dissabte, 3 d’octubre del 2015

Tres reaccions que causen inquietud

JOAN TAPIA
Periodista

El 77% de catalans, 10 punts més que en les anteriors autonòmiques del 2012, han anat a les urnes. És absurd no escoltar el veredicte: Catalunya és una societat plural i molt complexa. La gran majoria, gairebé el 80% –la suma de vots de Junts pel Sí, PSC, ICV-Podem, la CUP i Unió– estan insatisfets amb l’actual encaix a Espanya. Però després discrepen sobre gairebé tot i s’acusen els uns als altres de radicals o traïdors. ¡Això sí, a tots se’ls omple la boca demanant unitat!
Els separatistes ortodoxos han guanyat les autonòmiques amb 72 diputats, però han perdut les plebiscitàries perquè, junts, sumen el 47,8% dels vots. No tenen cap legitimitat –ho afirmen fins i tot a la CUP– per declarar la independència. A més a més, la primera llista independentista ha perdut nou escons i no té majoria per elegir president. I pot ser que l’impulsor del procés, Artur Mas, sigui la primera víctima de l’invent. La CUP assegura que en cap cas el votaran i llavors, en segona volta, perdria per 62 a 63. Es parla fins i tot de la vicepresidenta Neus Munté que tindria a favor
–davant de Romeva o Junqueras– ser de CDC, el partit amb més diputats de Junts pel Sí.
A més a més, l’independentisme ha engreixat un partit de protesta antiseparatista com Ciutadans, que amb 25 diputats ja és la primera força de l’oposició. El catalanisme –el comú denominador de la centralitat catalana– ha sigut desplaçat per la radicalització i la protesta dels d’Albert Rivera. ¿És positiu haver enterrat el nexe comú dels últims 35 anys i de l’oposició a la dictadura?
I tres reaccions rellevants després del resultat indiquen que la creixent complexitat no serà fàcil de gestionar. La primera és que Junts pel Sí ha dit que segueix amb el seu programa de la independència en 18 mesos. Només amb el 39,6% dels vots, contra el criteri de la CUP, i enfrontant-se a la legalitat espanyola i europea, aquest full de ruta sembla un brindis al sol que únicament pot conduir al ridícul. O al xoc de trens.
Ocurrència de principiant
Però el tren separatista ha de ser conscient que el 48,7% (amb la CUP) és molt però insuficient. De moment no ho admeten i insisteixen que han guanyat en escons i en vots. Les compareixences dels tres tenors –Romeva, Mas i Junqueras– tan sols transmeten desconcert i tossuderia.
La segona és que Ciutadans expressa satisfacció pel seu èxit, però no s’ha adonat que amb 25 diputats, i liderant l’oposició, Inés Arrimadas ja no pot protestar i prou. Ha de fer propostes amb alguna viabilitat. I demanar la mateixa nit electoral unes terceres eleccions anticipades en tres anys no és responsable. El Parlament electe ha de saber pactar una majoria que faci funcionar el país. Això de tornar a anticipar tan sols és, en el millor dels casos, una ocurrència de principiant.
La tercera és que aquest diumenge el Govern central no podia no comparèixer i amagar-se en un pes ploma. Ni el president Mariano Rajoy ni les tan suficients Soraya Sáenz de Santamaría o María Dolores de Cospedal van obrir la boca. Ahir, Rajoy va estar formalment correcte –és lògic que el Govern s’atingui a la llei– però va tornar a amagar el cap sota l’ala. Refugiant-se en el cens, suposo, va afirmar que menys de 4 de cada 10 catalans donen suport a la independència quan ho han fet el 48,7% i amb una alta participació.
No són la majoria, però si evidencien una profunda desafecció amb la qual el president del Govern d’Espanya no pot ja jugar al gat i la rata. Hem arribat a aquest punt no per culpa (només) de l’independentisme –com diu Rajoy–, sinó per la inflexibilitat i la poca cintura del PP, tant a l’oposició (a l’època de l’Estatut) com en els seus quatre anys de govern.

divendres, 2 d’octubre del 2015

L’ABELLA REINA

Tot indica que ahir es va obrir una escletxa a la CUP per on els de Junts pel Sí els hi va semblar que sortia el Sol.
Tal com deia ahir un dels meus periodistes de capçalera Joan Tapia al Periódico, ni té una bola de vidre per endevinar que passarà ni és ell qui dirà als de les CUP què és el que han de fer. Ho subscric totalment.
Com a simple opinador que sóc de l’activitat política, l’única cosa que puc fer és analitzar el dia a dia i donar la meva opinió i, de vegades, aventurar-me a imaginar el que pot passar, allò que alguns anomenen elucubrar. Una altra cosa molt diferent és el que jo voldria que passés i que suposo que, a aquestes alçades, és prou de domini públic.
Ahir a Catalunya Ràdio, van estar obrint l’informatiu amb la notícia de que Quim Arrufat, un dels tres diputats que tenia les CUP aquesta passada legislatura, havia dir que no descartaven investir a Mas. Finalment un raig de llum en el difícil panorama postelectoral català. En canvi, la diputada electa Anna Gabriel segui insistint que la formació que va encapçalar Antonio Baños no votarien a favor de la investidura de Mas.  
No obstant, les CUP van proposar una fórmula per a desencallar les negociacions i que, al menys, té un nom curió, d’aquelles coses que es guarden al fons d’un calaix, però que una vegada es treuen a la llum, tothom se’n fa ressò (com per exemple la disquisició de Rajoy)  
La solució de els CUP passava per fer una mena de presidència de la Generalitat col·legiada que anomenaven coral. Fins ahir només coneixia dues accepcions de coral (corall en català): les colònies que formen unes determinades espècies marines i els grups de cant, normalment religiosos. Però com sol dir Jordi Hurtado a Saber y Ganar, sempre s’aprèn alguna cosa.
Aquest mateix matí, al programa Hoy por Hoy de la Cadena SER que dirigeix i presenta Pepa Bueno, deia José Maria Izquierdo en el seu microespai el Ojo izquierdo, que no seria el primer cop que hauria una experiència similar, ja que a la URSS n’hi va haver una, què pel que ha dit, he intuït que estava parlant de la dècada dels anys 50. També a l’antiga Roma hi van existir un parell de triumvirats que no van acabar gaire bé.
Però aquesta fórmula suggerida per les CUP sembla no tenir encaix dintre de l’ordenament jurídic català i que per tant, seria impossible, al menys d’entrada. Tampoc agrada a CDC  que, ara com ara encara (al menys en públic) segueixen recolzant a Mas per a que continuï sent l’abella reinadel rusc català.        
Tal com apuntaven diversos comentaristes polítics, si Mas, per un costat sumava (alguns pensaven què sense ell el procés no aniria en lloc), per l’altre costat restava i la prova està en que la candidatura de Junts pel Sí, tot i estar integrada per CDC, ERC i diverses associacions, va obtenir 10 escons menys dels que havien aconseguit l’any 2012 CiU i ERC. Per tant, hi ha un sector important de la societat catalana que no creu que Mas ha de continuar sent l’abella reina.  
Crec recordar que va ser al meu comentari de dilluns que deia que tot i que des d’una setmana abans de les eleccions ja no es podien publicar enquestes electorals, les candidatures amb suficient poder econòmic, segurament en continuaven fent per a veure l’evolució del vot dia a dia. Possiblement per això, divendres (el darrer dia de campanya abans de la jornada de reflexió), JxS van demanar que no es votés a les CUP, perquè sabien que per si sols no arribaven als 168 diputats necessaris per tenir majoria absoluta.
La tarda nit electoral la vaig haver de passar a l’Hospital de Tortosa per un problema de salut de ma mare. La meva dona que també ens acompanyava ens tenia al corrent dels darrers esdeveniments. Minuts abans de tancar els col·legis electorals (i, evidentment abans de l’enquesta que havia fet TV3 a peu d’urna), mon nebot Xavier Tomàs va començar a piular donant alguns resultats que després es confirmarien: el zero de UDC, el gran resultat de C’s, etc.
Com podia saber mon nebot unes dades tan precises si no tenia a ma alguna dada al respecte?
Per aquells que no sàpiguen qui és Xavier Tomàs, els hi diré que és un dels col·laboradors més propers de Xavier Trias (alcalde de Barcelona entre 2011 i 2015)  

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 2-10-2015

Aquesta foto me la va fer arribar un col·laborador. 

Aquesta obra està entre els carrers Verge del Pilar i Castelar i com podeu veure les tanques impedeixen el pas per la vorera. Sembla ser que fa temps que està així. 
No fa massa de dies va caure una dona i va haver d'anar una ambulància. 

ÈPOCA DE SEGA (8)