Noms propis. El primer de
tots, Florentino Pérez el totpoderós
i prepotent president del Real Madrid. Un personatge que et cau bé a primer cop
de vista, però després te’n adones de què és un megalòman.
Ahir es va saber que el Tribunal Superior de
Justícia de Madrid, atenent una denúncia d’Ecologistes en Acció va parar la
remodelació de l’estadi Santiago Bernabeu. El Madrid, una vegada més, va
obtenir els diners a través de les plusvàlues del terrenys públics que,
prèviament, havia permutat. Vull recordar que ja fa uns anys també es va vendre
la ciutat esportiva per aconseguir els diners necessaris per a eixugar l’enorme
deute que acumula al llarg dels anys. D’aquesta manera tots sabien fer negocis.
I jo què em pensava que l'època dels pilotassos ja havia passat! A, no, què al futbol mengen a part, ja no me'n recordava!
A les Terres de l’Ebre el patim en primera
persona. Florentino Pérez és el màxim
accionista de l’empresa adjudicatària de les obres del Projecte Castor que
vacausar els terratrèmols la passada tardor. I, a sobre, per abandonar el
projecte, encara vol que se’l indemnitzi. Quin pájaro!
El segon és un altre president, el de les
Espanyes, Mariano Rajoy. Abans de
marxar de vacances, ahir va donar una roda de premsa (sembla ser que sense
televisor de plasma pel mig) on es va dedicar a lloar els encerts del seu
govern. Es clar que per ell tot són encerts. És també d’aquelles persones tan
prepotents que es pensen que tot el que fan o fan bé (i és cert: ho fan bé per
als seus) i tot el que fan els altres ho fan malament (la qual cosa també és
certa: perquè van en contra dels interessos dels capitalistes)
Pedro Sánchez, el Secretari General del PSOE,
li va dir que havia de trepitjar més el carrer. El tema no és si trepitja o no
el carrer i si parla o no amb la gent. És tema és que la seva realitat és una
altra. Segur que ni ell ni la seva família han passat mai gana. Que mai han
tingut a tots els membres a l’atur (de fet no crec que n’hagin tingut ni un)
Que mai han patit per arribar a final de més i que sempre s’han pogut comprar
allò que han desitjat. Ells saben perfectament que no tots pertanyen a la
classe acomodada, però ja els hi va bé. I mentre hi hagi gent estúpida que els
voti, millor que millor.
Per cert, a preguntes de la premsa, sobre la
consulta catalana va dir el que ja tots sabem i quan sé li va preguntar sobre
el macroprocés de la Gürtel i de que sé seuran al banc dels acusat 3 tresorers
del partit, es va empipar i va respondre en evasives.
Sempre s’ha dit que l’estereotip de gallec és
de dretes. Rajoy, a part de ser de
dretes és, amb tota seguretat el pitjor president del govern d’Espanya. I jo
que pensava que Aznar era insuperable. Bé, tampoc discutiré si tu penses que el
pitjor ha estat Aznar i després Rajoy.
Diego
López. Avui, encara porter del Madrid, però tot indica
que li queden poques hores per a deixar de ser-ho. Massa poc! Com que no sóc blanc, imagino que a molts els deu de fer
il·lusió jugar amb els merengues de
la capital. A mi no me’n faria cap, evidentment. Mourinho va fitxar a Diego López per fer la punyeta a Iker
Casillas, al qui veia massa amic dels blaugranes. El va fer titular i López es devia de pensar que era el nomber one. Pitjor per ell. Després va
venir l’Ancelotti i va continuar amb la mateixa dinàmica: López titular i Casillas a veure-les vindre. I López va creure que
ja havia d’estar molt a prop de l’especial
one (o sigui Mourinho)
Només fa unes setmanes i després del mal Campionat
del Món que va fer Casillas amb Espanya, tenia un peu i mig fora del club
blanc, però ves per on, s’han girat les tornes i ara és López el que està a punt de fer les maletes. Està clar que l’afició,
però també la directiva, han pogut més que l’entrenador. L’empipada de López és grossa i ja ha avisat que si se’n
va vol cobrar tot el que li resta de contracte que són 2 anys més.
Si xalo quan passen aquestes coses. Però
segueixo dient que me’n alegro per López.
Però que és pensava?
