dimecres, 30 de març del 2016
Els 579 treballadors fora de conveni de TMB cobren més de 35 milions d'euros
Transparència, ma non troppo. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha inaugurat el seu web de transparència, que ha desvetllat a mitges un dels secrets més ben guardats de la Barcelona metropolitana i una de les causes de la vaga de metro durant el passat Mobile World Congress: els sous mitjans de les 579 persones que, segons l'empresa, estan fora de conveni. La xifra total dels emoluments s'eleva a 35,35 milions d'euros. Aquesta xifra sorgeix de sumar els salaris mitjans de les cinc categories de personal fora de conveni que hi ha tant a l'autobús com al metro i que mostra el web. No obstant, la nova eina de transparència no detalla els sous concrets ni les tasques d'aquestes 579 persones.
Al web es detallen les cinc categories de personal fora de conveni, el número de persones que les ocupen, una mitjana del salari fix i dels complements, i una altra mitjana amb el salari global, així com el seu mínim i màxim. No és possible, doncs, saber al 100% què fa i quant cobra cada una de les persones fora de conveni a TMB.
Al metro hi ha 306 treballadors fora de conveni, que perceben un total de 18,02 milions en salaris. A autobusos hi treballen fora de conveni 273 persones, amb un salari total de 17,33 milions. El desembre passat, en una resposta que TMB va donar a la CUP, l'empresa va dir que a autobusos hi havia 265 persones fora de conveni a autobusos (vuit menys de les que apareixen al web) i 306 a metro.
A més, segons el web de transparència de TMB, hi ha 10 persones a l'empresa de metro identificades com a "mitjana de cinc categories", sense especificar si són les cinc que classifiquen el personal fora de conveni. Perceben, de mitjana, 53.436 euros (11.000 euros més, per tant, que la del grup G5, el més baix de fora de conveni). Catalunya Plural no ha inclòs aquests treballadors en la suma de 579 persones fora de conveni.
Una de les cinc categories en les que es divideix el personal fora de conveni és la dels membres del consell de direcció de TMB, és a dir, els càrrecs de màxima responsabilitat. Segons es desprèn de les dades del portal, molts cobren més que el seu cap, el conseller delegat de TMB.
El mínim que cobra algun dels onze membres del consell de direcció del metro són 108.118 euros, mentre que el salari global del conseller delegat de TMB és 105.938 euros. El sou màxim a la categoria G1 al metro, la del consell de direcció, és de 135.532 euros. A autobusos, el mínim que cobra un membre de la direcció són 83.000 euros i el màxim, 146.532. L'alcaldessa Ada Colau rep un sou de 80.115 euros, dels que es queda 30.800 per complir el codi ètic de BComú. La diferència va a les entitats o als projectes socials que decideix el plenari de BComú.
La categoria que agrupa més persones fora de conveni a autobusos és la G4, la dels tècnics responsables, especialitzats, coordinadors i caps de grup. La descripció que fa el document PDF d'on s'han extret les dades diu que "desenvolupen i coordinen funcions tècniques i d'execució en el seu àmbit". Sense més detalls. N'hi ha 122, un 45% del total a autobusos, i en conjunt cobren 6,07 milions (49.827 de mitjana).
La categoria fora de conveni més nombrosa a metro també és la G4, amb 154 persones que cobren cadascuna de mitja 45.964 euros, per tant 7,03 milions en total. En contrast amb els treballadors fora de conveni, sí que s'especifiquen les tasques del personal dins de conveni. Així, el document PDF detalla que a TMB hi ha auxiliars administratius, de control i de informació, rentacotxes, delineants, conductors, magatzemistes, etc. En conjunt, TMB té 7.776 treballadors.
La publicació del portal de transparència ha deixat algunes incògnites, tot i que n'ha resolt d'altres. Així, el portal ha permès saber que de les deu categories, entre bus i metro, en què està dividit el personal fora de conveni, sis d'elles es van apujar el sou fix l'any passat en relació al 2014, tal i com es pot comprovar comparant el portal de transparència amb la memòria del 2014. La categoria més baixa fora del conveni de bus i metro –tècnics i personal de secretaria– va mantenir el mateix sou, igual que els directors de servei del metro. Els responsables d'unitat del suburbà es van abaixar el sou fix mitjà 362 euros i 46 el complement, segons TMB.
El 7% fora de conveni acumula el 12% de la massa salarial
Catalunya Plural no ha trobat cap apartat concret de la web de transparència on aparegui indicada la massa salarial que es maneja a TMB. No obstant, aquest diari n'ha calculat una aproximació multiplicant el salari global mig de cada categoria -de dins i fora de conveni-. Cal introduir el matís que al web de transparència les dades de les categories amb una ocupació inferior a 5 persones de la taula salarial d'autobusos no apareixen.
Després d'aquest càlcul, la massa salarial resultant a TMB és de 301 milions d'euros, dels quals els citats 35,35 corresponen a personal fora de conveni. Això suposa que el personal fora de conveni, és a dir, el 7% de la plantilla total a TMB, s'emporta el 12% de la massa salarial de l'empresa.
A autobusos, la massa salarial és de 167,36 milions, de la qual gairebé un 10% va a parar al personal fora de conveni. En el cas de l'empresa del metro, la massa salarial total ascendeix a 134,35 milions d'euros, i es reparteix en un 13% pels treballadors fora de conveni i en un 87% pels treballadors amb conveni.
Els sindicats matisen el portal de transparència
Òscar Sànchez, portaveu del comitè de vaga del Metro i membre de CGT, veu, en una primera anàlisi, un parell d'elements que falten al web. En primer lloc, que les dades que es donen per categories són mitjanes. "Això ens fa malfiar en el sentit de que potser fent aquest càlcul el que es vol amagar és la diferència dins de la mateixa categoria", assegura Sànchez. "Pensem que dins d'una mateixa categoria hi pot haver salaris molt alts que queden compensats amb salaris menors. Estaria bé tenir discriminats els sous per veure si hi ha disparitats importants", afegeix.
De fet, el web de transparència mostra com entre el salari global mínim i màxim d'una mateixa categoria hi ha milers d'euros de diferència. Per exemple, el salari global mínim a la categoria G5 d'autobús són 35.762 euros, i el màxim 60.473 euros. I a la categoria G3 de metro, la diferència entre el salari global mínim i màxim arriba als 33.000 euros. Les diferències de salaris entre treballadors de la mateixa categoria també es donen a la plantilla inclosa en el conveni, encara que amb menors diferències.
Un altre element que els treballadors voldrien veure reflectit en una política realment transparent és el de les compensacions que estan fora de l'apartat salarial. "Sabem que unes determinades categories reben altres beneficis con ara aportacions a mútues de salut, plans de pensions, dietes i fins i tot ajudes als estudis dels seus fills i filles", diu Sànchez. Totes aquestes millores, afirma el sindicalista figuren sota un epígraf que es denomina "altres despeses" i que els representants de la plantilla també voldrien veure desglossat al màxim.
D'altra banda, des del sindicat COS es matisen les dades d'hores sindicals de TMB i asseguren que la seva organització no fa ni el 10% de les hores sindicals que apareixen al web, que defineixen com a "teòriques".
dimarts, 29 de març del 2016
RETORN AL PASSAT
 |
| De Faro a Diari de Tarragona. |
A la vida sempre s’ha de mirar cap endavant... De tant en tant, això sí, es pot mirar cap enrere per a recordar i, a poder ser aprendre dels errors comesos. El que no es pot fer és voler retornar a temps passat que ni van ser millors ni signifiquen cap exemple positiu per a prendre’l com a model.
Va dir Zapatero la setmana passada que s’havia de retornar a l’Estatut de 2006! QUINA BAJANADA MÉS GORSSA! (deixeu-m’ho dir així, en majúscules) Sembla mentida que un personatge que suposo que internament es considera un estadista (home d’estat) digui un disbarat com aquest. Què no se’n recorda de com va anar la tramitació de l’Estatut que va promoure l’estimat Pasqual Maragall? Què no se’n recorda del desgast polític que va ocasionar? Què no se’n recorda del que va dir: Recolzaré l’Estat de Catalunya que surti del Parlament de Catalunya... MENTIDA!!!
Amb la millor intenció, Pasqual Maragall va promoure l’Estatut que posats a donar-li un nom es va voler anomenar Estatut de Miravet (els anteriors eren els de Núria -1932- i de Sau -1979-) ja que va ser al poble de la Ribera d’Ebre on es van acabar de tancar el pacte entre els partits que li donaven suport, entre ells la federació de CiU. Una vegada enllestit el text, el Parlament el va aprovar amb tots els honors el dia 30 de setembre de 2005 per un ampli suport (120 dels 135 diputats) Però el procés encara no s’havia acabat. Com que les pretensions catalanes eren altes, les forces centralistes de Madrid el van voler rebaixar (Alfonso Guerra: li haurem de passar el ribot...)
Zapatero, tot i haver mostrat en públic el seu suport incondicional, va cedir a les primeres de canvi quan Mas li va demanar suport per a ser president de la Generalitat a canvi de renunciar a diversos punts que es consideraven bàsics. Mentre, el PP, recollia signatures arreu d’Espanya en contra de l’Estatut, mentre a diverses comunitats autònomes es redactaven estatuts que contemplaven algunes de les aspiracions del català, com per exemple el nou Estatut de València: i si ho donen a Catalunya, nosaltres també ho volem... Una vegada més sé li negava a Catalunya el reconeixement d’una identitat pròpia diferenciada de les altres comunitats i regions d’Espanya. Una vegada més es pretenia servit cafè per a tothom...
 |
| De Faro a Diari de Tarragona |
El tràmit de les Corts Generals (Congrés i Senat) va ser molt diferent a com havia estat al Parlament. El text final poc tenia que veure amb l’inicial i tret de la part econòmica (quan a Madrid es desesperen amb nosaltres sempre ens acaben oferint una millora del finançament...
Tant irreconeixible estava el nou Estatut que ERC es va negar en donar-li suport i això, més les guerres internes dintre del PSC per a substituir Maragall, van provocar la caiguda anticipada del seu govern i el consegüent avançament de les eleccions. Tot i ser aprovat per àmplia majoria, el percentatge de participació no va arribar al 50%.
Però el viacrucis del pobre Estatut no va acabar aquí. A al dreta espanyola, el text que va sortir de les Corts encara els hi semblava massa permissiu amb els interessos catalans i van decidir recórrer al Tribunal Constitucional aquells punts més polèmics. I el Tribunal Constitucional, com és un tribunal molt polititzat i quasi sempre partidari del govern de torn, el va deixar tan irreconeixible que sempre he pensat que no calia tants d’anys d’esforços i sacrificis per acabar tenint un Estatut que en molts d’apartats era inferior al del 79. Què va guanyar Catalunya amb l’Estatut de Miravet? Si algú ho sap que m’ho digui, perquè jo no li trobo cap avantatge.
Els analistes polítics en general, solen coincidir que la desafecció d’una gran part dels catalans respecte a Espanya va derivar, precisament, de la frustració que va provocar la tramitació de l’Estatut, tal i com va advertir el seu dia el President Montilla que va ser el primer d’advertir sobre el que podia passar... I què finalment ha passat.
És això el que vol Zapatero? Tornar a un passat que no ha estat ni de bon tros millor?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)