 |
| Portada d'Hermano Lobo de 1975. |
Perplex, estupefacte... No sabria dir exactament
quin va ser el me estat quan vaig llegir que Puigdemont, després de donar-se a
conèixer la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre
Junqueras, va reclamar que s’havia de complir la Llei...
¿Quina Llei s’ha de complir Sr. Puigdemont? ¿Només
la que afavoreix els interessos de l’independentisme? ¿O tota la resta?
Soc dels qui penso que no totes les lleis son
justes. Sovint, els parlaments, a instàncies del govern de torn, aprova lleis
per a als seu propi benefici o els que és el mateix, per a poder aplicar sense
contemplacions les seves pròpies polítiques. Però també soc dels qui penso que
les lleis estan per a complir-se, tot i que no ens agradin...
El que no podem fer és complir aquelles que
ens beneficien i saltar-nos les que ens perjudiquen.
El Parlament de Catalunya, sovint amb majoria
independentista, ha aprovat lleis torejant
les de rang superior sense despentinar-se i fent cas omís dels dictàmens dels Serveis
Jurídics de la pròpia cambra o de la Comissió Jurídica Assessora.
Una vegada vaig dir que la llei està per a
incomplir-se... I és veritat. No conec cap llei que no s’hagi incomplert. No
obstant si un ciutadà incompleix la llei, ja sap a que s’exposa.
Tot i que no sempre (diguin el que diguin), la
llei és igual per a tothom. De vegades depèn del jutge o del tribunal que la
imparteix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada