Professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la
El futur que ofereix Susana Díaz passa pel passat que representen els governs de Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero
Si alguna cosa va quedar clar ahir en la presentació de Susana Díazés que el PSOE vol tornar a ser el PSOE perquè, segons ells mateixos reconeixen, en algun moment es va perdre i va deixar de ser-ho. Va conformar el fil conductor de totes les intervencions. Amb Susana Díaz torna el verdader PSOE, van repetir tots i va començar la seva intervenció la candidata. Tornar al futur és la fórmula de l'èxit. El futur que ofereix Susana Díaz passa pel passat que representen els governs dels «dos millors presidents que ha tingut aquest país»,Felipe González i, especialment, un José Luis Rodríguez Zapatero a qui després d'anys de desistiment i indolència es recorda i saluda amb nostàlgia.
La plana major socialista vol tornar a guanyar i per això aposta massivament per una Susana Díaz que porta tota la seva vida al partit i sap com dirigir-lo i connectar amb les seves bases històriques. El missatge va emergir amb claredat diàfana en un acte inspirat en les convencions presidencialistes exportades per Hollywood i els dos grans partits nord-americans, encara que executat com una entrega dels Oscars, ple d'estrelles i discursos concebuts per multiplicar els aplaudiments a una Susana Díaz que va dir exactament allò que s'esperava i havia de dir mentre recollia el seu premi i desgranava la seva llarga llista d'agraïments.
L'espectacularitat del conclave de suport a Susana Díaz demostra el seu enorme avantatge orgànic sobre els seus competidors, però no deixa de ser la certificació del fracàs d'una estratègia dissenyada per presentar-se a una aclamació massiva, no a aquesta carrera llarga i exigent on el triomf no està ni de bon tros assegurat. La presidenta andalusa ha demorat dos anys el seu salt a la secretaria general, esperant aquell moment perfecte on tot el socialisme li reclamés la seva candidatura salvadora, evitant el desgast que l'han obligat a assumir aquestes primàries. Vist en perspectiva podria dir-se que ha perdut i ha fet perdre al partit un temps preciós.
Lluny de reparar-se, la fractura entre bona part de la militànciai la majoria de les elits dirigents del partit sembla haver-se degradat i gangrenat. Entre una part no petita de la militància socialista s'ha instal·lat un sentiment de traïció i les ganes de castigar els que van impulsar la renúncia al 'No és No', facilitant una legislatura que, de moment, només té un guanyador: Mariano Rajoy.
PASSAR COMPTES
Hi ha ganes de passar comptes i Susana Díaz sembla la candidata perfecta. Per més que els demani que no ho facin, bastants votants en les primàries escolliran tenint molt presents les ferides del comitè de l'1 d'octubre i convençuts que el seu vot ha de servir per restaurar un ordre i una estratègia il·legítimament desallotjats.
Fins i tot entre molts dels seus suports pot ser que, després d'aquests mesos de desgast i abstenció, Susana Díaz s'hagi convertit en un mal necessari, no en la candidata guanyadora que veien llavors. És el preu d'haver-se entestat durant massa temps avoler guanyar sense córrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada