dijous, 26 de febrer del 2015
La Catalunya que ha desconnectat del "procés"
Artur Mas ha anunciat un pla de deu passes per desconnectar d'Espanya. No és el primer que parla d'aquesta desconnexió. És un argument habitual en el món independentista. "No m'importa res del que passi a Espanya. Ja fa temps que me n'he desconnectat", diuen. Hi ha una Catalunya que és i pensa així.
I hi ha una altra Catalunya que, després d'un temps de participar en l'estira i arronsa del debat sobre el "procés", n'ha desconnectat. "No m'importa res de la història aquesta del procés. Me n'he desconnectat", diuen els membres d'aquesta Catalunya que també existeix.
Són els catalans que veuen un presentador de TV3 deixant anar la seva passió independentista al Twitter i se'n desentenen. Els que veuen un programa de la televisió de la Diputació de Barcelona sobre el carnaval de Solsona on es parla de "carregar-se els espanyols" i fan com que no han escoltat res. Els que es sorprenen de l'alegria amb què TV3 anuncia uns reportatges sobre les futures "estructures d'Estat" o que es nomeni a càrrec de l'erari públic un comissionat per preparar aquestes estructures però no posen el crit al cel.
Han desconnectat.
En pot sortir res de bo d'aquesta doble desconnexió? No. Vaig treballar durant uns quants anys amb dos periodistes ja desapareguts –Joan Lluch i Joan Barril- en un programa de ràdio que es deia "Parlem-ne". El lema del programa era, clar, "parlant la gent s'entén". Entre persones que no es parlen no es pot construir res.
Desconnectar és reconèixer la derrota de la paraula, del diàleg, del compromís, de la voluntat d'arribar a acords per resoldre un conflicte. Evidentment, els conflictes no agraden ningú però negar-los és la pitjor manera de resoldre'ls.
Tornem a connectar, tots plegats, posem-nos les piles, baixem-nos els fums i apostem per l'encaixada de mans en comptes de donar-nos l'esquena.
dimecres, 25 de febrer del 2015
I L’HOME TRANQUIL VA PERDRE ELS PAPERS…
 |
| Espanya segons Rajoy. |
Ahir, quan vaig arribar a casa, només pensava en penjar al meu blog la denúncia que s’havia presentat contra l’alcalde d’Amposta. Vaig seure a dinar i vaig engegar la tele. Estava intervenint Pedro Sánchez, el secretari general del PSOE. Ni me’n recordava que s’estava fent el debat de la nació (espanyola) Sánchez estava usant un to agressiu i directe amb Rajoy. Em va sobtar. Durant els darrers debats Alfredo Pérez Rubalcaba havia usat un to molt més suau, segurament per por de que les seves paraules sé li giressin en contra seva. El passat no el pots esborrar amb una gona ni amb una mica de típex...
A la contrarèplica, Rajoy va voler ser igual de contundent usant la vella política del ventilador o deltu més... Però sembla ser (evidentment no vaig veure tot el debat) que Sánchez no es va immutar. Simplement li va recordar a Rajoy que per molts de casos que li retragués de la corrupció socialista, ell estava net de corrupció, en referència a que Rajoy, evidentment no pot dir el mateix.
Al darrer torn de rèplica, Rajoy li va dir a Sánchez que havia estat patètic, que no tenia categoria per a ser president del govern espanyol i que no pugés més a la tribuna d’oradors per a dir el que havia dit. Rajoy estava visiblement molest i va creuar una línia roja que en política mai s’hauria passar.
Un president de govern ha de saber encaixar les crítiques de l’oposició i més quan són justificades. La gestió del PP d’aquest 3 anys i pico, ha estat nefasta. Han governat més per als seus votants que no per a la resta de ciutadans del país. Per tant, és del tot lògic que des dels partits de l’oposició se’l critiqui obertament i, fins i tot que se’l titlli de mentider quan ho ha estat sovint. I si considera que les crítiques no són certes o són infundades, un president del govern ho ha de rebatre amb documents i arguments i menysprear un rival polític no és precisament un argument, és un recurs, precisament, d’aquell que no disposa d’arguments perquè, al fons, sap que el que li diuen és veritat.
No va voler acceptar que Espanya fos rescatada (Sánchez li va mostrar la portada d’un diari anglès que així ho deia), per molt que des d’Europa arribés una milionada per a sanejar el sector bancari.
Abans de la intervenció de Sánchez, en el seu discurs, Rajoy va dibuixar una Espanya bucòlica, campiona d’Europa de les estadístiques econòmiques positives: creixement econòmic, creació d’ocupació, prima de risc, etc. Poc importa que sigui un dels països on hagi crescut més la pobresa en els darrers anys, al balanç de Rajoy, aquesta data no té cabuda.
El discurs de Rajoy (que aquest matí Pepa Bueno a la SER la qualificat més com el primer discurs electoralista que no com un discurs de valoració sobre la situació real) va tenir una durada d’una hora i mitja aproximadament. De tot aquest temps, Rajoy només va emprar un parell de minuts a parlar de la corrupció, tot i que des del seu partit es va promoure una llei per evitar que tornin a passar casos com els que hem vist en els darrers anys.
Si fa o no fa el mateix temps va ser el que Rajoy va estar parlant de la situació de Catalunya. Com sempre ha fet va anteposar la Constitució i les lleis per a defensar la unitat d’Espanya. Durant la rèplica a Duran Lleida va dir que estava disposat a parlar dels 23 punts que Mas li va presentar, però que hi havia molt poc marge de negociació. Tot i que Duran li va suplicar (així ho van dir diversos mitjans de comunicació) que fes algun gest cap a Catalunya, Rajoy va fer cas omís.
He llegit a determinada premsa que Sánchez no va presentar cap mesura concreta, i jo pregunto, era ahir quan tocava fer-ho? No oblidéssim que estem en un any electoral i que les mesures concretes sortiran dintre de pocs mesos ens els respectius programes electorals dels partits. En canvi Rajoy va anunciar mesures que ja havia proposat al menys en 7 vegades interiors, però que, fins ara, no s’han posat en pràctica.
Acabaré amb una frase de Rosa Díaz que, com sabeu no és sant de la meva devoció:
-No sé si se’n ha adonat, Sr. Rajoy, que en cap moment li he dit president. Quan un ‘primer ministre’ menteix en seu parlamentaria, no el puc considerar el ‘meu’ president. Crec que pot resumir perfectament l’opinió de la majoria dels grups de l’oposició.
Per cert, sembla ser que el perdre els papers va ser literal. Tan nerviós el va posar Pedro Sánchez a Mariano Rajoy que va perdre un dels papers on tenia dades apuntades per a replicar-li al secretari general socialista.
LES FOTOS DENÚNCIA DEL 25-02-2015
A Amposta, com Tortosa i d'altres ciutats és una pràctica habitual. Més del que caldria...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)