CAN VIES

Fa dies que li dono voltes sobre les similituds i diferències entre el moviment 15-M i les manifestacions (amb aldarulls inclosos) per l’enderroc de l’edifici ocupat de Can Vives de Barcelona.

Possiblement la diferència més gran és que el moviment 15-M, des del principi, el van integrar grups de indignats diversos (inclòs el moviment ocupa) i, finalment va quedar consolidat i manté aquest nom després de 3 anys. En canvi, Can Vies estava integrat només pels ocupants de l’edifici, però que han rebut i reben el suport de tots els moviments d’indignats de Catalunya.

Sempre he pensat que les concentracions i manifestacions sorgides a partir d’aquell 15 de maig de 2011 van servir per a que el PP guanyés amb molta més comoditat del que ho hauria fet de no haver passat. Potser (això no ho sabrem mai) no hauria tret majoria absoluta i, per tant, molt possiblement no hauria pogut portar a terme les seves polítiques de retallades econòmiques i socials com tampoc Aznar va poder aplicar el seu programa durant els 4 primers anys de govern quan va haver de comptar amb l’ajut inestimable de CiU. La mateixa CiU que des de fa uns mesos i de forma espontània, s’ha tornat independentista.

Pot convertir-se Can Vies amb la tomba definitiva de CiU a Catalunya? De moment, la tarda de divendres van celebrar una roda de premsa on es va demanar la dimissió de l’alcalde de Barcelona Xavier Trias.

Governar mai és fàcil (i, de vegades, estar a l’oposició tampoc) Però per lògica sempre ha de tenir més desgast aquell que governa que qui s’oposa a l’acció de govern.

I posats a imaginar, imagino que des d’ERC s’estan fregant les mans esperant el seu moment per a donar a CiU la queixalada definitiva.

Diu la dita castellana que a río revuelto ganancia de pescadores i els pescadors, en aquest cas, són els republicans.