RETORN AL PASSAT

De Faro a Diari de Tarragona. 

A la vida sempre s’ha de mirar cap endavant... De tant en tant, això sí, es pot mirar cap enrere per a recordar i, a poder ser aprendre dels errors comesos. El que no es pot fer és voler retornar a temps passat que ni van ser millors ni signifiquen cap exemple positiu per a prendre’l com a model.

Va dir Zapatero la setmana passada que s’havia de retornar a l’Estatut de 2006! QUINA BAJANADA MÉS GORSSA! (deixeu-m’ho dir així, en majúscules) Sembla mentida que un personatge que suposo que internament es considera un estadista (home d’estat) digui un disbarat com aquest. Què no se’n recorda de com va anar la tramitació de l’Estatut que va promoure l’estimat Pasqual Maragall? Què no se’n recorda del desgast polític que va ocasionar? Què no se’n recorda del que va dir: Recolzaré l’Estat de Catalunya que surti del Parlament de Catalunya... MENTIDA!!!

Amb la millor intenció, Pasqual Maragall va promoure l’Estatut que posats a donar-li un nom es va voler anomenar Estatut de Miravet (els anteriors eren els de Núria -1932- i de Sau -1979-) ja que va ser al poble de la Ribera d’Ebre on es van acabar de tancar el pacte entre els partits que li donaven suport, entre ells la federació de CiU. Una vegada enllestit el text, el Parlament el va aprovar amb tots els honors el dia 30 de setembre de 2005 per un ampli suport (120 dels 135 diputats) Però el procés encara no s’havia acabat. Com que les pretensions catalanes eren altes, les forces centralistes de Madrid el van voler rebaixar (Alfonso Guerra: li haurem de passar el ribot...)

Zapatero, tot i haver mostrat en públic el seu suport incondicional, va cedir a les primeres de canvi quan Mas li va demanar suport per a ser president de la Generalitat a canvi de renunciar a diversos punts que es consideraven bàsics. Mentre, el PP, recollia signatures arreu d’Espanya en contra de l’Estatut, mentre a diverses comunitats autònomes es redactaven estatuts que contemplaven algunes de les aspiracions del català, com per exemple el nou Estatut de València: i si ho donen a Catalunya, nosaltres també ho volem... Una vegada més sé li negava a Catalunya el reconeixement d’una identitat pròpia diferenciada de les altres comunitats i regions d’Espanya. Una vegada més es pretenia servit cafè per a tothom...   

De Faro a Diari de Tarragona 

  

El tràmit de les Corts Generals (Congrés i Senat) va ser molt diferent a com havia estat al Parlament. El text final poc tenia que veure amb l’inicial i tret de la part econòmica (quan a Madrid es desesperen amb nosaltres sempre ens acaben oferint una millora del finançament...

Tant irreconeixible estava el nou Estatut que ERC es va negar en donar-li suport i això, més les guerres internes dintre del PSC per a substituir Maragall, van provocar la caiguda anticipada del seu govern i el consegüent avançament de les eleccions. Tot i ser aprovat per àmplia majoria, el percentatge de participació no va arribar al 50%.

Però el viacrucis del pobre Estatut no va acabar aquí. A al dreta espanyola, el text que va sortir de les Corts encara els hi semblava massa permissiu amb els interessos catalans i van decidir recórrer al Tribunal Constitucional aquells punts més polèmics. I el Tribunal Constitucional, com és un tribunal molt polititzat i quasi sempre partidari del govern de torn, el va deixar tan  irreconeixible que sempre he pensat que no calia tants d’anys d’esforços i sacrificis per acabar tenint un Estatut que en molts d’apartats era inferior al del 79. Què va guanyar Catalunya amb l’Estatut de Miravet? Si algú ho sap que m’ho digui, perquè jo no li trobo cap avantatge.  

Els analistes polítics en general, solen coincidir que la desafecció d’una gran part dels catalans respecte a Espanya va derivar, precisament, de la frustració que va provocar la tramitació de l’Estatut, tal i com va advertir el seu dia el President Montilla que va ser el primer d’advertir sobre el que podia passar... I què finalment ha passat.

És això el que vol Zapatero? Tornar a un passat que no ha estat ni de bon tros millor?