dissabte, 28 de desembre del 2019

COMPLIR LA LLEI

Portada d'Hermano Lobo de 1975.

Perplex, estupefacte... No sabria dir exactament quin va ser el me estat quan vaig llegir que Puigdemont, després de donar-se a conèixer la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre Junqueras, va reclamar que s’havia de complir la Llei...
¿Quina Llei s’ha de complir Sr. Puigdemont? ¿Només la que afavoreix els interessos de l’independentisme? ¿O tota la resta?  
Soc dels qui penso que no totes les lleis son justes. Sovint, els parlaments, a instàncies del govern de torn, aprova lleis per a als seu propi benefici o els que és el mateix, per a poder aplicar sense contemplacions les seves pròpies polítiques. Però també soc dels qui penso que les lleis estan per a complir-se, tot i que no ens agradin...
El que no podem fer és complir aquelles que ens beneficien i saltar-nos les que ens perjudiquen.
El Parlament de Catalunya, sovint amb majoria independentista, ha aprovat lleis torejant les de rang superior sense despentinar-se i fent cas omís dels dictàmens dels Serveis Jurídics de la pròpia cambra o de la Comissió Jurídica Assessora.
Una vegada vaig dir que la llei està per a incomplir-se... I és veritat. No conec cap llei que no s’hagi incomplert. No obstant si un ciutadà incompleix la llei, ja sap a que s’exposa.
Tot i que no sempre (diguin el que diguin), la llei és igual per a tothom. De vegades depèn del jutge o del tribunal que la imparteix.     

IMATGES DEL PORT 16