclosos) per l’enderroc de l’edifici ocupat de Can Vives de Barcelona.
Possiblement la diferència més gran és que el moviment 15-M, des del principi, el van integrar grups de indignats diversos (inclòs el moviment ocupa) i, finalment va quedar consolidat i manté aquest nom després de 3 anys. En canvi, Can Vies estava integrat només pels ocupants de l’edifici, però que han rebut i reben el suport de tots els moviments d’indignats de Catalunya.
Sempre he pensat que les concentracions i manifestacions sorgides a partir d’aquell 15 de maig de 2011 van servir per a que el PP guanyés amb molta més comoditat del que ho hauria fet de no haver passat. Potser (això no ho sabrem mai) no hauria tret majoria absoluta i, per tant, molt possiblement no hauria pogut portar a terme les seves polítiques de retallades econòmiques i socials com tampoc Aznar va poder aplicar el seu programa durant els 4 primers anys de govern quan va haver de comptar amb l’ajut inestimable de CiU. La mateixa CiU que des de fa uns mesos i de forma espontània, s’ha tornat independentista.
Pot convertir-se Can Vies amb la tomba definitiva de CiU a Catalunya? De moment, la tarda de divendres van celebrar una roda de premsa on es va demanar la dimissió de l’alcalde de Barcelona Xavier Trias.
Governar mai és fàcil (i, de vegades, estar a l’oposició tampoc) Però per lògica sempre ha de tenir més desgast aquell que governa que qui s’oposa a l’acció de govern.
I posats a imaginar, imagino que des d’ERC s’estan fregant les mans esperant el seu moment per a donar a CiU la queixalada definitiva.
Diu la dita castellana que a río revuelto ganancia de pescadores i els pescadors, en aquest cas, són els republicans.