dimarts, 3 de febrer del 2015

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PELS VOLTANTS DE MIANES I













Quan 'el Cholo' els passa de voltes

EMILIO PÉREZ DE ROZAS
Periodista

Vaig dir un dia que el magnat xinès Wang Jianlin, sorgit de l'exèrcit roig, sergent que va fer carrera per a ric, quan es va comprar l'Atlètic el que volia era un batalló. Ahir a la nit, lamentablement, l'elogiat, contundent i campió, forjat, creat, instruït i ensinistrat pel coronel'Cholo' Simeone, ¡senyor, sí, senyor!, no el devia decebre.
El que aquest dimecres va fer l'Atlètic de Madrid, ho sento, va ser lamentable, trist i innecessari, perquè un campió, un autèntic campió, un candidat, una plantilla plena de talent, amb jugadors celestials i viu en les tres competicions, no pot comportar-se com ho van fer els matalassers.
I ho van fer ensenyats, sol·licitats, entrenats, pel seu entrenador, que té coses fantàstiques (com per exemple els seus triomfs, els seus títols, les seves humiliacions al Reial Madrid, la seva eliminació delBarça a la Champions) però que, també, també, s'excedeix en el seu ànim de jugar els 90 minuts que només són dels futbolistes. Em va recordar a aquell busca-raons i lamentable (però guanyador) Estudiantes de La Plata d'Osvaldo Zubeldia, també campió, sí.
Al Calderón es van veure coses que mai abans (ni després) tornaran a veure's sobre un terreny de joc. No veurem, no, com un futbolista, el millor de l'Atlètic, el més fi, exquisit, filigraner, aprofita que li cau una bota per llançar-l'hi al cap al linier. Això va ser el més brutal i vergonyós que es pot veure sobre una gespa. I puntades. I empentes. I bretolades dels blanc-i-vermells, fins i tot Juanfranllançant-li a Neymar, amb els seus dits a l'aire, el 7-1 que Alemanya li va infringir al seu Brasil en l'última Copa del Món.
El més greu, el més seriós, el més criticable, és que en un futbol que intenta remuntar la seva mala educació i, sobretot, la grolleria i perill dels grups ultres, han estat els futbolistes de l'Atlètic, campió, els que han protagonitzat un partit lamentable, que, al final, els va deixar amb nou sobre el camp.
Això és el més greu, seriós i criticable, però el pitjor és que ni 'el Cholo' Simeone ni el seu ajudant, 'el Mono' Burgos canviaran de criteri, reflexionaran, faran autocrítica i tractaran de jugar amb els valors que hauria de defensar una plantilla que pot, que sap, que ha de jugar a futbol. ¡¡¡Fins i tot l'innocent Cani!!!, que acaba d'arribar, va acabar donant puntades de peu a Messi, que va tornar a liderar un Barça rearmat, espectacular i amo de l'eliminatòria, dels 180 minuts que s'han disputat en aquesta eliminatòria de quarts.
I un altre detall: el Camp Nou va ovacionar l'Atlètic quan va guanyar la Lliga en l'últim partit amb un gol legal anul·lat a Messi. Tot un món amb la reacció del Calderón, corejant les entrades als blaugranes i altres càntics irreproduïbles. Lamentable.

dilluns, 2 de febrer del 2015

ELS SILENCI DELS MITJANS

Quan aquest matí he arribat a l’oficina, una companya m’ha fet veure que calia donar la volta a la fulla del calendari. És 2 de febrer, dia de la Candelera, la festa major de l’Ametlla de Mar.
2 de febrer de 2015! Ja ha passat un mes –ha comentat la meva companya-
Certament. Com aquell que no vol ha passat un mes del nou any (què ja no ho és tant) Si remenem als nostres records, possiblement recordarem quan havíem d’entrar a l’any 2000 (què no de segle) i els més catastrofistes ens anunciaven que per culpa del món digital, hi podia haver un col·lapse sense precedents. Al final no va ser res de tot això i aquell 1 de gener de 2000 la vida va continuar sense res.
Però encara vull que seguiu fent un exercici més de memòria. Només els que tenen de 50 anys per amunt (com més amunt millor), ja que el van patir més. Durant el règim de Franco, no hi havia llibertat de premsa i, tot sovint, es censuraven les informacions o, directament ja no es publicaven quan podien comprometre al règim dictatorial que hi havia a Espanya.
Potser els més joves es preguntaran: Però de què ens està parlant aquest? Tot té sentit, ja ho veureu.
Mireu, darrerament han passat dos fes a les nostres terres. El darrer (cronològicament parlant), més expandit, ja que afectava a diversa gent de municipis de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. El primer, més concentrat, ja que només afecta a Amposta.
En el primer cas (per ordre d’exposició) es tractava d’una xarxa de compravenda de cotxes de luxe i que, suposadament, defraudava l’IVA a la hisenda francesa (allí és diu TVA)
Tot i que el jutge va decretar el secret de sumari, ràpidament es va saber qui eren els implicats del Camp de Tarragona, però no de les Terres de l’Ebre. Cap mitjà de comunicació del territori vaidentificar els detinguts.
Avui, 2 de febrer (recordeu), el jutge ja ha alçat el secret de sumari, però la premsa comarcal s’ha limitat a posar el nom i la inicial del primer cognom. A veure! A la gent (què som un xafarders de mena), els que ens interessa són els noms i cognoms, així com els màxims detalls possibles. Potser els propers dies...
El segon cas (seguint l’ordre d’exposició) es va destapar a Amposta fa exactament dues setmanes. Segons es comenta pel poble, la presidenta d’una associació local, hauria pegat ma a la caixa societària i s’hauria emportat una quantitat important d’euros: entre 50.000 i 55.000 segons les fonts. Altres fonts encara usen les pessetes i parlen de 10 milions... Sembla ser que aquest fet està del tot contrastat, encara que la presidenta busqui excuses per a minimitzar el fet.  
En canvi, cap mitjà informatiu ha dit ni piu sobre el tema. Curiós, no?
Sí, sí, estem a 2 de febrer de 2015, no de 1915 com algun extraterrestre podria arribar a pensar en vista dels fets...
Si hi ha censura, d’on procedeix? I, sinó la hi ha, per què tant de silenci?
I el dret a la informació?

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 2-02-2015

Sempre que escoltes a algun caçador justificant la seva afició, et sol dir que són molt ecològics i que ajuden a reestablir l'equilibri a la natura. 

Però sembla ser que no són tots iguals, ja que sempre n'hi ha algun que es deixa els cartutxos al lloc des d'on ha disparat.