Des de fa uns dies l’alcalde, Adam Tomàs, m’etiqueta
en algunes publicacions de Facebook. Suposo que vol que me’n adoni de que a
Amposta s’estan fent coses bé, cosa que aplaudeixo.
Podria haver pensat: Mira aquest, ja m'ha tornat a etiquetar... (tal com surt a l'anunci del compte nòmina d'una entitat estrangera)
Però no. Si jo l'etiqueto i ell m'etiqueta és el que se'n dic reciprocitat.
Podria haver pensat: Mira aquest, ja m'ha tornat a etiquetar... (tal com surt a l'anunci del compte nòmina d'una entitat estrangera)
Però no. Si jo l'etiqueto i ell m'etiqueta és el que se'n dic reciprocitat.
La veritat és que no me queda molt clar
perquè ho fa. És cer que jo l’he etiquetat a ell en més d’una i en més de dues
vegades, però ell és l’alcalde! És la primera autoritat del municipi i com a
tal és, per exemple, el cap de la policia local.
Tots aquells que me segui i me coneixeu sabeu
que les fotos que publico denunciant situacions incíviques són perquè me
preocupo per la nostra ciutat. Durant 8 anys també vaig ser regidor de l’Ajuntament
d’Amposta i fins i tot vaig coincidir una temporada amb Adam, tot i que en
grups diferents de l’oposició. Potser per això, perquè vaig tenir un càrrec
polític a la nostra ciutat me miro les coses de diferent manera a com s’ho mira
una part de la nostra ciutadania.
Me fa pena anar pels carrers i veure brutícia
per tot arreu, bosses de brossa i trastos vells deixat fora dels contenidors,
cotxes aparcats on no hi haurien d’estar, conductors circulant a velocitat inadequada,
parlant pel mòbil o sense aturar-se davant d’un pas de vianants per a deixar-los
passar. Ja sé que el mal no només és d’Amposta i que està molt generalitzat.
Fins i tot és possible que vagi estretament lligat amb la nostra manera de ser
i comportar-nos.
Però que a les altres ciutats i pobles passin
coses similars a les d’aquí me preocupa relativament. A mi el que me preocupa
és la imatge que donem als que ens venen a visitar i, de veritat, no crec que
sigui la més idònia.
En algunes de les notícies que m’ha etiquetat
s’hi poden veure millores respecte a temes de mobilitat. El primer pla de
mobilitat d’Amposta ja té quasi vint anys i l’urbanístic i l’urbanístic més de
10. No vol dir això que estiguin desfasats, potser encara no ha passat el temps
suficient per a poder-los considerar amortitzats, però és evident que s’han d’anar
actualitzant periòdicament millorant aquells aspectes que tenen marge per a
fer-ho... I què són molts!
Igual el pla de mobilitat que el urbanístic sé
van aprovar durant els darrers governs de Roig què, si tenia una espina clavada
era que l’alcalde Simó hagués fet el primer POUM establint les bases de l’Amposta
del futur, un fet que la ciutadania no li va saber reconèixer degudament.
Durant el 8 anys de regidor vaig viure el
darrer govern de Roig i el primer de Ferré, com sabeu tots dos de CiU. El
defecte més gran que tenien tots dos alcaldes és que no escoltaven per a res l’oposició.
Tenien majoria absoluta i això els hi donava dret a fer i desfer com els hi
donava la gana. De vegades s’hi negaven rotundament, d’altres té deien que ho
tindrien en compte, però a l’hora de la veritat te’n adonaves de que per a res
ens havien escoltat. Com per exemple amb la plaça del Mercat o de Berenguer IV
si voleu, la més gran i cèntrica de la nostra ciutat i molt apta fer a fer-hi
gran diversitat d’esdeveniments. Quan s’havia de projectar se’ls hi va dir que
miressin de no col·locar obstacles i de fer-ho, que aquest poguessin ser
retràctils, és a dir, que sé poguessin retirar segons les necessitats de l’acte.
Si passeu per allí i li doneu un cop d’ull potser us en donareu dels cas que
ens van fer.
En una de les notícies que me va etiquetar l’alcalde,
deia que s’unificarien els contractes de manteniment dels ascensors per
estalviar 15.000 a l’any. A la foto hi sortia l’ascensor de la Casa Consistorial.
Aquest ascensor, així com la rampa d’accés pel carrer dels Estudis, sé va haver
de fer per a complir la normativa promoció de l’accessibilitat i de supressió de
barreres arquitectòniques. Ens van dir que seria un ascensor panoràmic, d’aquells
que són tots de vidre i que per tant en un lloc tan tancat com el vestíbul de la Casa Consistorial, hauria quedat
millor. Al final el que va quedar va ser el nyap que tenim ara i que se va
haver de dissimular amb Isabel i Fernando i de passada tapar el Crist que
presidia tot aquell espai, tot i que això últim m’importa ben poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada