LA FESTA DE LA PLANTADA D’ARRÒS DEL RESTAURANT L’ESTANY

Costi i valgui! Finalment va ser possible... A la tercera! 

El restaurant l’Estany de l’amic Lluís Garcia havia de celebrar la XXIX Festa de la Plantada el passat diumenge 3 de junt. Però el temporal d’aigua amb llamps i trons ho va fer impossible i se va haver de suspendre.

Diumenge següent era la del Poble Nou i, tal i com ja us vaig explicar, també va ploure i igualment se va haver de suspendre.

Finalment al restaurant de Lluís Garcia se va poder fer dissabte. S’havia de buscar un moment que no coincidís amb les altres festes de la plantada que van néixer posteriorment, ja que Lluís va ser el pioner.

Aquest anys la festa coincidia amb el XXX aniversari des de que Lluís i la seva dona Elisabet se’n van fer càrrec del restaurant. Per tant, la festa s’havia de fer gran i, per això, a part dels participants i col·laboradors de sempre, també hi va participar el grup Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries.

Com cada anys, la festa va començar amb l’arribada dels carros que portaven els plantadors. Acte seguit els plantadors van entrar al quadre per a començar la plantada. Abans de començar, un dels plantadors demanava que se li pretès atenció per a poder explicar el lèxic que s’emprava i que actualment ja està en desús.

El participant més gran farà 90 anys el mes que ve. Abans de començar vaig poder parlar amb ell i la veritat, no semblava la edad que tenia, tan física com mentalment. 

També hi van haver unes paraules d’agraïment a càrrec del propietari, la regidora de Turisme, Fires i Promoció Exterior de l’Ajuntament d’Amposta Joana Estévez i de l’alcalde de la ciutat Adam Tomàs.

Lluís va dir que s'havien passat mitja vida al restaurant... A veure: 30 anys al restaurant i ne té 60... Just, mitja vida!! 

A la gran plaça que hi ha al darrere del restaurant, s’amenitzava als assistents amb les cançons de Silvia Ampolla i Guardet lo Cantador i els músics de la xaranga Suc d’Anguila. La ballada de jotes anava a càrrec d’un grup de Deltebre.

Al quadre del costat del camí que va a les quadres hi plantaven la gent menuda. Un vell plantador posava èmfasi per a ensenyar-los tots els secrets de com s’havia de plantar bé. Aquella situació me va produir molta gràcia: Com si de grans s’haguessin de dedicar a plantar arròs –vaig pensar-.  

Mentrestant, als participants se’ls hi oferia coc i cervesa amb menta i llima en porró.

El plat fort encara havia d’arribar. El grup dels Quicos posaven el punt i final a la festa.