SISCU BAIGES
Hi ha qui creu que mai no se’n va anar del tot. Ni tant sols en els set anys de governs del tripartit d’esquerres. Però ara s’hi ha instal·lat descaradament. Junts pel Sí l’ha retornat a la direcció de TV3, mitjançant una de les seves peces bàsiques en la propaganda periodística del pujolisme: Vicent Sanchis.
Jordi Pujol ha explicat sempre que, després de la seva elecció com a president, va entrar al Palau de la Generalitat juntament amb Lluís Prenafeta i que, un cop dins, li va venir a dir que el futur de Catalunya depenia d’ells dos sols. Així ens ha anat.
Lluís Prenafeta va ser durant molts anys secretari general de la Presidència de la Generalitat i no el van desenganxar de la cadira fins que el fiscal Carlos Jiménez Villarejo no li va tocar massa el voraviu amb les investigacions sobre els seus negocis tèrbols i incompatibles amb la gestió de govern. Durant aquells anys va finançar Sanchis de diverses maneres, entre elles col·locant-lo en la direcció del diari El Observador.
Coses de la vida. El mateix dia que es feia públic el nomenament del valencià com a director de TV3 començava el judici del cas Pretòria, en el qual Lluís Prenafeta és un dels investigats per enriquiment corrupte.
Nomenar Sanchis màxim responsable de la direcció de la televisió pública catalana és una bufetada monumental als independentistes honestos que es queden sense arguments per defensar el procés, tal i com està plantejat ara. Si Pujol, Prenafeta i Mas (que va treballar per una empresa de Prenafeta abans de dedicar-se a la política) col·loquen un home de palla a TV3 ¿com es pretén que els que no són partidaris de la independència de Catalunya participin en un referèndum on se’ls demani que expressin la seva opinió?
El problema no és la forma com s’ha produït el nomenament –que també-, com s’ha limitat a dir el diputat de la CUP Albert Botran, sinó la persona seleccionada.
Fa temps que els no independentistes han fugit de TV3. Els independentistes demòcrates esquiven o intenten justificar com poden la seva deriva sectària dels darrers anys. Ara, defensar-la els resultarà impossible.
El tema és saber si l’opció Sanchis és el resultat de la desesperació o de la inconsciència.
Cremant pantalles, cremant pantalles, hem tornat al punt de partida.
Hi ha qui creu que mai no se’n va anar del tot. Ni tant sols en els set anys de governs del tripartit d’esquerres. Però ara s’hi ha instal·lat descaradament. Junts pel Sí l’ha retornat a la direcció de TV3, mitjançant una de les seves peces bàsiques en la propaganda periodística del pujolisme: Vicent Sanchis.
Jordi Pujol ha explicat sempre que, després de la seva elecció com a president, va entrar al Palau de la Generalitat juntament amb Lluís Prenafeta i que, un cop dins, li va venir a dir que el futur de Catalunya depenia d’ells dos sols. Així ens ha anat.
Lluís Prenafeta va ser durant molts anys secretari general de la Presidència de la Generalitat i no el van desenganxar de la cadira fins que el fiscal Carlos Jiménez Villarejo no li va tocar massa el voraviu amb les investigacions sobre els seus negocis tèrbols i incompatibles amb la gestió de govern. Durant aquells anys va finançar Sanchis de diverses maneres, entre elles col·locant-lo en la direcció del diari El Observador.
Coses de la vida. El mateix dia que es feia públic el nomenament del valencià com a director de TV3 començava el judici del cas Pretòria, en el qual Lluís Prenafeta és un dels investigats per enriquiment corrupte.
Nomenar Sanchis màxim responsable de la direcció de la televisió pública catalana és una bufetada monumental als independentistes honestos que es queden sense arguments per defensar el procés, tal i com està plantejat ara. Si Pujol, Prenafeta i Mas (que va treballar per una empresa de Prenafeta abans de dedicar-se a la política) col·loquen un home de palla a TV3 ¿com es pretén que els que no són partidaris de la independència de Catalunya participin en un referèndum on se’ls demani que expressin la seva opinió?
El problema no és la forma com s’ha produït el nomenament –que també-, com s’ha limitat a dir el diputat de la CUP Albert Botran, sinó la persona seleccionada.
Fa temps que els no independentistes han fugit de TV3. Els independentistes demòcrates esquiven o intenten justificar com poden la seva deriva sectària dels darrers anys. Ara, defensar-la els resultarà impossible.
El tema és saber si l’opció Sanchis és el resultat de la desesperació o de la inconsciència.
Cremant pantalles, cremant pantalles, hem tornat al punt de partida.
