SOBRE LA GESTIÓ DE L’EQUIP DE GOVERN D’AMPOSTA

Arranjament de la coberta del mercat. 

Per a començar quedeu-vos amb aquestes quatre idees:

-No hi ha cap equip de govern que no treballi pel poble. Cap! Tots ho fan i la prova està en tot el que s’ha fet a Amposta durant els darrers 40 anys.

-La diferència està en les prioritats de cadascun d’ells. Mentre uns prioritzen les grans inauguracions en infraestructures, els altres poden prioritzar l’arranjament dels problemes endèmics de la ciutat (accessibilitat, enllumenat, etc.)

-No sempre se pot complir tot el que diu el programa electoral, ja que els ajuntaments no són autosuficients i, per tant, una part important del seu pressupost s’ha de cobrir amb transferències de capital (subvencions) de les diferents administracions superiors (Estat, Generalitat i Diputació)

-Tan important com fer una bona gestió són les formes que s’empren cap a TOTS els seus conciutadans. L'empatia és fonamental.   

Millora de carrers. 

Com aquell que diu ja s’ha encarat la recta final de la legislatura. Han passat tres anys i només ne queda un fins les properes municipals. Per a qui governa és més important el temps passat que no el que resta per a finalitzat la legislatura. En canvi per als seus rivals polítics no. En aquest darrer any, els caps de llista de les diferents formacions que aspiren a presentar-se (a Amposta s’està parlant de 10 candidatures) l’han d’aprofitar molt bé per a demostrar a la ciutadania que les seves idees i els seu tarannà son millors que les del seu rival polític. Quan arribi la campanya electoral aquest fet se plasmarà perfectament. Als debats, als mítings, tots aniran contra el qui ara està governant.   

Sóc dels qui penso que les campanyes polítiques duren 4 anys. Igual per els qui governen com per els que estan a l’oposició. Si amb espai curt de temps ho vols fer tot, feina té dono!

Canvi de l'enllumenat. 

Ara mateix, una part de l’oposició a l’equip de govern d’Amposta diu que a part de festes no saben fer res més. Pan y circo ho anomenen... (*). Però d’això res de res. Adam Tomàs i el seu equip està treballant molt i molt bé i no és cert que només estiguin per a fer festes.

Les Festes Majors d’Amposta necessitaven un nou impuls i l’han sabut donar. Però a part d’això s’ha fet ciutat. Es a dir, s’han comprat immobles com l’antic Sindicat i s’ha protegit el col·legi de les monges declarant-lo Bé d’Interès Local amb la finalitat de poder-lo comprar en un futur. S’ha arranjat la coberta del mercat així com diversos carrers millorant l'asfaltat i la senyalització horitzontal, s’ha millorat la il·luminació buscant l’eficiència i l’economia, etc. 

Segurament alguns dels projectes que s’estan fent van començar a prendre forma amb els anteriors governs. Però això passa sempre... Roig va viure molts anys dels projectes que Simó va engegar.

Segurament no me tocava a mi dir-ho, però algú ho havia de fer... I sapigueu que no els vaig votar...  

(*) Recordo un escrit aparegut a la Revista Amposta a principis dels anys 2000 signat per un tal JRA (ves busca qui és!) parlant molt bé de l’Amposta de Roig.

L’altre dia vaig trobar a l’Aguaita un comentari a l’article d’un dels candidats ja oficialitzats que me va recordat molt a l’escrit del que us parlava abans.

Jo redordo fa un temps una ciutat d'Amposta plena de vitalitat i això no es demagògia, és la realitat. Si vos agrada bé i sino...Ara és quan Amposta està per terra. No hi ha inversions,no venen empreses, no hi ha feina de qualitat,etc..tantes promeses que va fer l'alcalde de que portaría empreses i tal, i evidenment només a portat "pan y circo". Això està bé per a entretindre al personal, però les empreses soles no venen. I en aquest aspecte no han fet res. Estan molt bé les reflexions que fa aquest xicot i algú, hauria de recollir el guant. Les Terres de l'Ebre s'han d'espavilar sino aquí no quedarà ningú. Si s'ha d'anar tots junts, Tortosa, Amposta, Sant Carles,... es va, pel benefici de la gent del territori i sinó, doncs això, ens quedarem tant malament com estem ara. I al de demagògia barata, encara estàs enrocat en els partidismes, despejat que estem al segle XXI i això va de territori..no va de partits, ara.

LA FESTA DE LA PLANTADA D’ARRÒS DEL RESTAURANT L’ESTANY

Costi i valgui! Finalment va ser possible... A la tercera! 

El restaurant l’Estany de l’amic Lluís Garcia havia de celebrar la XXIX Festa de la Plantada el passat diumenge 3 de junt. Però el temporal d’aigua amb llamps i trons ho va fer impossible i se va haver de suspendre.

Diumenge següent era la del Poble Nou i, tal i com ja us vaig explicar, també va ploure i igualment se va haver de suspendre.

Finalment al restaurant de Lluís Garcia se va poder fer dissabte. S’havia de buscar un moment que no coincidís amb les altres festes de la plantada que van néixer posteriorment, ja que Lluís va ser el pioner.

Aquest anys la festa coincidia amb el XXX aniversari des de que Lluís i la seva dona Elisabet se’n van fer càrrec del restaurant. Per tant, la festa s’havia de fer gran i, per això, a part dels participants i col·laboradors de sempre, també hi va participar el grup Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries.

Com cada anys, la festa va començar amb l’arribada dels carros que portaven els plantadors. Acte seguit els plantadors van entrar al quadre per a començar la plantada. Abans de començar, un dels plantadors demanava que se li pretès atenció per a poder explicar el lèxic que s’emprava i que actualment ja està en desús.

El participant més gran farà 90 anys el mes que ve. Abans de començar vaig poder parlar amb ell i la veritat, no semblava la edad que tenia, tan física com mentalment. 

També hi van haver unes paraules d’agraïment a càrrec del propietari, la regidora de Turisme, Fires i Promoció Exterior de l’Ajuntament d’Amposta Joana Estévez i de l’alcalde de la ciutat Adam Tomàs.

Lluís va dir que s'havien passat mitja vida al restaurant... A veure: 30 anys al restaurant i ne té 60... Just, mitja vida!! 

A la gran plaça que hi ha al darrere del restaurant, s’amenitzava als assistents amb les cançons de Silvia Ampolla i Guardet lo Cantador i els músics de la xaranga Suc d’Anguila. La ballada de jotes anava a càrrec d’un grup de Deltebre.

Al quadre del costat del camí que va a les quadres hi plantaven la gent menuda. Un vell plantador posava èmfasi per a ensenyar-los tots els secrets de com s’havia de plantar bé. Aquella situació me va produir molta gràcia: Com si de grans s’haguessin de dedicar a plantar arròs –vaig pensar-.  

Mentrestant, als participants se’ls hi oferia coc i cervesa amb menta i llima en porró.

El plat fort encara havia d’arribar. El grup dels Quicos posaven el punt i final a la festa.

DESERTORS POLÍTICS

Se considera un desertor aquell que pertany a un determinat exèrcit i, en temps de guerra se passa a les files enemigues.

Tot i que jo també considero desertors a aquelles persones que diuen tenir una ideologia però a la mínima, quan vencen uns altres, canvien de jaqueta. I més si aquestes persones han col·laborat estretament amb els anteriors. També se'ls coneix com a transfugues. 

Sabia de la seva existència. De no ser així no s’explicaria que en poc temps un determinat partit deixi de guanyar i un altre ho pugui arribar a fer d’una manera àmplia. I no parlo precisament d’aquella majoria de votants que poden anar canviant el sentit del seu vot dependent de les circumstàncies de cada moment, sinó d’aquells que fins i tot han segut militants d’un determinat partit i de cop i volta l’han abandonat per abraçar la fe d’aquells que consideraven els seus enemics.

L’altre dia vaig conèixer a una d’aquestes persones... Fins i tot vaig recordar que durant la campanya de les municipals de 2003 (crec recordar), Josep Maria Simó ens va demanar que li anéssim a portar propaganda electoral, ja que la considerava una dels nostres... Però per a la nostra sorpresa ens va dir que a les municipals votava CiU.

A mi, primer, me va dir que era del PSOE, per a més tard dir-me que a les municipals votava al Dr. Ferré. Tot i que se va oblidar de dir que abans també havia votat a Roig.

-A mi al Dr. Ferré que no me’l toquen!  

  

Després me va criticar a l’actual alcalde perquè l’havia fet fora de la Clínica i per això ella s’havia donat de baixa de sòcia.

-Si ja no puc tenir al Dr. Ferré, per a que he de continuar pagant la quota de soci...

Aquells que hem estat en la política municipal sabem que aquesta era una de les maneres que tenia Ferré de fidelitzar el vot dels seus pacients. Per què us penseu que mantenia la consulta a la Clínica?

Però el seu acomiadament (per dir-ho d’alguna manera) no va ser només per motius polítics (que també), sinó per la situació irregular amb la que se trobava ja que després de deixar la presidència de l’Hospital Comarcal no tenia cap vincle contractual amb l’entitat. Durant anys no li va fer cap falta!  

Segur que com la persona en qüestió n’hi ha hagut molts més... I no només en aquella època, sinó també ara. Amb la victòria per majoria absoluta d’Adam Tomàs a les passades municipals segur que han estat molts els que venien col·laborant amb CiU per a passar a fer-ho amb ERC.

I si un dia guanya una altra llista, renegaran de l’anterior i presumiran de votants de tota la vida.   

L’ALCALDE M’ETIQUETA

Des de fa uns dies l’alcalde, Adam Tomàs, m’etiqueta en algunes publicacions de Facebook. Suposo que vol que me’n adoni de que a Amposta s’estan fent coses bé, cosa que aplaudeixo.
Podria haver pensat: Mira aquest, ja m'ha tornat a etiquetar... (tal com surt a l'anunci del compte nòmina d'una entitat estrangera)
Però no. Si jo l'etiqueto i ell m'etiqueta és el que se'n dic reciprocitat. 

La veritat és que no me queda molt clar perquè ho fa. És cer que jo l’he etiquetat a ell en més d’una i en més de dues vegades, però ell és l’alcalde! És la primera autoritat del municipi i com a tal és, per exemple, el cap de la policia local.

Tots aquells que me segui i me coneixeu sabeu que les fotos que publico denunciant situacions incíviques són perquè me preocupo per la nostra ciutat. Durant 8 anys també vaig ser regidor de l’Ajuntament d’Amposta i fins i tot vaig coincidir una temporada amb Adam, tot i que en grups diferents de l’oposició. Potser per això, perquè vaig tenir un càrrec polític a la nostra ciutat me miro les coses de diferent manera a com s’ho mira una part de la nostra ciutadania.

Me fa pena anar pels carrers i veure brutícia per tot arreu, bosses de brossa i trastos vells deixat fora dels contenidors, cotxes aparcats on no hi haurien d’estar, conductors circulant a velocitat inadequada, parlant pel mòbil o sense aturar-se davant d’un pas de vianants per a deixar-los passar. Ja sé que el mal no només és d’Amposta i que està molt generalitzat. Fins i tot és possible que vagi estretament lligat amb la nostra manera de ser i comportar-nos.  

Però que a les altres ciutats i pobles passin coses similars a les d’aquí me preocupa relativament. A mi el que me preocupa és la imatge que donem als que ens venen a visitar i, de veritat, no crec que sigui la més idònia.

En algunes de les notícies que m’ha etiquetat s’hi poden veure millores respecte a temes de mobilitat. El primer pla de mobilitat d’Amposta ja té quasi vint anys i l’urbanístic i l’urbanístic més de 10. No vol dir això que estiguin desfasats, potser encara no ha passat el temps suficient per a poder-los considerar amortitzats, però és evident que s’han d’anar actualitzant periòdicament millorant aquells aspectes que tenen marge per a fer-ho... I què són molts!

Igual el pla de mobilitat que el urbanístic sé van aprovar durant els darrers governs de Roig què, si tenia una espina clavada era que l’alcalde Simó hagués fet el primer POUM establint les bases de l’Amposta del futur, un fet que la ciutadania no li va saber reconèixer degudament.

Durant el 8 anys de regidor vaig viure el darrer govern de Roig i el primer de Ferré, com sabeu tots dos de CiU. El defecte més gran que tenien tots dos alcaldes és que no escoltaven per a res l’oposició. Tenien majoria absoluta i això els hi donava dret a fer i desfer com els hi donava la gana. De vegades s’hi negaven rotundament, d’altres té deien que ho tindrien en compte, però a l’hora de la veritat te’n adonaves de que per a res ens havien escoltat. Com per exemple amb la plaça del Mercat o de Berenguer IV si voleu, la més gran i cèntrica de la nostra ciutat i molt apta fer a fer-hi gran diversitat d’esdeveniments. Quan s’havia de projectar se’ls hi va dir que miressin de no col·locar obstacles i de fer-ho, que aquest poguessin ser retràctils, és a dir, que sé poguessin retirar segons les necessitats de l’acte. Si passeu per allí i li doneu un cop d’ull potser us en donareu dels cas que ens van fer.

En una de les notícies que me va etiquetar l’alcalde, deia que s’unificarien els contractes de manteniment dels ascensors per estalviar 15.000 a l’any. A la foto hi sortia l’ascensor de la Casa Consistorial. Aquest ascensor, així com la rampa d’accés pel carrer dels Estudis, sé va haver de fer per a complir la normativa promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques. Ens van dir que seria un ascensor panoràmic, d’aquells que són tots de vidre i que per tant en un lloc tan tancat com el vestíbul  de la Casa Consistorial, hauria quedat millor. Al final el que va quedar va ser el nyap que tenim ara i que se va haver de dissimular amb Isabel i Fernando i de passada tapar el Crist que presidia tot aquell espai, tot i que això últim m’importa ben poc.

Per tant, molta sort a l’alcalde d’aquí a finals de legislatura (que com qui diu només queda un any) i a seguir treballant per Amposta: Adam des d’un lloc de privilegi i jo des d’un molt més modest, però que sembla que té prou repercussió.      

... I la regidora de Cultura, també!! 

GRÀCIES JORDI!

De Faro a Diari de Tarragona. 

Tu dignifiques la política! Tu has fet el que tants i tants polítics haurien de fer i no fan. Quan discrepen del seu partit (que ja és molt parlar, perquè la majoria acaten totes les ordres que els hi donen des de la direcció), dimiteixen i se’n van al grup mixt o allà on calgui, però continuen aferrats a l’acta de diputat, regidor o del càrrec públic que venien ocupant i del que van sortir elegits gràcies (segurament) per anar a les llistes d’unes determinades sigles.

Jo també he segut polític. Hi ha una frase que m’ha acompanyat sempre: Tots els polítics són iguals. No és cert! Durant els 8 anys que vaig estar de regidor a l’Ajuntament d’Amposta, posaria la ma al foc pels meus tres  companys, dos dels quals compaginaven la seva tasca municipal amb altres de més alta responsabilitat. I no són els únics, creieu-me!

Però quan veus que algú s’aferra a la cadira per a seguir cobrant les bones remuneracions que comporta el seu càrrec i que tot i que li surten afers i més afers, continua aferrat, te’n adones fins a quin punt poden arribar la supèrbia i la avarícia humanes.

S’atribueix a un polític valencià, de qui no vull recordar el nom, la següent frase: Estic en política per a forrar-me!  Possiblement no ho va dir, però us ben asseguro que l’any 95 un polític ampostí me va dir a mi una frase semblant abans de tancar les eleccions municipals d’aquell any al col·legi Soriano Montagut d’Amposta.

No m’estranya gens ni mica que davant dels casos de corrupció que afecten a la pràctica totalitat de partits polítics i s’escampen per tota la geografia  d’Espanya, la ciutadania, aquells que amb els seus vots permeten que surtin elegits, acabin fastiguejats i molts d’ells per deixar de votar.

En canvi de tant en tant trobes a algú com Jordi (*). Sense anar més lluny l’actual alcaldessa d’Ulldecona Núria Ventura que va renunciar a l’acta de diputada del seu partit, se va donar de baixa i es va presentar a les darreres eleccions municipals amb una llista pròpia (Socialistes d’Ulldecona) Segons una persona molt propera a mi i que coneix a la pràctica totalitat dels polítics del Montsià, un dia, i sense que vingués al cas, me va dir que els dos millors alcaldes de la comarca eren Adam Tomàs i Núria Ventura (i així li vaig fer saber a ella durant les passades festes majors dels seu poble)

A veure si la resta comença a prendre exemple de conductes així. 
Gràcies Jordi, però també Gràcies Noel, Lluïsa, Rosa, Maruja i Jordi (**) Vull dir-vos que teniu tot el meu suport, respecte i admiració pel que heu fet.  

(*) Com sabeu, el passat dijous, Jordi Ballart, alcalde de Terrassa pel PSC va donar-se de baixa del partit i va renunciar a l’alcaldia per discrepàncies amb el seu partit degut als empresonaments de polítics catalans. 

(**) http://www.naciodigital.cat/noticia/141994/psc/terrassa/ensorra/cinc/regidors/fan/costat/ballart/pleguen

PER LA DEMOCRÀCIA I LES LLIBERTATS

Aquest matí, Josep Emili Fonollosa, director de Vinaròs News m’ha posat en avís sobre l’editorial d’avui del Periódico: El Periódico amb l’autogovern. L’he llegit i avui, tal com estan les coses, el subscric al 100%.

Els que me seguiu assíduament coneixeu bé com penso i segur que recordareu que més d’una vegada us parlo de coherència. Per tant us pregunto: Era coherent assistir a la concentració que es va fer ahir a la plaça de l’Ajuntament d’Amposta.

La primera convocatòria, prevista per a 2/4 de 9 de la tarda, era per a donar suport al nostre alcalde Adam Tomàs, una persona que, tot i les discrepàncies puntuals que podem tenir, aprecio i penso que d’ell que és i serà un bon alcalde. Si ho recordeu, al comentari del passat dilluns us deia que no me semblava bé que s’imputessin més de 700 alcaldes. Per tant, en quest apartat, coherència total!

A darrera hora, i després del dia intens amb registres a la seu de la Conselleria d’Economia, Agència Tributària Catalana, etc., la concentració es va avançar ½ hora per a donar suport a les nostres institucions, tot i que la majoria dels assistents no se’n van assabentar i van arribar pels voltants de 2/4 de 9.

Per tant, la meva presència no era per a demanar poder votar l1-O, sinó per a defensar el Govern català i la resta d’institucions (Parlament, ajuntaments...), ja que l’actitud intransigent de Madrid que a part de posar en perill la convivència, també posa en perill la democràcia i les llibertats, tant les individuals com les col·lectives.

Afortunadament veig que no sóc l’únic que penso així. A part de coincidir amb la línia editorial del Periódico, ahir, i de forma espontània, van sortir al carrer milers de manifestants que, fins ara no ho havien fet: Madrid, València, Andalusia... I suposo que també a Catalunya. Ahir no tots devien de ser de l’ANC, Òmnium, JxS i les CUP... Fins i tot el lehendakari Iñigo Urkullu va expressar la seva preocupació per la pèrdua dels valors democràtics que està patint Catalunya. I això que no fa gaire el PNB va donar suport al PP en aprovar-li el pressupost per al 2018. 

Amb el raonament de que Espanya és un estat de dret i que tothom ha de complir les lleis, no dóna dret a que el Govern d’Espanya actuï arbitràriament. En aquests moments Catalunya està en un estat policial, es a dir, baix d’un estricte control de les forces de l’ordre.

A part dels efectius que hi ha normalment a Catalunya, el Ministeri de l’Interior ha mobilitzat més 1.000 efectius fins uns dies després de l’1 d’octubre. Mentre duri l’operació, quest efectius s’estan allotjant a hotels (com passa a Reus) o vaixells (Barcelona i Tarragona) I si això no és suficient, tant als Mossos com a les policies locals se’ls hi ha ordenat fer policies de policies judicials i no es descarta que puguin acabar actuant baix les ordres directes dels caps policials de Madrid.

Crida l’atenció l’escrupolós cel amb que s’està actuant per a impedir el referèndum de Catalunya i la permissibilitat que se té amb altres qüestions importants, com la corrupció o el frau fiscal on una gran part dels seus principals actors ne sortiran indemnes, començant pel propi Mariano Rajoy Brey, cap de l’executiu espanyol o l’expresident José María Aznar López.

Una de les armes més poderoses de les que disposa el Govern de Madrid és el Tribunal Constitucional que actua en total connivència i sintonia amb l’executiu. L’imperi de la llei s’aplica anteposant la Constitució per sobre de tot. Inclús, com sabeu, el PP es contrari a qualsevol reforma constitucional que parli, per exemple d’Estat federat i del reconeixement per a Catalunya i la resta de nacionalitats històriques de determinats trets diferencials.

Dit això hauríeu de saber que l’any 1978, l’Alianza Popular que va crear Manuel Fraga, exministre franquista, va fer campanya en contra de la Constitució i va recomanar els seus afiliats i simpatitzants de votar-hi  en contra.  

Tret de unes modificacions puntuals (successió del cap d’estat i l’establiment del sostre d’endeutament), el text de la Constitució del 78 no ha sofert canvis. El mateix li passa al PP: l’AP del 78 tenia els tics franquistes propis de l’època i tot que han passat 40 anys, l’actual PP els segueix mantenint.

Per tant, i per acabar, davant dels atacs a les institucions catalanes, cal sortir en la seva defensa dintre de les possibilitats de cadascú.  

ACTE DE SUPORT A L'ALCALDE D'AMPOSTA ADAM TOMÀS, AL GOVERN I LA RESTA D'INSTITUCIONS DE CATALUNYA

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 14

ME QUEDARÉ SENSE FEINA...

Segons sembla l’equip de govern d’Amposta s’ha posat en marxa respecte a la lluita contra l’incivisme a la nostra ciutat. Segons l’alcalde Adam Tomàs i el regidor de Governació Miquel Subirats van declarar la guerra als incívics.  

-No es tracta de fer una campanya cada dos anys, s’ha de fer una campanya continuada! –Va dir l’alcalde-.

Cert! Però si és així me quedaré sense feina... Hauré de tancar al meu espai La ciutat que volem... Bromes a part, ja m’agradaria. Si durant anys he vingut denunciant l’estat dels espais públics i la poca consciència que tenen molts conductors a l’hora d’aparcar i realitzar d’altres accions, veure l’Amposta ideal, aquella on tothom compleix les normes  de civisme (ja no parlo de lleis, ni d’ordenances) seria com tenir un orgasme sense sexe.

PERÒ DE MOMENT TOT SEGUEIX IGUAL (O QUASI BÉ)

Al Ple del mes d’abril, l’únic al que he assistit des de que vaig deixar de ser regidor, es va presentar un prec (crec recordar) demanant que es prenguessin mesures als voltants de la benzinera que hi ha sortint cap a la Ràpita, ja que s’hi cometien moltes infraccions de trànsit. L’alcalde va respondre que ja se’n havien pres.

Per aquella zona hi passo sovint i l’única cosa que veig és que abans de la rotonda (sempre en direcció cap a la Ràpita), s’hi va pintar una doble ratlla contínua. Però també veig, per les marques de rodes que es deixen sobre les pròpies línies que son molts els cotxes que hi passen per sobre per entrar a posar carburant. Dijous passat, el cotxe que anava davant nostre (tornàvem de tallar la N-340 a les Cases d’Alcanar) va crear la carretera per aquell punt. Segons les normes de transit, una doble ratlla continua no es pot traspassar: ni per avançar ni per a girar.

Deu de costar molt anar fins la següent rotonda (Quant hi ha, 50 metres?) i fer un gir de 360º.

EL GUARNIMENT DE LA PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

Divendres passat, mentre assistia al concert de Pep Gimeno Botifarra, Miquel Gil, Pau Puig, Sílvia Ampolla, Guardet lo Cantador i Suc d’Anguila, vaig veure que als balcons de la casa Vives s’hi podien veure damassos de diferents color amb el Sí dintre del globus (gins i tot n’hi havia una posada de l’inrevés) Res a dir, cadascú pot gaudir la seva casa com més cregui convenient dintre d’unes correctes normes de civisme i educació.

Però dissabte, durant l’acte del pregó, n’hi van aparèixer dos més, però en aquest cas a les finestres petites del primer pis de l’Ajuntament que donen a la plaça. No sé de qui va ser la idea ni si ho ha autoritzar ningú, però me sembla un despropòsit... La Casa Consistorial, seu de l’Ajuntament d’Amposta és la casa comuna de tots els ampostins i ampostines i, per tant, segur que a més d’un i més de dos, aquesta acció no els hi sembla bé (a mi per exemple)

Tot i la importància que pugui arribar a tenir una associació com l’Assemblea Nacional Catalana, un ajuntament, per petit que sigui, hi està per sobre, ja que l’han votat les ciutadanes i ciutadans de la ciutat o del poble.

És igual que la bandera de la plaça del Mercat. Personalment no me fa mal a la vista, per segur que a molts d’altres sí. Imagineu-vos per un moment que algun partit espanyolista demanés a l’ajuntament posar-hi una bandera espanyola... Sé podrien negar? Podrien, però si presentessin un contenciós en contra de l’Ajuntament, ja estarien al lío...