dilluns, 17 de juny del 2019

MONESTIR DE SANTES CREUS











divendres, 14 de juny del 2019

‘APANYOS’ A L’ESTACIÓ DE BUSOS


Si heu passat recentment pel davant de l’estació de busos d’Amposta (avinguda de Santa Bàrbara), potser us en haureu adonat de que hi ha un cartell anunciant obres de millora a diverses estacions de busos (no tan sols a la d’Amposta). El dubte és sobre quines millores necessita l’estació de busos...
L’estació va ser inaugurada al desembre de 2014. Per tant, porta construïda 4 anys i mig... I ja necessita d’uns arranjaments.  
N’hi ha una de prioritària. Una que no se va tenir en compte a l’hora de construir-la: un aixopluc exterior per a quan l’estació se troba tancada. I no un aixopluc qualsevol, sinó el suficientment gran on poder-hi cabre tota la gent que pugui desplaçar-se a primera hora del matí o bé quan arriben per la nit després d’un llarg viatge.   
Potser recordareu que vaig ser molt crític tant en la construcció com en la gestió (empresa HIFE) de l’estació d’autobusos des de molt abans de ser inaugurada. D’aquella època són els escrits que figuren al final d’aquest.    






https://laviaaugusta.blogspot.com/2014/12/les-fotos-denuncia-del-09-12-2014.html

dijous, 13 de juny del 2019

DES DE DINS I DES DE FORA


2015: ERC fa alcalde de Tortosa a Ferran Bel (CiU). 2019 ERC: farà alcaldessa de Tortosa a Meritxell Roigé.
Segons el seu cap de files Xavier Faura la diferència consisteix en que l’any 2015 hi va haver un pacte d’estabilitat per a tota la legislatura i aquesta vegada no.
En canvi, l’única diferència que hi troba jo és que l’any 2015 Movem Tortosa i PSC van oferir l’alcaldia a Josep Monclús i aquesta vegada Jordi Jordan, com a primera força de l’oposició volia ser alcalde, tot i que sembla que estava disposat a compartir l’alcaldia.
El que si que és veritat, és que Movem Tortosa i ERC van oferir un pacte amb el PSC, però aquest se’n quedava fora del govern, la qual cosa els socialistes tortosins no van acceptar.
ERC al·lega que un pacte amb un partit del 155 con el PSC, grinyolaria... Des del meu humil punt de vista, són excuses de mal pagador. Mesclar la política local amb la nacional és voler donar la culpa als altres per a no assumir les pròpies mancances.
ERC sap que estar dins o estar fora, poc canviarà la forma de fer política. Quan jo estava a l’ajuntament, el meu grup polític, el PSC que se trobava a l’oposició aprovava més del 90% dels punts dels plens a Roig primer i a Ferré més tard.
Què vull dir amb això? Que als ajuntaments on l’acció de govern se limità quasi exclusivament a millores per a la ciutat, els partits de l’oposició solen votar favorablement la majoria de les propostes de l’equip de govern. Evidentment que hi poden haver matisos, però ningú rebutjarà una mesura que pugui millorar algun aspecte del municipi.
De totes maneres Meritxell Roigé no té assegurada l’alcaldia. Tot i que el més normal és que no passi, Jordi Jordan podria ser investit alcalde amb els vots de la CUP (Xavier Rodríguez ja ha avançat que votarà per ell) i el PSC. En total Jordan sumaria 9 vots a dos de la majoria absoluta. Si tenim en compte que Junts per Tortosa ne té 7 i que ERC ja ha avançat que votarien pel seu candidat, ni sumant-hi el vot de C’s (encara molt més improbable que passi), superarien els 9 del candidat de Movem.
Però el més lògic és que Meritxell Roigé sigui investida només amb els vots del seu grup i que Junts per Tortosa hagi de governar en solitari. O amb el suport d’ERC des de fora...
El desenllaç: dissabte.     

dimecres, 12 de juny del 2019

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA EN 3 ANÈCDOTES

Muralles de Monblanc. El casal Montblanquí està tot just davant. 

Ara que Adam Tomàs sona com a candidat a presidir la Diputació de Tarragona, he pensat que estaria bé explicar-vos 3 anècdotes per a que us féssiu una idea sobre que significa la Diputació.

Quan mon fill Albert tenia uns 10 anys (aproximadament l’any 2001) jugava a hoquei patins amb el club de la nostra ciutat. Un dia van anar a jugar un partit amistós a Montblanc i com a pares el vam acompanyar. El partit el van jugar al poliesportiu del casal Montblanquí.
Al sendemà, li vaig explicar a una companya de treball l’impressionat que havia quedat en veure el Casal. Se tractava d’un edifici gran, robust, sòlid... Construït amb maons. Amb dues pistes esportives on també s’hi podien fer altres tipus d’activitats com per exemple ball. Amb un restaurant-cafeteria impressionant... I la meva companya de treballa me digué:

-Tu saps qui va ser durant molts anys el president de la Diputació?

Efectivament Josep Gomis, fill i alcalde de Montblanc, va ocupar el càrrec de president de la Diputació durant quasi dues legislatures (1980-1987, tret d’alguns curts períodes que va ser ocupada per d’altres polítics) abans de ser nomenat conseller de Governació de la Generalitat. No està gens malament per algú que va començar a ser alcalde del seu poble a partir de 1964, en plena dictadura franquista.

---

Al cap d’uns anys vaig acompanyar a l’alcalde del Mas de Barberans Josep Maria Lleixà quan era regidor de Cultura a la nova seu de la Diputació de Tarragona, a tocar de les muralles de la ciutat i amb una vista privilegiada a la Mediterrània. Dic nova perquè anteriorment la seu de la Diputació compartia edifici amb l’ajuntament, a la plaça de la Font.
Vaig quedar fascinat en veure les obres d’art que la decoraven: quadres, escultures... Amb un enorme pati interior que li donava molta lluminositat. 
A la Delegació d’Hisenda de Tarragona només hi havia pòsters i alguna fotografia.

---

Plaça dels Països Catalans de Vila-seca. 
Fem un salt en el temps i aterrem a l’any 2015. La colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta participa a una diada castellera a Vila-seca. L’actuació se feia a la plaça de l’Estudi, la qual cosa comportava que haguéssim d’aparcar fora del cas antic.
Va ser llavors quan vaig veure una enorme plaça, de dimensions semblants a la Imperial Tàrraco de Tarragona. Vaig quedar bocabadat! Una plaça com aquella era més pròpia d’una ciutat molt més gran. Per cert, la plaça porta el nom de Països Catalans.
Però és que Vila-seca ha tingut dos presidents de la Diputació des de el restabliment de la democràcia a Espanya. Primer va ser Joan Maria Pujals (1988-1992) i després JosepPoblet (2007-2019) que s’ha mantingut al càrrec tot hi estar imputat en una de les peces separades del cas Innova.