L’ABELLA REINA

Tot indica que ahir es va obrir una escletxa a la CUP per on els de Junts pel Sí els hi va semblar que sortia el Sol.

Tal com deia ahir un dels meus periodistes de capçalera Joan Tapia al Periódico, ni té una bola de vidre per endevinar que passarà ni és ell qui dirà als de les CUP què és el que han de fer. Ho subscric totalment.

Com a simple opinador que sóc de l’activitat política, l’única cosa que puc fer és analitzar el dia a dia i donar la meva opinió i, de vegades, aventurar-me a imaginar el que pot passar, allò que alguns anomenen elucubrar. Una altra cosa molt diferent és el que jo voldria que passés i que suposo que, a aquestes alçades, és prou de domini públic.

Ahir a Catalunya Ràdio, van estar obrint l’informatiu amb la notícia de que Quim Arrufat, un dels tres diputats que tenia les CUP aquesta passada legislatura, havia dir que no descartaven investir a Mas. Finalment un raig de llum en el difícil panorama postelectoral català. En canvi, la diputada electa Anna Gabriel segui insistint que la formació que va encapçalar Antonio Baños no votarien a favor de la investidura de Mas.  

No obstant, les CUP van proposar una fórmula per a desencallar les negociacions i que, al menys, té un nom curió, d’aquelles coses que es guarden al fons d’un calaix, però que una vegada es treuen a la llum, tothom se’n fa ressò (com per exemple la disquisició de Rajoy)  

La solució de els CUP passava per fer una mena de presidència de la Generalitat col·legiada que anomenaven coral. Fins ahir només coneixia dues accepcions de coral (corall en català): les colònies que formen unes determinades espècies marines i els grups de cant, normalment religiosos. Però com sol dir Jordi Hurtado a Saber y Ganar, sempre s’aprèn alguna cosa.

Aquest mateix matí, al programa Hoy por Hoy de la Cadena SER que dirigeix i presenta Pepa Bueno, deia José Maria Izquierdo en el seu microespai el Ojo izquierdo, que no seria el primer cop que hauria una experiència similar, ja que a la URSS n’hi va haver una, què pel que ha dit, he intuït que estava parlant de la dècada dels anys 50. També a l’antiga Roma hi van existir un parell de triumvirats que no van acabar gaire bé.

Però aquesta fórmula suggerida per les CUP sembla no tenir encaix dintre de l’ordenament jurídic català i que per tant, seria impossible, al menys d’entrada. Tampoc agrada a CDC  que, ara com ara encara (al menys en públic) segueixen recolzant a Mas per a que continuï sent l’abella reinadel rusc català.        

Tal com apuntaven diversos comentaristes polítics, si Mas, per un costat sumava (alguns pensaven què sense ell el procés no aniria en lloc), per l’altre costat restava i la prova està en que la candidatura de Junts pel Sí, tot i estar integrada per CDC, ERC i diverses associacions, va obtenir 10 escons menys dels que havien aconseguit l’any 2012 CiU i ERC. Per tant, hi ha un sector important de la societat catalana que no creu que Mas ha de continuar sent l’abella reina.  

Crec recordar que va ser al meu comentari de dilluns que deia que tot i que des d’una setmana abans de les eleccions ja no es podien publicar enquestes electorals, les candidatures amb suficient poder econòmic, segurament en continuaven fent per a veure l’evolució del vot dia a dia. Possiblement per això, divendres (el darrer dia de campanya abans de la jornada de reflexió), JxS van demanar que no es votés a les CUP, perquè sabien que per si sols no arribaven als 168 diputats necessaris per tenir majoria absoluta.

La tarda nit electoral la vaig haver de passar a l’Hospital de Tortosa per un problema de salut de ma mare. La meva dona que també ens acompanyava ens tenia al corrent dels darrers esdeveniments. Minuts abans de tancar els col·legis electorals (i, evidentment abans de l’enquesta que havia fet TV3 a peu d’urna), mon nebot Xavier Tomàs va començar a piular donant alguns resultats que després es confirmarien: el zero de UDC, el gran resultat de C’s, etc.

Com podia saber mon nebot unes dades tan precises si no tenia a ma alguna dada al respecte?

Per aquells que no sàpiguen qui és Xavier Tomàs, els hi diré que és un dels col·laboradors més propers de Xavier Trias (alcalde de Barcelona entre 2011 i 2015)