La darrera jugada de “fet i amagar” de Mas per donar-se cobertura política amb la qual tapar la renúncia a la consulta del 9N, que sempre havia dit que no es produiria, està generant molta confusió i un debat viciat.
Per fer una reflexió serena no està de més començar recordant algunes evidències. L'objectiu de la consulta del 9N era iniciar un procés democràtic per decidir una nova relació entre Catalunya i Espanya. I fer-ho de l’única manera que es pot fer, donant en primer lloc la paraula a la ciutadania de Catalunya.
No hauríem d’oblidar que per molt que rodi el món tornarà al born. No hi ha una altra manera de resoldre el conflicte que amb l'exercici democràtic del dret a decidir i amb negociació, primer per fixar les regles del joc i després per materialitzar políticament el resultat de la consulta. És el que han fet ambdues parts a Quebec i Escòcia. Ni la negació del dret a decidir dels catalans ni l’unilateralisme tenen sortida. Poden servir per mantenir la tensió i adhesió a les posicions polítiques d'alguns, però no resolen el conflicte.
Com no ho fa la proposta anomenada "procés participatiu" que substitueix la consulta i que continua instal·lada en la més absoluta confusió. Amb l'excusa de no donar pistes a l'Estat per impedir una nova impugnació, Mas no explica a la ciutadania a què ens convoca. O pitjor, com ha fet durant tot el procés, diu una cosa i el seu contrari.
Ens diu que es tracta d'un procés participatiu i en canvi la campanya institucional ens crida a decidir, com si la consulta encara estigués viva. Tots els actes posteriors que s’han fet es desenvolupen com si es tractés d’una consulta amb garanties democràtiques. De fet, no podem descartar una darrera jugada de Palau, amb la qual en els propers dies se'ns digui que el procés participatiu es converteix novament en consulta. Sincerament no crec que aquesta manera d'actuar ajudi gaire a dignificar i legitimar el dret a decidir.
Hores d'ara no sabem què acabarà sent el 9N, però ja sabem el que no serà.
No serà el procés de participació democràtica previst per conèixer l'opinió de la ciutadania de Catalunya. Un procés democràtic requereix almenys tres condicions: regles clares i públiques, debat lliure i plural entre les diferents posicions i criteris nítids per mesurar els resultats. I cap d'aquestes tres condicions es donen.
El 9N pot acabar sent moltes coses: Un acte de mobilització social per mantenir la tensió i cobrir el buit deixat per la consulta.
Pot ser, tal i com ha dit Carme Forcadell, la primera volta d’unes eleccions plebiscitàries per proclamar la independència.
Pot ser una mena d’eleccions primàries entre CDC i ERC per veure com s’encaren unes eleccions anticipades.
O pot acabar sent el primer acte de la campanya de Mas per a unes eleccions plebiscitàries. La tensió d'aquests dies entre CiU i ERC fa pensar que Mas està treballant per aquesta darrera opció.
I si es continua per aquest camí de confusió i manipulació no ho sabrem fins el 10N, quan Mas, en funció de la participació, decideixi què és el que més li interessa. Aquest és el major risc d'un procés confús i sense regles clares, que es presta a la més gran de les manipulacions.
I aquestes són les raons per les quals alguns no volem compartir el que pot ser el darrer engany a la ciutadania i hem proposat altres alternatives.
ICV-EUIA hem estat en la defensa unitària del dret a decidir i en el procés de la consulta des del començament fins al final i hi seguirem estant.
Hi hem estat, aportant la transversalitat social que suposa una organització en què ens trobem federalistes i independentistes. Hi hem estat, aportant el que ningú més ha fet, el suport dels nostres aliats espanyols i europeus. Hi hem estat amb més lleialtat que ningú, suportant en moltes ocasions que el que era un acord pel dret a decidir s’instrumentalitzés en favor d’una opció legítima, la independència, però que no és l’única possible. I hi hem estat fins que el president ha reconegut que no era possible fer la consulta amb garanties democràtiques, malgrat que feia setmanes que era evident que Mas i el seu govern no parlaven clar a la ciutadania.
ICV-EUiA com a organització no podem avalar ni donar suport a una proposta confusa, que es presta a la manipulació de la ciutadania i que no ha estat consensuada pels partits que estàvem en l’acord de la consulta. El que tampoc farem serà confrontar-nos amb aquelles persones que creuen que el dia 9N cal participar com si d’una votació es tractés. Però el que no se’ns pot exigir és que fem seguidisme del que creiem és un engany a la gent o no expliquem el que hem decidit col·lectivament, per por a quedar fora de l’imaginari d’allò que algú ha decidit que és l’única opció possible el 9N.
L’única manera de no llevar-nos el 10N amb una sensació d'engany col·lectiu és treballar per aconseguir un 9N de mobilització social al servei del dret a decidir, que és el que ens uneix a la majoria de la ciutadania.
Necessitem una mobilització que no es pugui confondre amb un placebo de consulta, perquè no podem deteriorar ni desgastar el valor i la força de la consulta democràtica per la que haurem de continuar lluitant. Un procés participatiu que s’acabi convertint en unacte de militància d’un sector de la societat amb l’exclusió de la resta no ajuda a legitimar el dret a decidir ni a avançar.
Necessitem una mobilització que agrupi el màxim de ciutadans al voltant d'un objectiu que encara no hem assolit, el dret a decidir.
És legítim que alguns vulguin fer del 9N un crit en favor de la seva proposta d’independència. No és honest que li diguin a la ciutadania que el seu objectiu d'independència es pot assolir de manera unilateral. O que es pretengui fer desaparèixer de l'escenari aquelles persones que volen exercir el dret a decidir per avançar en una proposta federal.
Si alguna cosa ens explica la història, la darrera vegada en forma d'Assemblea de Catalunya, és que el que ens fa més forts i ens permet avançar més són propostes que apleguin el màxim de sectors socials, encara que puguin semblar menys agosarades. I això, aquí i ara, és la mobilització al voltant de l'exigència del dret a decidir.
Encara estem a temps d'evitar la confusió sobre el 9N i la seva manipulació partidària, intentant una proposta unitària de mobilització social al voltant de l'exigència de dret a decidir, que és el que ens uneix i ens dóna més força democràtica.
Aquesta ha estat des del primer moment la proposta d'ICV-EUiA i la que defensarem.
