Artur Mas ha anunciat un pla de deu passes per desconnectar d'Espanya. No és el primer que parla d'aquesta desconnexió. És un argument habitual en el món independentista. "No m'importa res del que passi a Espanya. Ja fa temps que me n'he desconnectat", diuen. Hi ha una Catalunya que és i pensa així.
I hi ha una altra Catalunya que, després d'un temps de participar en l'estira i arronsa del debat sobre el "procés", n'ha desconnectat. "No m'importa res de la història aquesta del procés. Me n'he desconnectat", diuen els membres d'aquesta Catalunya que també existeix.
Són els catalans que veuen un presentador de TV3 deixant anar la seva passió independentista al Twitter i se'n desentenen. Els que veuen un programa de la televisió de la Diputació de Barcelona sobre el carnaval de Solsona on es parla de "carregar-se els espanyols" i fan com que no han escoltat res. Els que es sorprenen de l'alegria amb què TV3 anuncia uns reportatges sobre les futures "estructures d'Estat" o que es nomeni a càrrec de l'erari públic un comissionat per preparar aquestes estructures però no posen el crit al cel.
Han desconnectat.
En pot sortir res de bo d'aquesta doble desconnexió? No. Vaig treballar durant uns quants anys amb dos periodistes ja desapareguts –Joan Lluch i Joan Barril- en un programa de ràdio que es deia "Parlem-ne". El lema del programa era, clar, "parlant la gent s'entén". Entre persones que no es parlen no es pot construir res.
Desconnectar és reconèixer la derrota de la paraula, del diàleg, del compromís, de la voluntat d'arribar a acords per resoldre un conflicte. Evidentment, els conflictes no agraden ningú però negar-los és la pitjor manera de resoldre'ls.
Tornem a connectar, tots plegats, posem-nos les piles, baixem-nos els fums i apostem per l'encaixada de mans en comptes de donar-nos l'esquena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada