PERPINYÀ (13)

Viacrucis nadalenc

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

Un dels millors invents del cristianisme va consistir a superposar el naixement de Jesús a la festa romana de les saturnals. Les saturnals celebraven l'inici del nou cicle de la natura. Pels habitants de la franja que comença més amunt del tròpic i acaba a prop de l'Àrtic, aquests són, des dels temps més antics, els dies més importants de l'any. El Sol ha anat baixant cap a l'horitzó al llarg de la tardor. Si continua així desapareixerà per sempre més. Foscor, fred, nit eterna. Cors primitius encongits. Però vet aquí que el Sol atura el seu descens. Vet aquí que al cap de pocs dies comença a remuntar. Més llum, més escalfor. ¡Tot tornarà a renéixer! ¡Salvats! No hi ha festa més important.

Tan positius eren els sentiments dels nostres avantpassats, que la versió romana de la festa no tan sols dictaminava vacances, també escolars, sinó que comportava pau, perdó, il·lusió, germanor i igualtat social. Per les saturnals, fins i tot els esclaus es podien vestir com els seus amos i, per un dia, menjar com ells. A la festa només li faltava una corona i els calculadors estrategs cristians la van trobar. ¿Que Jesús no va néixer a l'hivern? Evident, però es tractava de fagocitar l'imperi romà i apropiar-se de tot, començant pel calendari. Per això el nostre Nadal és perfecte. ¿Qui es resistiria a celebrar el naixement d'un infant innocent destinat a salvar el món? És tan bonic, tan ben trobat, que no perd valor ni si es tracta d'un subterfugi. Aquest és el sentit del Nadal. I és romà. I és pagà. I el superstrat cristià hi encaixa a la perfecció.

És per això que els bons i els mal cristians haurien d'incorporar al pessebre la figura, tan popular, del dimoni escuat i bastonejat pels pastors, però amb el rostre de Rajoy. A la punta més allunyada, un altre dimoniet, disfressat d'Antonio Baños. ¿No podíeu deixar que ens mengem els torrons en pau? ¿No podem fer vacances de vosaltres? Doncs no. Si el papa Bergoglio no fos tan bo i no hagués de dissimular la seva feblesa pels cupaires, segur que els excomunicaria tots plegats, amb carrisqueig dental de la dreta catòlica i per a més glòria de l'esquerra alternativa. ¿Qui va triar la data del

20-D? Rajoy. ¿Qui la vigília dels innocents per enlairar o enfonsar el president? La CUP. ¡Culpables! Poques famílies se salvaran de parlar de política.

Els romans disposaven de dos col·legis, el dels harúspexs i el dels àugurs, que els cristians van suprimir. Tots dos estaven especialitzats a escrutar el futur i advertir dels perills. Els pastors de les ovelles cristianes, cada cop més addictes al monopoli de la veritat, van decretar l'exclusiva bíblica de les profecies, de manera que ni tan sols, liquidats els harúspexs i els àugurs, ens és permès compartir supersticions sobre les dates propícies als afers públics. Si encara existissin els àugurs i els harúspexs, ni les eleccions s'haurien celebrat el

20-N, ni l'assemblea de la CUP, aquest diumenge.

Tot i això, amb ànim no exclusiu de joc, podríem anunciar, en veu baixa i en el més estricte dels secrets, que el present cicle electoral no s'ha acabat, per molt que ho sembli. ¿Més eleccions, i de cara a la primavera? ¿Generals, autonòmiques o, posats a fer, de tot una altra vegada? El rabadà descarat del pessebre, harúspex amb samarra de pell de xai, entreveu la repetició de les generals i minimitza, en canvi, la possibilitat de noves eleccions catalanes.

COMENCEMper casa. Segons el pastoret, ni Mas ni març. No es repetiran les eleccions perquè el lideratge d'Artur Mas es va acabar amb la victòria insuficient del plebiscit. Tant si l'investeixen de president transitori com si no. En el primer cas, farà de president titella mentre una gran part dels seus miren de recular, amb el seu ja expressat beneplàcit, davant les expectatives que potser s'obriran a Madrid. En el segon, no gosarà convocar eleccions, i si li passa pel cap, el castigaran els mateixos que ara mantenen la seva candidatura per salvar l'honor dels independentistes d'esquerres. Junts pel Sí ha deixat d'existir. Catalunya vira a l'esquerra. El procés s'atura, a l'espera d'incorporar-hi l'esquerra i bescanviar Artur Masper Ada Colau. L'antic espai de CiU, avui en bancarrota, no té altre remei que recompondre's amb uns nous líders.

A Espanya les coses són més senzilles. Com que ja se sap qui mana, tan sols cal escoltar-los. Ordenen noves eleccions, convençuts com estan que molts vots de Ciutadans tornaran al PP i que molts votants del PSOE aniran a Podem. Dreta reforçada, esquerra més fragmentada.

Aquest Nadal comença un via crucis. I no s'acabarà ni per Setmana Santa.

Escriptor.

JOC DE TRONS A LA POLÍTICA ESPANYOLA

De Vergara a eldiario.es

No hi ha dubte que les passades eleccions generals han produït una certa inestabilitat al si dels principals partits, el que es podrien considerar com  perdedors.

El PP amb Rajoy al front per tercer cop, ha patit la davallada més gran que mai havia sofert un partit tant al govern com a l’oposició. Per la seva part, el PSOE, amb Pedro Sánchez aspirant per primera vegada a ocupar la Moncloa, no ha aconseguit ni conservar el minso resultat de Rubalcaba de fa 4 anys i ha baixat per primer cop d’ençà de la restauració de la democràcia dels 100 diputats. Cap dels dos partits històrics es pot considerar satisfet dels resultats obtinguts.

Aquests pèssims resultats (suposo que de portes cap a fora els partits no els valoraran així) han produït una situació de ingovernabilitat del país, ja que la confecció de pactes, ara per ara la veig impossible, al menys si els partits són coherents amb les seus programes.

Tot i que el màxim damnificat ha estat Mariano Rajoy (que de presidir el govern es pot quedar fora), els voltors de la política s’han acarnissat amb el secretari general del PSOE a qui veuen molt debilitat dintre del seu propi partir.

Sánchez té (com sempre sol passar) par de l’executiva a favor i part en contra. Tampoc compta amb el suport de tots els barons territorials, encara que alguns com Iceta ja li han expressat el seu suport. Un dels punts de confrontació és el congrés ordinari que ha de fer el partit aquest any. Sembla ser que aquest congrés s’hauria de fer el mes de març i que Sánchez voldria ajornar un mesos. Penseu que si hi ha una nova convocatòria d’eleccions s’haurien de fer el mes de juny i, per tant, el candidat socialista podria ser un altre.

Entre tots els pesos pesants del partit, qui està més bel·ligerant amb Sánchez és la presidenta d’Andalusia Susana Díaz a qui alguns mitjans de comunicació veuen com a candidata a presidir el PSOE a nivell estatal. Personalment no m’agrada ni Sánchez ni Díaz i segueixo dient lo que fa temps que dic: el problema no és tan de persones, sinó de idees. El PSOE hauria de fer un canvi radical trencant amb el passat més immediat i recuperant els valors tradicionals del socialisme.  

Entre els titulars dels diaris d’aquests dies he pogut llegir que totes les mirades apunten a Pedro Sánchez. Per la seva situació és qui, a priori, més fàcil ho té per a pactar, ja que el PSOE podria fer la gran coalició amb el PP, un govern a 3 amb el propi PP i C’s o bé deixar la part dreta de costat i intentar un pacte amb Podemos i la necessària participació d’altres partits com ERC, UP, PNV i fins i tot amb DiLL.  

Però Pablo Iglesias, a part d’anunciar un pacte de govern entre PP, PSOE i C’s, ha traçat una línia roja que dificulta per no dir que impossibilita el pacte amb el PSOE. Aquesta línia roja es diu referèndum a Catalunya. Casualment, el PSOE també ha fixat una línia roja que tampoc pensa traspassar i que també és el referèndum de Catalunya, però en sentit contraposat, es a dir, que en cap cas s’ha de fer.

No sé quans apartats té un programa de govern de qualsevol partit. No ho sé perquè no els he comptat mai. Imagino que molts: econòmic, social, cultura, educació, sanitat... Els partits que tenen una certa afinitat política, exceptuant l’apartat econòmic (les polítiques econòmiques del PSOE s’apropen bastant a les neoliberals), la resta haurien de ser coincidents en un alt percentatge. I d’aquí la meva preocupació. Entre tots els apartats, entre tots els punts, entre tots els annexes, l’única condició que posa el PSOE és que Podemos renunciï a fer el referèndum? Em sembla molt fort, que voleu que us digui. A més, com deixaria als seus socis catalans que es van presentar amb la llista de en Comú Podem i que van guanyar aquí a casa nostra? Com explicarien el canvi de posicionament als milions de catalans que el dia 20-D van confiar en ells?

Quan algú em pregunta quina és la meva opinió, ho tinc clar: noves eleccions al juny. No n’hi veig altra alternativa.  

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 29-12-2015

Un client de la llibreria Mercè d'Amposta, quan no li surten premiats els números del Rasca de l'ONCE els acostuma a tirar al carrer així que surt de la llibreria. 
Li vaig dir a Mercè i em va dir que sabia qui era, però que li sabia greu dir-li i que és ella qui els arreplega del terra.  

DES DEL TRABUCADOR (5)

PERPINYÀ (12)

El duo de La Camarga... o noves eleccions el juny

JAUME REIXACH

Espanya se n'ha anat a dormir aquest 20-D sense saber qui serà l'hoste de La Moncloa durant els pròxims quatre anys. En tot cas, Mariano Rajoy ho té impossible per poder revalidar el càrrec.., excepte si s'obre a la formació d'una grosse koalitionamb el PSOE, volguda pel rei Felip VI i pels poders fàctics i econòmics que remenen les cireres.

Els 123 escons obtinguts pel PP queden molt lluny de la majoria absoluta de 176 vots i la suma amb els 40 escons deCiudadanos no és suficient, ni de bon tros. Tampoc amb l'hipotètic suport del PNB (6 escons) i de Coalició Canària (1 escó) no arribaria a la xifra màgica.

Quelcom semblant li passa al PSOE de Pedro Sánchez, que salva dignament els mobles (90 escons), amb l'excepció de Catalunya, on Carme Chacón ha naufragat estrepitosament. El pol d'esquerres a la portuguesa no suma amb Podemos (69 escons) i Unidad Popular-Izquierda Unida (2 escons), ni tampoc amb una quimèrica aliança amb els nacionalistes bascos i canaris.

En aquest confús panorama, que s'haurà d'anar clarificant en les pròximes setmanes, només hi ha dues variants factibles per garantir la governabilitat:

1. La grosse koalition PP-PSOE, seguint el model alemany, afavorida per la majoria absoluta que ha obtingut el PP al Senat i que bloqueja, d'entrada, els canvis que volgués introduir l'hipotètic pol d'esquerres, en cas que arribés a quallar. Al cap i a la fi, Espanya és un alumne aplicat de fräulein Merkel i, de la mateixa manera que s'han fet brutals retallades pressupostàries, també podem copiar la seva grosse koalition i, ja posats, fins i tot el seu model de Constitució federal.

2. Un pacte PSOE-Ciudadanos, seguint el model andalús, amb l'abstenció pragmàtica de Podemos. Difícil, però no impossible.Albert Rivera, que es creia el "rei del mambo", ha sortit molt tocat i descol·locat d'aquest 20-D i necessita recuperar el protagonisme polític si no vol que Ciudadanos es converteixi en un "partit soufflé" com UPyD.

Els 17 escons independentistes d'Esquerra Republicana (ERC) i Democràcia i Llibertat (DiLL) serveixen de molt poc. D'entrada, perquè han manifestat que la seva presència a Madrid és per defensar i negociar la secessió i, per tant, és contradictori que entrin en el joc d'aliances per garantir l'estabilitat del futur govern espanyol. En segon lloc, perquè resulta inimaginable que ERC doni suport al PP de Mariano Rajoy o que DiLL ho faci amb el PSOE de Pedro Sánchez.

A Catalunya, la nítida victòria d'En Comú Podem és un vot de suport a la "tercera via" que representa l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que s'ha anat guanyant l'estima de la gent, malgrat la precària majoria que té a l'Ajuntament. Les tres forces més votades –En Comú Podem (12 escons), ERC (9 escons) i PSC (8 escons)- són les representatives de l'electorat català d’esquerres, que ha imposat de manera clara i contundent la seva hegemonia política... que, en canvi, no té (encara) correlació visible al Parlament de Catalunya.

El president en funcions Artur Mas s'ha emportat una sonora bufetada aquest 20-D, a través del seu escuder Quico Homs, que era el cap de llista de la marca Democràcia i Llibertat (DiLL). Si la coalició CiU va obtenir en les eleccions espanyoles del 2011 un total de 16 escons i més d'un milió de vots, erigint-se en la força política més votada a Catalunya, quatre anys després ha estat l'hecatombe: Convergència i Unió s'han divorciat, Duran Lleida s'ha quedat sense representació al Congrés, DiLL ha perdut la meitat dels votants i ha quedat relegada, amb 8 escons, a la quarta posició en el rànquing que ha definit el 20-D.

Comptat i debatut, un desastre que deixa Artur Mas en una posició molt desesperada. ERC ha fet, novament, el sorpasso a CDC i, des de la quarta posició assolida aquest 20-D, és molt difícil que Artur Mas pugui defensar a capa i espasa la seva investidura com a president de la Generalitat. El problema ja no el té la CUP. Ara, la disjuntiva sobre la investidura s'ha traslladat a l'interior de la coalició Junts pel Sí que, més d'hora que tard (la data límit és el 9 de gener), haurà de proposar un nou candidat de consens a la CUP si vol evitar l'escenari imprevisible d'unes noves eleccions el mes de març, amb Ada Colau i la plataforma En Comú Podem en ratxa victoriosa.

En aquest escenari, el "procés" queda relegat indefectiblement a un segon pla. La seva reactivació pot ser, de manera paradoxal, la clau que afavoreixi i acceleri la desitjada –per uns- i temuda –pels altres- grosse koalition.

Viure per veure. Al final, el duo de La Camarga –Alicia Sánchez Camacho i José Zaragoza- tornarà a fer manetes.

O això o eleccions anticipades el pròxim mes de juny.

NI MAS NI MARÇ (o el resultat d'una assemblea manipulada)

De Manel Fontdevila a eldiario.es

M’han dit fons dignes de tota solvència que el resultat d’ahir de les CUP va estar manipulat. Empatar a 1, a 2 o a 3 és relativament fàcil. Empatar a 1.515 és molt més que una casualitat.

Després de tenir en suspens a tota la gent de Junts pel Sí durant tot el dia, qui, segurament, ja havien preparat els dos discursos possibles (un per si l’assemblea acabava dient sí a Mas facilitat així la seva investidura i l’altre per si deien que no i per tant s’havien de tornar a repetir les eleccions) Però n’havien preparat cap en cas d’empat? Segur que no. Qui s’ho havia d’esperar de fora del partit? Evidentment ningú... Tot i que un cupaire que se’n anava a Andalusia a passar uns dies amb la seva família va piular a Twitter: espero que no vingui d’un vot... Anit va ser l’heroi de molts i fins i tot un diari digital li estava preparant una entrevista.

I per quin motiu s’hauria decidit que el resultat fos un empat? Perquè els agrada ser els protagonistes. Ahir mateix anaven a la portada de la majoria de diaris no només de Catalunya, sinó nacionals o eren capçalera dels mitjans d’Internet. Quan abans d’ara s’havia parlat tant de les CUP? Mai!

Del resultat d’ahir (i ara deixem a part de que fos amanyat) es desprèn que els afiliats que van assistir a l’assemblea de Sabadell estaven molt dividits. Tant i que el grup es va dividir (que no trencar) en dos: aquells que per a seguir endavant amb el procés, finalment van transigir per a que s’investís a Mas i els que es van mantenir ferms a l’hora de no donar-li suport.

El canvi de posició per part d’un nombrós grup de cupaires es deu, sense cap mena de dubte a les pressions rebudes per part dels mitjans de comunicació més afins a la coalició de Junts pels Sí i també, intueixo per l’entorn de cadascun d’ells. El missatge que sense Mas el procés no tirarà endavant ha calat a una bona part de la militància que, finalment, han acabat claudicant davant la que és (o serà o seria) l’oportunitat històrica d’assolir la independència de Catalunya. El que voldria saber és quants d’aquests que finalment van votar donar suport a Mas ho van fer tapant-se el nas per a no sentir la pudor dels casos de corrupció que envolten al president en funcions i el seu partit. Ara tot queda a les mans del consell polític del partit que s’ha de reunir el proper dia 2 (a la capital del Baix Maestrat segons informa Vinaròs News) esgotant pràcticament el termini, ja que Mas hauria de ser investit com a molt tard el proper 10.

Avui hi ha molta gent que es fa una pregunta: Està jugant la CUP amb Mas?  

Tornant al resultat de l’assemblea de Sabadell, el Periódico qualifica el resultat com esperpèntic, però de qualificatius se’n poden posar molts més: inversemblant, increïble, il·lògic, sorprenent, al·lucinant, etc.

El Períodico, a l’editorial (que com sabeu es tracta de l’opinió del mitjà), demana directament que per dignitat es convoquen unes noves eleccions. El País en canvi demana que jubilin a Mas.  

Ahir em va sorprendre veure comentaris d’amics de Facebook (a qui tinc per persones molt assenyades) molt propers a Junts pel Sí (per no dir directament que ho són) posant tota mena de comentaris com si els de les CUP fossin els culpables de la situació. Anem a veure. La frustració que estan (o estem) vivint molts de catalans és degut al fracàs de Convergència i Esquerra Republicana que es van unir baix la denominació de Junts pel Sí per a obtenir majoria absoluta i no van aconseguir ni la representació suficient per a poder investir a Mas en segona convocatòria on només hauria fet falta majoria simple amb l’abstenció de dos diputats.

També vaig llegir comentaris de cupaires i d’altres que, tot i no donar suport al partit anticapitalista, s’ho miren de forma diferent. Un d’ells dia alguna cosa així: Estaria bé que ERC fes una assemblea per a veure si les seves bases segueixen donant suport a Mas.  A mi també m’agradaria veure-ho!

Ah!, que això no estava al programa d’ERC? Tampoc estava al programa de les CUP investir a Mas... Tal com diu el costumari castellà: En todas partes cuecen habas... 

Una darrera qüestió i amb això acabo l’entrada d’avui: Creieu que Mas, al març continuarà sent el candidat de CDC? Si és per ell segur que sí!  

No em digueu ara que encara no el coneixeu? Temps heu tingut per a fer-ho des d’aquell remot 1997 en que Pujol el va nomenar conseller d’Economia i Finances (ja ha plogut i això que porta temps sense fer-ho) És la persona més egocentrista que conec. A Polònia el parodien a la perfecció: Guapu!! Gràcies... !!

I abans d’acabar un advertiment: Si alguna cosa de les que he dit penseu que no es veritat, recordeu que avui és el dia dels innocents! Au mano.

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 28-12-2015

Carrer Amèrica d'Amposta.

Què veieu el que hi ha entre els dos cotxes? No? Potser ho veureu millor a la segona foto. 

I és que la gent és així de bruta. Deixen les bosses d'escombraries a qualsevol lloc... I no cregueu que hi poden estar un dia o dos... De vegades, com aquesta, més d'una setmana. 

DES DEL TRABUCADOR (4)