diumenge, 31 de maig del 2015
ESTÀ CIU EN CONDICIONS DE GOVERNAR UNA CATALUNYA INDEPENDENT?
Tal com ha quedat el panorama polític, tant l’espanyol com el català, com analista polític que sóc (!?) i després d’escoltar i llegir diferents mitjans de comunicació, sobre tot el Periódico de Catalunya i la Cadena SER, se’m fa difícil aventurar quin futur immediat ens espera.
Dimecres, Pepa Bueno a la SER no descartava que Rajoy avancés les generals el 27 de setembre, just el dia en que està previst fer les autonòmiques.
Si dintre de CiU ja hi ha veus que li reclamen a Mas endarrerir les autonòmiques, si finalment Rajoy convoca les eleccions legislatives per aquest dia, molt em temo que a Mas no li quedarà més remei que posposar-les per a una altra data i, segurament ja no dintre d’aquest any.
Per als propers mesos vaticino una mena de partida d’escacs entre Rajoy i Mas. Els dos dirigents estaran marejant la perdiu per mirar de treure’n avantatge. Ja sabeu que les eleccions tenen un termini para ser convocades i, per suposat, a partir d’una data concreta ja no és possible convocar-les. No podria ser que tots dos presidents esperessin fins el darrer moment per a convocar-les si, finalment, els dos opten pel 27-S?
Des del meu punt de vista aquesta data no beneficia a cap de les dues formacions. Al PP els agafa en ple procés de degradació política, mentre que CiU tampoc sembla que passi pel seu millor moment.
Dijous, el Periódico de Catalunya publicava una carta signada per José Aparicio de Barcelona on s’aportaven unes dades que em van semblar molt interessants. Es llegia a l’escrit, que portava per títol Davallada de CiU, que a poblacions de més de 100.000 habitants com Cornella, Santa Coloma de Gramanet o Viladecans, la federació nacionalista no havia tren ni un sol regidor, mentre que al Prat de Llobregat, Sant Adrià del Bessos i l’Hospitalet de Llobregat es van quedar en un de sol. Un balanç molt pobre per una formació que aspira governar una Catalunya independent.
Només cal sortir de casa per adonar-te’n d’aquesta circumstància: a Amposta i Tortosa van perdre la majoria absoluta i ERC els va passar per sobre en molts municipis, com les pròpies Amposta i Tortosa, però també a la Ràpita, Alcanar, Roquetes, l’Aldea. Tret de Deltebre, on sembla que Lluís Solé serà l’alcalde, després ja ens hauríem de desplaçar fins a la Terra Alta o la Ribera d’Ebre per a constatar que, allí sí han conservat alguns dels seus feus tradicionals: Arnes, Gandesa, Móra d’Ebre o Tivissa. Fins i tot Móra la Nova passarà a ser governada pels republicans.
Amb aquest bagatge no m’estranya que el govern de la Generalitat hagi dissenyat estratègies per mirar de capgirar resultats, com ara l’anunci de mesos de vaques flaques com va anunciar el Conseller de la Presidència Quico Homs.
De totes les patacades, sense cap mena de dubte, la més important ha estat la d’Amposta. Allí s’ha passat de tenir 11 regidors i majoria absoluta, a 7. En canvi, ERC ha passat de 6 a 11.
Però com qui no es conforma és perquè no vol, em deien l’altre dia que la davallada de CiU és pel cansament de la gent, es a dir: estaven cansats de tants d’anys de governs successius de CiU (28)
En part tenia raó el meu interlocutor, però hauria que esbrinar els causes d’aquest cansament. Potser amb un alcalde molt més proper al poble i menys prepotent, s’hauria pogut mantenir la majoria absoluta. Però hi havia altres causes, com per exemple les més que dubtoses conductes del que ha estat el primer edil durant els darrers 8 anys: el cas de presumpta corrupció de SAGESSA pot acabar per esquitxar-lo, així com l’ús indegut de les dietes a càrrec de l’ajuntament o el tracte de favor que rebien els seus amics i companys de partit en el tema de les multes de trànsit.
Encara que els resultat es poden remuntar en un termini curt/mig, no és el més habitual sinó és que passa algun fet extraordinari, per això ja hi ha molta gent que parla de refundar Convergència.
Per cert, també hi ha veus que demanen un congrés extraordinari del PP per abans del 27-S; però ni volen (voler no és sempre poder) tornar a il·lusionar als votants en tindran prou per a remuntar les enquestes.
dissabte, 30 de maig del 2015
OFEC FINANCER
Així va qualificar Quico Homs l’estat econòmic de la Generalitat de Catalunya. I el cert és que ha donat que parlar... I el què donarà!
Els qui em coneixeu sabeu que sóc un malfiat de mena i segons de qui prové, encara més. També sabeu que penso d’Arturo. L’altre dia em deia un republicà:
-S’ha ficat en un embolic i no sap con sortir-se’n!
Bé, la primera cosa que em crida l’atenció d’aquesta situació és que l’anunci de que Catalunya no té liquiditat es produís passades les eleccions locals, segurament per a no interferir en els comicis, però també per anar preparant el terreny de cara les previsibles autonòmiques del 27 de setembre.
La segona cosa és que la Generalitat no podrà pagar res, excepte les nòmines. Voleu dir que aquí no hi ha gat amagat? I no és que no trobi bé que es paguin les nòmines, ja que és la primera i principal cosa que és té que pagar, sinó que, normalment, quan no hi ha diners, no hi ha diners per a res o quasi res i la despesa de personal sol ser la més gran del pressupost de qualsevol administració.
Ah! I la culpa de tot plegat torna a ser (com no?) de Madrid que no fa les transferències que li pertocaria fer.
A mi em sembla que tot es tracta d’un muntatge i que la situació de la Generalitat no és pitjor que les què s’han viscut durant els anys precedents. Si Madrid no fa les transferències quan tocaria fer-les, segurament és culpa de les nul·les relacions que hi ha entre totes dos administracions o bé, que algú no ha fet els deures quan tocava. Diuen que Mas Colell està negociant a corre-cuita una ràpida solució. Veure’m com acaba.
És de lògica que el primer que es vulgui pagar són els sous dels milers de treballadors que té la Generalitat en plantilla. Us imagineu tot un col·lectiu indignat de cara el 27-S? Potser molts optarien per no votar o fer-ho per una altra candidatura... No pagar proveïdors, per molts que siguin, numèricament, mai seran tants com els treballadors de la plantilla.
La situació d’ofec econòmic, en més o menys grau, no significa cap novetat. Sinó, ho pregunteu als farmacèutics, col·legis concertats i les entitats i associacions del tercer sector, es a dir, les que gestionen els serveis socials.
Els polítics convergents no són babaus (mai ho han segut, potser sigui una de les poques qualitats que tinguin) i saben que de cara les eleccions autonòmiques de la tardor, com més elements hi hagin al seu favor molt millor.
La tàctica de donar sempre la culpa a Madrid ja l’emprava papa Pujol i els arguments eren si fa o no fa els mateixos d’ara: la manca de finançament.
Si m’ho poguessis dir, segurament em diries que amb la independència aquesta situació és solucionaria. No et diré que no. Però ja saps amic lector que ser independents i tenir a Arturo i companyia de governants no m’atrau gens.
Si Arturo decidís plegar potser llavors em replantejaria moltes de les meves postures, però l’avui President s’aferra al càrrec com un moribund a la vida.
Que voleu que pensi d’algú que ha viscut sempre de la política i vol arribar a jubilar-se ocupant el mateix càrrec que ocupa... Com d’altres tants que han fet de la política la seva professió.
Com em deia l’altre dia un company de treball respecte a Ferré i la resta de regidors de CiU que ara passaran a l’oposició a Amposta:
-Què treballin, home, que treballin...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)