DIADA DE LES ROQUETES. 4d7 de la colla local

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. UN DIA ENNUVOLAT PROP DE LA CARROBA

27-S: sense Unió... i sense Convergència

ALBERT SÁEZ

Director adjunt

Artur Mas arrenca aquest dissabte la seva campanya electoral del 27-S. La notícia de la setmana és que la farà sense la Unió deDuran Lleida. La novetat del dia és que anunciarà que també la farà sense Convergència Democràtica de Catalunya, el partit de l'evasor Jordi Pujol per governar la Catalu-nya autònoma i transformar l'Espanya constitucional. El moviment que comença a Molins de Rei -enclavament sobiranista al Baix Llobregat- culmina un procés que es va iniciar en les eleccions del 2012. Llavors Mas va demanar una majoria excepcional per exercir el dret a decidir. Els electors li van donar la minoria de control a l'Esquerra deJunqueras. Mas va amb mesos d'avantatge posant peces per aixecar l'edifici que dibuixarà en aquest discurs: els intents de fer una consulta pactada, l'epopeia del 9-N, l'oferta de la llista conjunta a ERC i el cop de porta de Duran. Amb aquest bagatge, Mas pretén construir el seu perfil per al 27-S: independentista de corbata, capaç de transgredir el marc legal sense acabar a la presó, obert a gent sobiranista de totes les ideologies i alliberat dels lobbies i de les martingales. Els que acceptin aquest ideari i tinguin clar que l'objectiu del 27-S és que el món entengui que hi ha una majoria independentista a Catalu-nya s'han de sumar al seu projecte: com a voluntaris, com a candidats o com a votants. De baix a dalt.

Un món sense partits

Aquesta estratègia -que alguns han malinterpretat com una tàctica- respon a l'anàlisi següent: el 2012, molts votants independentistes no van recolzar Mas perquè era CiU, la marca de Pujol i de Duran. Es tracta de frenar la sagnia que en les següents enquestes i eleccions va seguir alimentant ERC. Tot està pensat per a aquest grup. I a sobre ara, els estrategs de CiU ja somien en un duel amb alguna homòloga de Colau. Seria la campanya perfecta: independència dins del sistema o procés constituent amb matriu en l'esquerra alternativa. ¿A qui votaran els moderats? Mas pot no arribar enlloc però sap a on va. A aquest món que el professor Toni Aira ha descrit científicament al llibre El último partido. Imprescindible.

CiC (CONVERGÈNCIA I CONVERGÈNCIA)

De Ferreres al Periódico de Catalunya. 

No sabria dir si Convergència s’ha desempallegat d’Unió o ha estat Unió qui ho ha fet de Convergència. Però des del meu punt de vista, al menys a curt termini, hi sortirà guanyat. Un fet que, com comprendreu, m’importa un rave.

Mas i els seus venen el divorci amistós com un èxit de l’independentisme governamental: Ara si que tenim un govern 100% independentista –diuen-. Potser sí que és un govern 100% independentista, però també més feble que mai. La pluralitat i la diversitat són valors que sempre enriqueixen.

Des del meu punt de vista ha estat un error nomenar nous consellers a dos mesos (si, són 3, però a l’agost tothom –fins i tot els consellers- fan vacances) de les eleccions, si és que finalment es fan. Jo encara tinc els meus dubtes. Els nous consellers, com aquell que diu, no tindran ni temps d’estrenar-se. El més procedent, des del meu punt de vista, és que altres conseller es fessin càrrec de les 3 conselleries fins el nomenament del nou govern passades les eleccions o bé ascendir als número 2 de cada departament. En tot cas, sigui encertat o no, la decisió era de Mas.

L’acudit de Faro evoca perfectament la meva manera de veure la situació: es nomenen 2 nous consellers de Tarragona (encara que un sigui diputat per Lleida), quan la legislatura s’està esgotant. Quan governs de CiU feia que no nomenava un conseller de les comarques tarragonines? La Carme Laura Gil no em val, ja que si ho era de naixement, estava molt desvinculada a Benissanet. I ara dos d’una tacada!

El nomenament de Jordi Jané ha provocat una situació polèmica: el seu lloc al Congrés dels diputats el cobrirà Teresa Gomis, la regidora de Reus imputada pel cas Innova. Aquest fet provocarà que, ni que sigui provisionalment, el cas passi al Suprem i mentre, els imputats (Josep Poblet el president de la Diputació entre ells) podran guanyar temps. No serà una estratègia convergent? Aneu-hi caient de peus!

Escoltava ahir al nou conseller Jordi Jané parlar del tema i ho justificava dient que estar imputat no vol dir que t’acabin condemnant i que és legal. És veritat que és legal (quans n’hi ha en la mateixa situació), però des del meu punt de vista els partits haurien d’evitar aquestes tipus de situacions. Ja sabeu, la dona de César no en té prou en ser honrada...  I quan algú està imputat no ho demostra gens.

Tornem a les eleccions del 27-S. Fa mesos, Mas pretenia fer una llista unitària, amb UDC (per suposat), ERC i les entitats sobiranistes que donen suport al procés. ERC s’hi va desvincular ràpid i UDC (o al menys una part) ho acaba de fer. Fa uns dies va tornar a la càrrega i va recuperar la idea. L’èxit de convocatòria ha estat semblant. ERC li ha tornat a donar carabassa, mentre que l’ANC i Òmniu no ho acaben de veure clar. Penseu que estem parlant d’associacions molt plurals on hi pots trobar membres de qualsevol dels partits esmentats i, perquè no, d’altres partits que no siguin ni ERC, ni CDC, ni UDC.

No fa gaires dies vaig llegir un article de Joan Tàpia al Periódico de Catalunya que anava sobre aquest tema i arribava a la conclusió que CDC no guanyarà les eleccions per la pèrdua de vots que patirà.

L’enquesta d’ahir del Periódico de Catalunya marca una línia semblant, però a diferència de l’article de Joan Tapia contempla la possibilitat de que si presenti una llista formada per ICV-EUA, Podem i Procés Constituent (el partit de la monja Teresa Forcades i de l’economista Arcadi Oliveras) Segons la consulta, aquí sí, CDC guanyaria les eleccions amb uns resultats molts més minsos que els que va treure fa dos anys (de 33 a 35 escons), mentre que la segona força seria el conjunt de partits esmentats anteriorment a qui el Periódico anomena Catalunya en Comú (inspirat amb Barcelona en Comú) que en podria treure de 30 a 31. Mentre ERC podria treure entre 19 i 20, la qual cosa suposaria un petit retrocés.

Bé, d’aquí als 27-S, tal i com diu la dita castellana, todavía queda mucha tela que cortar. Ara bé, em faig una pregunta: Anirà finalment CDC del braç d’alguna altra formació? CiX?