Començaré amb una
anècdota que em van explicar fa un grapat d’anys. En contra del que habitualment
faig, fins i tot us identificaré a la persona que m’ho va contar: Florencio
Guimerà, mestre d’Ulldecona, però que va desenvolupar la seva tasca
pedagògica quasi sempre a la Galera. Els fets van passar a Ulldecona i els
protagonistes dels mateixos van ser el para de D. Florencio i l’alcalde de l’època Ramón Forcadell Prats.
M’he documentat per
a no ficar la pota. Era el 14 de desembre de 1966 i Franco va sotmetre a
referèndum la Ley Orgánica del Estado
a l’empara de la Ley de Referéndum
Nacional de 1945, totes dues formaven part de les Leyes Fundamentales del Reino, una mena de constitució imposada pel
règim. El vot era obligatori i al conjunt nacional, la llei va ser aprovada amb
el 95,06 dels vots favorables.
Com us explicava,
el pare de D. Florencio era el president d’una mesa electoral. Durant la
jornada va rebre la visita de l’alcalde D.
Ramón Forcadell. La situació va anar més o menys així:
-Bon dia, cóm va la votació?
-Bé, bé...
Llavors, Forcadell
va treure un grapat de sobres de la butxaca de la seva americana blau marí i,
obrint l’urna els va posar dintre.
-Ara encara anirà millor...
I tots van riure.
Potser hauria estat millor plorar davant d’una situació tan estrambòtica.
Segons em van
explicar a Ulldecona hi van haver més vots de ciutadans censats.
Si finalment el 9-N
es fa alguna consulta, no tindrà res a veure amb el que acabo d’explicar, però tampoc
tindrà les garanties democràtiques que hauria tingut una de legal avalada per
l’Estat i amb el suport del partits polítics.
La data de la
consulta es va apropant i encara són molts el dubtes que planen sobre la seva
organització. Per molt que Mas vulgui esquivar la suspensió de la Llei de
Consultes no referendàries i altres sistemes de participació per part del
Tribunal Constitucional, la consulta hauria de tenir unes mínimes garanties:
col·legis electorals amb meses i urnes, cens electoral o, en tot cas, llistats
amb les dades dels possibles votants, presidents i vocals (en teoria
imparcials), etc.
Hi ha tants dubtes
que fins i tot els experts no saben exactament quin empara legal té la nova
fórmula ideada per Mas. És possible que es pugui fer en base a l’antiga llei de
consultes aprovada pel govern de Montilla, ja que, tot i estar recorreguda, no es
troba suspesa.
Amb tota seguretat,
a la pràctica tot serà molt diferent. Urnes n’hi haurà, però dubto de
l’existència dels altres elements. M’imagino (es clar que em puc equivocar) que
es farà de forma molt similar a quan l’ANC ha buscat suports entre la
ciutadania que n’hi havia prou mostrant el DNI espanyol, la qual cosa
comportava que una mateixa persona pogués votar en localitats diferents sense
cap tipus de problema. I en lloc de president, vocals, interventors i apoderats
hi haurà voluntaris, tots afins a l’ANC, Òmnium, CDC i ERC.
Quines
conseqüències hi haurà si, finalment, s’acaba fent la consulta dissenyada per
Mas? Com ja he dit, en el moment d’escriure aquest article encara no està
clar del tot de com es durà a terme la consulta, ja que ni el mateix Mas ha
donat una explicació clara i concisa sobre el tema.
Previsiblement, el
nou format de consulta (potser caldria parlar de pseudoconsulta) desmotivarà a molta gent. Primer de tot a aquells
que haurien votat sí-no o no directament.
I després a aquells que com jo no seguim el camí marcat pel bloc unitari de
partits i agrupacions a favor de la consulta i fins i tot de la independència
de Catalunya.
Per tant, en tot a
lògica, el percentatge de vot sí-sí serà
molt alt. Molt més que si la consulta es fes en fes dintre de la legalitat i
amb totes les garanties.
En aquestes
condicions, a mi que no m’esperen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada