dimarts, 3 de juny del 2014

FOTOS DE CORÀCIA. ZADAR I

























dilluns, 2 de juny del 2014

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. II MOSTRA DEL VI I EL CAVA CATALÀ. FOTOS III




























EL REI A MORT... VIVA EL REI!!

Amb aquest crit s’anunciava abans la mort del monarca i l’entronació del seu successor.
Però avui en dia ja ni es moren i si abdiquen, com ha estat en el cas del rei borbó, ho fan a destemps i, condicionat per les circumstàncies actuals. Cal recordar que el Rei, com a cap d’estat, no ha fet absolutament res per a intervenir en temes com el del procés sobiranista de Catalunya. No és que sé hagués demanat de forma reiterada, però hi va haver veus com la de Pere Navarro que ho va demanar públicament. Tampoc sembla que li afectessin temes preocupants per a una bona part de la ciutadania, com ara el tema de la pobresa, desnonaments, atur, pèrdua de drets, privatització de serveis essencials, corrupció generalitzada (inclòs membres de la seva família), indults a personatges de dubtosa reputació, etc.
Davant de tot això el Rei ha preferit guardar silenci. Ja sé que la Constitució diu que el Rei reina, però no governa, però hi ha casos que clamen al cel i on sembla que el Rei hagués pogut fer alguna cosa més. Tot això em fa pensar que potser no es mereix el sou que sé li està pagant (encara)  
Evidentment Joan Carles I d’Espanya i res d’Alemanya (tal com sé l’anomenava quan va ocupar el càrrec a la mort de Franco) es  va envoltat de tota mena d’escàndols. Possiblement el més sonat és el que explica Pilar Urbano en la seva obra La Gran Desmemoria, un llibre que, encara que una majoria dels dirigents polítics es fan afanyar en desmentir el que allí s’explica, jo li dono tota la credibilitat. De fet, quan Jordi Évole va anunciar el documental sobre tota la veritat del 23-F de 1981, vaig ser dels que vaig pensar que sortiria a la llum el veritable paper del Rei en aquell intent frustrat de cop d’estat. Frustrat o programat per a que fracassés?
Quan va sortir a la llum l’accident produït arran de la cacera d’elefants i aquella famosa frase M’he equivocat, no tornarà a passar, el borbó va perdre la poca credibilitat que li quedava després d’altres afers no confirmants però que van omplir pàgines de revistes i diaris.
Està clar que els sectors més republicans de l’estat aprofitaran ara per a demanar la instauració de la III República. Dissabte, Pablo Iglesias, el líder de Podemos i guanyador moral de les eleccions a la pregunta si monarquia o república, va contestar: Què Felipe es presenti a unes eleccions. Una cosa així va fer el deposat rei de Bulgària, que, en veure que la monarquia no seria establerta, va decidir formar un partit polític i presentar-se a les eleccions d’aquell país.
De totes maneres em sorprenc de la que jo considero incongruència de molts de ciutadans de Catalunya: per una part reclamen que Espanya es transformi en república i per l’altra la independència de Catalunya. Si finalment s’assoleix la independència, a mi m’importarà ben poc quina forma d’estat hi ha al país del costat.  
Recordeu que a hores d’ara encara no sé sap quina forma de govern hi hauria a Catalunya: si una monarquia parlamentària (com passa actualment a Espanya) amb un president del govern o una república amb president i primer ministre. Penseu que hi ha països anglosaxons on la Reina d’Anglaterra és el cap de l’estat.
República? Evidentment que sí, però catalana, espanyola o tetes dues? Aquesta és la qüestió!