dilluns, 3 d’abril del 2017
Retorn al futur
Professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la
El futur que ofereix Susana Díaz passa pel passat que representen els governs de Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero
Si alguna cosa va quedar clar ahir en la presentació de Susana Díazés que el PSOE vol tornar a ser el PSOE perquè, segons ells mateixos reconeixen, en algun moment es va perdre i va deixar de ser-ho. Va conformar el fil conductor de totes les intervencions. Amb Susana Díaz torna el verdader PSOE, van repetir tots i va començar la seva intervenció la candidata. Tornar al futur és la fórmula de l'èxit. El futur que ofereix Susana Díaz passa pel passat que representen els governs dels «dos millors presidents que ha tingut aquest país»,Felipe González i, especialment, un José Luis Rodríguez Zapatero a qui després d'anys de desistiment i indolència es recorda i saluda amb nostàlgia.
La plana major socialista vol tornar a guanyar i per això aposta massivament per una Susana Díaz que porta tota la seva vida al partit i sap com dirigir-lo i connectar amb les seves bases històriques. El missatge va emergir amb claredat diàfana en un acte inspirat en les convencions presidencialistes exportades per Hollywood i els dos grans partits nord-americans, encara que executat com una entrega dels Oscars, ple d'estrelles i discursos concebuts per multiplicar els aplaudiments a una Susana Díaz que va dir exactament allò que s'esperava i havia de dir mentre recollia el seu premi i desgranava la seva llarga llista d'agraïments.
L'espectacularitat del conclave de suport a Susana Díaz demostra el seu enorme avantatge orgànic sobre els seus competidors, però no deixa de ser la certificació del fracàs d'una estratègia dissenyada per presentar-se a una aclamació massiva, no a aquesta carrera llarga i exigent on el triomf no està ni de bon tros assegurat. La presidenta andalusa ha demorat dos anys el seu salt a la secretaria general, esperant aquell moment perfecte on tot el socialisme li reclamés la seva candidatura salvadora, evitant el desgast que l'han obligat a assumir aquestes primàries. Vist en perspectiva podria dir-se que ha perdut i ha fet perdre al partit un temps preciós.
Lluny de reparar-se, la fractura entre bona part de la militànciai la majoria de les elits dirigents del partit sembla haver-se degradat i gangrenat. Entre una part no petita de la militància socialista s'ha instal·lat un sentiment de traïció i les ganes de castigar els que van impulsar la renúncia al 'No és No', facilitant una legislatura que, de moment, només té un guanyador: Mariano Rajoy.
PASSAR COMPTES
Hi ha ganes de passar comptes i Susana Díaz sembla la candidata perfecta. Per més que els demani que no ho facin, bastants votants en les primàries escolliran tenint molt presents les ferides del comitè de l'1 d'octubre i convençuts que el seu vot ha de servir per restaurar un ordre i una estratègia il·legítimament desallotjats.
Fins i tot entre molts dels seus suports pot ser que, després d'aquests mesos de desgast i abstenció, Susana Díaz s'hagi convertit en un mal necessari, no en la candidata guanyadora que veien llavors. És el preu d'haver-se entestat durant massa temps avoler guanyar sense córrer.
diumenge, 2 d’abril del 2017
CASTELLÓ MIRA CAP A L’ESQUERRA I CAP AMUNT
 |
| Surto a una foto!! |
Dissabte passat vaig tornar a Castelló. Després d’anys sense posar-hi els peus, en poc menys d’un
mes hi he estat dues vegades. De totes formes, la visita de dissabte va ser
especial. Molt especial, ja que dintre dels actes de les festes de la Magdalena, les més importants que se
celebren a la capital de la Plana, hi tenia lloc la II Trobada de Muixeranguers amb la participació dels Negrets d’Alcúdia, la Jove de València, la
colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta i l’amfitriona, la Conlloga de Castelló. També es va
comptar amb la colla de Dolçainers i
Tabaleters de Castelló.
L’ambient a la plaça Hort dels Corders va ser extraordinari. Les 4 colles hi van arribar
des de la plaça de l’Ajuntament on va tenir lloc la concentració. De camí els
grups musicals de les diferents formacions no van parar de tocar mentre els
components de les colles desfilaven pels diferents carrerons del cas antic de
la ciutat.
El públic que s’hi havia congregat estava expectant
per a veure les demostracions d’equilibri i força que anaven a fer les
colles. I aquestes no van defraudar. Sobre tot la colla local que va fer tot un
nodrit repertori d’acrobàcies. Es notava que havien treballat molt i que tenien
ganes d’agradar el públic que s’havia congregat pels voltants de la plaça.
La nostra actuació, la de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta no passarà a la nostra recent
història com la millor. Però cal tenir en compte que estem a començaments de
temporada i que les joves enxanetes encara tenen moltes possibilitats de
millora. Possiblement el més positiu de l’actuació va ser la prova de pilar de
5 (pd5), un dels grans reptes de la temporada.
A ningú sé li escapa que tot el que envolta el món
casteller significa una gran exaltació del nacionalisme català i, fins i tot,
de l’independentisme. Només cal estar present al Concurs de Castells de Tarragona per adonar-se’n d’aquest fet.
El mateix passa amb les muixerangues. Tal com va
escriure un casteller de la nostra colla després de l’actuació de Castelló a
les xarxes socials, els muixeranguers clamen per la unitat dels Països
Catalans. Concretament va dir això: País Valencià: Països Catalans. No
ho deiem natros sinó ells. I continuava: Diada xulíssima per la
Magdalena de Castelló amb diverses muixerangues del PV i les Xiqüeles del Delta (sic)
La muixeranga la Conlloga
de Castelló només té 3 anys de vida i, per tant, és lògic que encara
vagin per la seva segona diada. No obstant, estic convençut que gràcies al nou
ajuntament que va sorgir de les urnes el dia 24 de maig de 2015 (PSPV-Compromís-Castelló en Moviment), la Conlloga ha trobat un recolzament
que a ben segur no hauria estat possible durant els anys en que el PP va governar la primera institució de
la ciutat.
Per tant, afirmo que en l’actualitat Castelló mira cap a l’esquerra, però també
cap amunt. Cam amunt perquè l’esperit de superació que ens caracteritza tant a
les colles castelleres com a les muixerangues ens fa somiar en construccions
cada vegada més altes. Però també cap amunt geogràficament parlant, es a dir,
cap a Catalunya. I nosaltres
encantats que així sigui...
La gent del Delta
i de la resta de les comarques del Montsià
i Baix Ebre i les nostres veïnes valencianes del Baix i Alt Maestrat i els
Ports sabem millor que ningú que el riu Sénia no és frontera i que les relacions entre totes dues
comunitats no s’ha perdut mai, tot i els esforços que han fet alguns per a què
així fos.
Encantat de
retrobar-nos germans. Ens trobarem a plaça!!
LA CIUTAT QUE VOLEM 2-04-2017
Imitació a una que vaig publicar no fa gaires dies.
Sembla ser que poc a poc se van anar desfent de tots els pelutx de casa...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)