Però avui en dia ja ni es moren i si
abdiquen, com ha estat en el cas del rei borbó, ho fan a destemps i, condicionat
per les circumstàncies actuals. Cal recordar que el Rei, com a cap d’estat,
no ha fet absolutament res per a intervenir en temes com el del procés
sobiranista de Catalunya. No és que sé hagués demanat de forma reiterada,
però hi va haver veus com la de Pere Navarro que ho va demanar públicament.
Tampoc sembla que li afectessin temes preocupants per a una bona part de
la ciutadania, com ara el tema de la pobresa, desnonaments, atur, pèrdua
de drets, privatització de serveis essencials, corrupció generalitzada
(inclòs membres de la seva família), indults a personatges de dubtosa reputació,
etc.
Davant de tot això el Rei ha preferit
guardar silenci. Ja sé que la Constitució diu que el Rei reina, però no
governa, però hi ha casos que clamen al cel i on sembla que el Rei
hagués pogut fer alguna cosa més. Tot això em fa pensar que potser no es
mereix el sou que sé li està pagant (encara)
Evidentment Joan Carles I d’Espanya
i res d’Alemanya (tal com sé l’anomenava quan va ocupar el càrrec
a la mort de Franco) es va envoltat de tota mena d’escàndols. Possiblement
el més sonat és el que explica Pilar Urbano en la seva obra La Gran
Desmemoria, un llibre que, encara que una majoria dels dirigents polítics
es fan afanyar en desmentir el que allí s’explica, jo li dono tota la
credibilitat. De fet, quan Jordi Évole va anunciar el documental sobre
tota la veritat del 23-F de 1981, vaig ser dels que vaig pensar que sortiria
a la llum el veritable paper del Rei en aquell intent frustrat de cop d’estat.
Frustrat o programat per a que fracassés?
Quan va sortir a la llum l’accident
produït arran de la cacera d’elefants i aquella famosa frase M’he
equivocat, no tornarà a passar, el borbó va perdre la poca credibilitat
que li quedava després d’altres afers no confirmants però que van omplir
pàgines de revistes i diaris.
Està clar que els sectors més republicans
de l’estat aprofitaran ara per a demanar la instauració de la III República.
Dissabte, Pablo Iglesias, el líder de Podemos i guanyador moral de les
eleccions a la pregunta si monarquia o república, va contestar: Què
Felipe es presenti a unes eleccions. Una cosa així va fer el deposat
rei de Bulgària, que, en veure que la monarquia no seria establerta, va
decidir formar un partit polític i presentar-se a les eleccions d’aquell
país.
De totes maneres em sorprenc de la que
jo considero incongruència de molts de ciutadans de Catalunya: per una
part reclamen que Espanya es transformi en república i per l’altra la
independència de Catalunya. Si finalment s’assoleix la independència,
a mi m’importarà ben poc quina forma d’estat hi ha al país del costat.
Recordeu que a hores d’ara encara no
sé sap quina forma de govern hi hauria a Catalunya: si una monarquia parlamentària
(com passa actualment a Espanya) amb un president del govern o una república
amb president i primer ministre. Penseu que hi ha països anglosaxons on
la Reina d’Anglaterra és el cap de l’estat.
República? Evidentment que sí, però catalana,
espanyola o tetes dues? Aquesta és la qüestió!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada