QUALSEVOL DIA POT SORTIR EL SOL

De Faro a Diari de Tarragona. 

O el què és el mateix: Qualsevol dia el Parlament de Catalunya pot declarar la independència. L’empresonament dels Jordis i  la més que provable entrada a la presó del Major Trapero seran els detonats de la decisió.

L’anunciat i temut xoc de trens està a punt de produir-se. El sobiranisme ja no el pot aturar, va massa ràpid per a poder-ho fer i els ultranacionalistes espanyols l’estan esperant preparats. Per això, ahir mateix, el Ministeri de l’Interior va renovar el contracte amb els vaixells ancorats als ports de Barcelona i Tarragona. Sé la veuen venir.

Vaig dir no fa massa dies que amb l’1-O res s’havia acabat. Què calia estar expectant als esdeveniments que anirien passant... És difícil fer pronòstics. De fet, penso, que ni tant sols el Govern català i els grups que i donen suport poden anticipar que és el que passarà els propers dies. Davant d’aquest panorama només queda especular. Si l’encertes seràs una mena d’endeví i sinó, tampoc passa res.

Actualment la situació està tan enrocada que, presumiblement, cap dels nostres governants o diputats que estan a favor de la independència temen pel seu futur... El que sigui serà.

El diàleg que demana Puigdemont a les dues cartes que li ha fet arribar a Rajoy no es produirà. A Rajoy no li interessa ni diàleg, ni mediació, ni res que s’hi assembli. A Rajoy només li interessa la rendició de Catalunya. Que els milions de catalans que es declaren a si mateix independentistes, posin el genoll a terra.

I Puigdemont és conscient d’aquesta situació. El diàleg només és un pretext per a omplir les seves missives on, com sabeu, no aclareix si el dia 10-O va proclamar o no la independència.

Per cert, alguns diputats de Junts pel Sí i de les CUP sembla que tampoc ho tenen clar. Segons a qui ho preguntes té diuen que sí i segons a qui, que no. La meva opinió és que no, perquè tal com va anunciar Puigdemont durant el discurs d’aquella tarda, ho hauria d’haver ratificat el Parlament i no ho va fer.  

Ahir per la tarda, a la Cadena SER, des de Barcelona, durant la desconnexió que s’hi fa entre les 7 i les 8 de la tarda, van parlar de Diálogos para  Besugos. Ho poso així, en castellà, entre els anys 1951 i 1986 l’Editorial Bruguera va publicar una secció a la revista DDT. Us podeu imaginar de que anava el tema. Dues persones conversaven, però tan absurds eren els seus diàlegs que no tenien ni cap ni peus.   

Si van parlar d’aquest tema va ser per a comparar-lo amb l’actual situació que viu el país. Puigdemont exigeix diàleg, sí, però hi ha quelcom irrenunciable: un referèndum d’autodeterminació. En canvi Rajoy, que d’entrada no té ni la més mínima intenció d’acceptar-lo, a sobre no vol sentir parlar de cap referèndum. I així és impossible. Quan dues parts inicien un procés de negociació, les dues han d’estar disposades a cedir i acceptar alguna de les exigències de l’altra part. De no ser així és impossible que hi pugui haver diàleg.

Per tant, estem davant una situació límit. Una situació on cap de les dues parts pensar cedir el més mínim (tot i que després del 10-O) podia semblar que la situació podia ser reversible.

Es per això que la Proclamació Unilateral d’Independència està a punt de produir-se. I quan això passi hi haurà més empresonats i llavors, pot ser sí, els organismes internacionals decidiran fer alguna cosa. És, segurament, la darrera esperança.  

UNA REALITAT QUE S’AMAGA

De Ricardo al Mundo. 

Alguns afirmen que l’independentisme ha creat tensió entre les famílies, entre les amistats. En canvi els independentistes solen negar que sigui així.

Per pròpia experiència us puc dir que, efectivament s’ha creat tensió, sovint confrontació i també ruptura. Us puc assegurar que la meva situació respecte algunes persones del meu entorn familiar i d’amistats s’ha deteriorar considerablement. I no estic parlant de picabaralles que hagi pogut mantenir o veure pel Facebook, que també.  

Aquells que me coneixeu sabeu que des de que es va iniciar el procés m’he mostrat equidistant, sense prendre part per ningú d’una manera oberta. Els uns (govern central i tots aquells que li donen suport en aquest punt) perquè per a res s’ho mereixen. Perquè han estat els principals causants de la situació que estem vivint i mai han sabut com tractar el tema. De fet ni ho han intentat. I els altres perquè han deixat enrere el tradicional seny català i s’han deixat enlluernar per una utopia, al menys ara per ara.

L’independentisme català avui força generalitzat entre la ciutadania, durant molts anys va ser una opció minoritària. Quan es va desbocar el cavall? El dia en que un personatge d’ambició extrema va decidir perdurar en el temps. Estic parlant, evidentment, d’Arturo Mas.

Una vegada defenestrat Mas a instàncies de les CUP, una força imprescindible per a continuar el procés, el mateix Mas va designar els seu successor en la persona de Puigdemont què, a diferència d’ell, era un independentista convençut i fanàtic.

Una persona fanàtica és aquella que ha perdut la percepció de la realitat. Què només veu allò que vol veure i que s’acaba per convèncer que està en possessió de la veritat absoluta. D’aquí a fer-ho creure als seus seguidors (que tenen una predisposició absoluta per a seguir-lo) només hi ha un pas fàcil de donar. No raonen. Quan intentes fer-los veure les dificultats en les que trobaran pel camí, t’expliquen les meravelles que suposarà una Catalunya independent.  

Fins ara, aquest país utòpic no existeix en lloc. Hi ha països on es podrà viure millor que en altres, però com qualsevol cosa construïda pels humans, serà imperfecte. Per tant, res ens ha de fer pensar que una Catalunya independent significaria el final de tots els nostres problemes. Desgraciadament, els estigmes que ha caracteritzat a una determinada classe política, seguiran existint. Res indica el contrari.          

DIARI DE L’AGOST. DIVENDRES 11

162è TALL

Ahir se va fer el 162è tall de l’N-340 als seus dos punts més habituals: L’Ametlla de Mar i les Cases d’Alcanar.

A les Cases d’Alcanar érem una quarantena de persones, el que no està gens malament si es te en compte que ja es porten més de 22 mesos de mobilitzacions.

L’únic incident remarcable d’ahir a les Cases d’Alcanar va ser quan un espontani va sobrepassar el control dels Mossos (els va agafar desprevinguts) i adreçant-se a Llorenç Navarro que en aquell moment era qui estava parlant, va dir:

-Eh, tu! Espavilao...

Sé va queixar per que l’havíem fet aturar i va al·ludir que al cotxe portava dues filles petites que estaven molt cansades.

Llavors Llorenç li va dir que si tenia una urgència que podia passar. Immediatament es va posar a parlar amb els Mossos que ja havien anat cap a ell. Allí va acabar tot.

EL PP TORNA A LA CÀRREGA AMB LA PARLA  

Quan el PP de València sé queda sense arguments sempre acaba per refugiar-se en un de molt poc recorrent: La parla.

Jo al·lucino cada vegada que veig la distinció entre català i valencià. Si per emprar unes poques paraules diferents i tenir alguna variant dialectal s’ha de considerar un idioma diferenciat, l’andalús o el castellà que es parla a l’Aragó o a Astúries (no confondre amb l’aragonès i l’asturià o bable que són idiomes tot i que molt poc parlats)també podrien ser-ho.    

El PP valencià va trobar un filó d’or amb l’idioma. Segons els populars, el domini català es propagava a través de la parla i per tant, aquesta situació s’havia de tallar de soca-rel. D’aquí que, per exemple, tanquessin tots els repetidors que hi havia de TV3 al seu territori, la majoria propietat d’Acció Cultural del País Valencià.

EL CARTELL DE LES CUP SOBRE L’1-O

No el valoraré, que cadascú opini o pensi el que vulgui. Simplement us diré que aquest tema es pot enllaçar perfectament amb l’anterior. Si us hi fixeu, al cartell hi apareix el mapa dels Països Catalans, una terminologia i una idea reivindicada pels anticapitalistes, però que ha ofès els valencians del búnquer barraqueta, tal com reflecteixen alguns dels comentaris que van deixar al Twitter i que he pogut llegir al diari digital Público. Alguns d’ells molt mal sonants.

http://www.publico.es/politica/cup-llama-barrer-capitalismo-patriarcado-corrupcion-y-monarquia-referendum-del-1-o.html

NOMÉS PONT PASSAR A ESPANYA I AMB EL PP

No sé si ho recordareu. A les monedes de Franco hi posava la següent inscripció: Caudillo de España por la G. De Dios. Érem massa menuts i els nostres pares poc instruïts per a saber que nassos volia dir aquella G. Finalment algú ens va dir que volia dir Gracia... ‘Pos’, quina poca gràcia!  A donar un cop d’estat militar i causa la mort de centenars de milers d’espanyols li deien Gracia de Dios. Quin eufemisme, no?

Actualment, per la gràcia del PP, la Fundación Francisco Franco segueix gaudint d’uns privilegis que a qualsevol altre país del món sé considerarien intolerables. Però això és España i governa el PP, els descendents directes per línia paterno-filial del PP i per tant no cal estranyar-nos-en de veure com el partit del govern els hi concedeix un tracte especial aportant milions d’euros a la fundació i concedint-los l’explotació del Pazo de Meirás, la residència gallega del dictador.

LA GUARDIA CIVIL ‘OCUPARÀ L’AEROPORT DEL PRAT

No tingueu temor. De moment no es cap com contra el Govern de la Generalitat ni res que sé li sembli.

Davant el no acord dels treballadors d’Eulen a l’oferta que els hi va fer l’empresa amb la mediació del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i que, per tant, farà que continuï la vaga (indefinida a partir de la propera setmana), tal i com ja s’anava anunciat, seran els agents de la Guardia Civil els que passin a exercir les tasques de seguretat de l’aeroport.

Tal i com s’opina des del propi cos armat, estic d’acord que el tema de la seguretat mai s’hauria d’haver privatitzat. Però si se furga una mica, segur que hi trobarem interessos particulars i possiblement algun tracte de favor cap a les persones que van facilitar que així fos.

Digueu-me malpensat...   

TORTOSA: EL NOU HOSPITAL, EL TERCER INSTITUT I ELS APARCAMENTS DE LA ‘RESIDÈNCIA’

Aparcaments habilitats al fossat del costat de la muralla.

En els 31 anys que treballo a Tortosa he sentit moltes vegades que a Amposta que havia crescut més i que s’hi havien fet moltes més inversions que a Tortosa. Des del meu punt de vista és una simple apreciació de la gent de Tortosa que s’inclouria en aquella eterna rivalitat entre totes dues poblacions. Només un exemple: La inversió que es va fer pel pont del Mil·lenari deu de ser més gran que totes les inversions que s’hagin pogut fer a Amposta i això que, segons diuen, no està acabat...

Però anem a les infraestructures que anuncia al títol: El nou hospital, el tercer institut i els aparcaments del Verge de la Cinta (tot i que també podria parlar de les piscines o de les obres del pont de l’Estat...)

La Consellera de Salut de l’època del Tripartit, la socialista Marina Geli va anunciar un nou hospital a la zona de la Farinera, es a dir, a tocar de l’Eix de l’Ebre, entre el polígon de la Ravaleta i la plaça Corona d’Aragó (o Quatre Camins) Però com que l’anunci de la consellera es va fer en època electoral va sonar a això: A electoralisme... Tot i que es va arribar a presentar un projecte quasi ningú s’ho va creure... I, evidentment, els primers en criticar-ho van ser els de CiU. Era l’any 2010 i aquell any Mas va guanyar les eleccions autonòmiques i el projecte es va haver de guardar per algun calaix.

Però el que me va cridar poderosament l’atenció és que fa uns mesos el Sr. Ferran Bel digués que tenia unmillor emplaçament per al nou hospital... L’any 2010 no era viable i ara de repent ho és? Tan han canviat les coses en 7 anys?

Per cert, sense saber quin seria el nou emplaçament anunciat pel Sr. Bel, el de l’antiga Farinera me sembla molt apropiat ja que és una zona amb unes excel·lents comunicacions.  

La passada setmana el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució presentada pel PSC per a construir untercer institut a Tortosa. Hi van votar a favor el propi PSC, Catalunya Sí Que es Pot, el PP i C’s; en canvi JxS hi va votar en contra i si es va aprovar va ser gràcies a l’abstenció de les CUP. Però tot hi haver-se aprovat, el Govern de la Generalitat ja va dir que de moment no se faria.

I què és el sorprenent d’aquest cas? Que els partits que conformen JxS són el PDeCAT, ERC (tot i que també hi ha independents), precisament el mateixos partits que governen Tortosa. Tot i això, encara no he sentit ni al Sr. Bel, ni al Sr. Monclús, cap d’ERC dir res sobre aquest tema. És que el govern de Tortosa no volen un tercer institut? Per la informació que he pogut recavar sí, ja que fa uns anys es va fer una cessió de terrenys per part de l’Ajuntament a la Generalitat.  

I ja per acabar parlaré dels nous aparcaments que s’han projectat o s’estan projectant a l’Hospital Verge de la Cinta. És evident que la manca d’espai per aparcar és alarmant i les zones habilitades són més pròpies d’un país del tercer món que no d’una societat com la nostra. Si ho recordeu l’any passat vaig fer un post sobre els aparcaments de la vergonya.

Fa un parell de setmanes les CUP de Tortosa van demanar a l’equip de govern que els nous aparcaments fossin gratuïts i que no s’havia de fer negoci a costa del sofriment. I sé que des de la Federació de Veïns d’Amposta també se vol fer pressió en aquest sentit. Si després s’acaba cobrant, no serà perquè no se’ls hi ha demanat en temps.

Per cert, ¿no veien una contradicció entre que es projectin uns aparcaments a l’Hospital de Tortosa i les declaracions de Ferran Bel sobre una nova ubicació d’un futur nou hospital? Jo sí.

Des del meu punt de vista és una incongruència projectar uns aparcaments a, vell hospital i estar pensant en un de nou.

Però com sovint la política no té lògica, tot és possible... Així hi hauran dues inauguracions!

I com que ho acabaran pagant els de sempre, per tant, no passa res...

SERIA MOLT MÉS DIVERTIT...

Recordareu que la setmana passada parlant dels mitjans de comunicació en general, però també dels nostres, dels que tenim al territori, us explicava que al debats que s’emeten, segon m’havien informat, no parlen mai de temes locals i sempre ho fan de temes molt més genèrics. El motiu només és un: Que cap ajuntament que, d’alguna manera, col·labora amb el finançament del mitjà, pugui enfadar-se.

Una mica crida l’atenció que es doni la notícia, però que després no hi pugui haver un debat per debatre la veracitat o no de la mateixa.

Mireu, us puc assegurar que quan es produeix un tema polèmic i després se’n parla, l’expectació que general és molt gran. A la gent els hi agrada el morbo i la xafarderia.

Darrerament al nostre territori s’han produït diversos fets que,sempre des del meu punt de vista, m’han semblat força interessants i, tot i que els he seguit (o al menys ho he intentat) de prop, sempre m’he quedat amb les ganes de conèixer més detalls i fins i tot les versions contraposades o excuses que pugui donar la part afectada.

Us posaré uns exemples:

1.        Fa temps es va dir que un treballador del Centre d’Art Lo Pati d’Amposta havia comès una sèrie d’irregularitats, però que encara no es coneixia l’abast que tenien. Van haver de passar mesos abans no es va saber que les irregularitats les havia comés el mateix director que hauria facturat utilitzant una empresa seva (o que al menys hi estava vinculat) diversos serveis que s’havien fet al Pati. Però la partida s’està jugant a 3 bandes, com el billar... Per una part està l’afectat, el propi director a qui sé li ha obert un expedient disciplinari per part de l’Ajuntament d’Amposta per falta molt greu. Per l’altre costat l’Ajuntament que, possiblement, va reaccionar tard i malament davant aquest afer. Finalment, la tercera part és el grup municipal del PSC que sembla que li ha tret els colors al govern municipal en retraure’ls que després d’un any d’haver pres possessió encara no se’n havien assabentat de la irregularitat.

2.        Els protagonistes d’aquest segon exemple són l’Ajuntament d’Amposta. Fixeu-vos que he emprat una forma plural d’un pronom. No és un error, ho he fet expressament, ja que, en aquest cas estan implicats l’anterior equip de govern de CiU i el nou consistori d’EA. La passada setmana es va saber que un jutjat havia donar la raó al nou consistori encapçalat per Adam Tomàs que havia presentat una demanda contra una empresa constructora, la qual, 4 o 5 anys després d’haver efectuat unes millores a la urbanització dels Eucaliptus, havia presentat una factura per un import de 15.000€ a la que, la regidora d’urbanisme del consistori anterior Isabel Ferré li va donar el vist i plau només 15 dies abans de les eleccions municipals de 2015. Segons Tomàs, aquella factura els va fer sospitar i li va retreure a Ferré que no li generés cap dubte i acabés estampant la seva firma per a que es pagués i que per això, pensava, que podia tractar-se d’una irregularitat. Ferré va interpretar de les paraules de l’actual alcalde que es referia a que CDC s’hauria finançat irregularment i va amenaçar-lo amb una querella criminal si no es retractava, donant-li de termini fins dimarts passat. Dilluns però, Tomàs va tornar a fer unes declaracions ratificant el que ja havia dit i animant a Ferré a que presentés la querella ja que ell, en cap moment havia insinuat res, simplement que no ho trobava normal. De moment Ferre ha presentat davant del jutjat una demanda de conciliació com a pas previ de la querella.

3.        Podria continuar amb l’increment de l’IBI d’Amposta, però m’apeteix més parlar del tema del telèfons mòbils comprats per l’Ajuntament de Deltebre. Segons va denunciar el grup municipal de les CUP de Deltebre, l’Ajuntament va comprar 3 mòbils... Però no tres mòbils qualsevol, no, dos Iphone 7 i un Iphone 7 Plus destinats a 2 càrrecs electes i a un col·laborador. Els telèfons tenen un cost de 2.712€ (o sigui a quasi 1.000€ la unitat) Les explicacions que va donar l’alcalde de Deltebre van ser que les persones a qui anaven destinats els mòbils els necessitaven...

Si aquests temes que he exposat i d’altres molts que surten periòdicament i que tenen la categoria de notícia es poguessin debatre entre els parts afectades, potser (i només potser) podríem entendre millor el que està passant en cada cas. I potser més d’un sortiria retratat...  

Al menys per a mi seria molt més divertit... 

UN TRIANGLE AMORÓS DE CONVENIÈNCIA

Ja fa temps que la ruptura de Junts pel Sí és una evidència. La història del matrimoni per conveniència està arribant al final, tot i que sovint es tracta més d’un triangle amorós que una relació de parella, tot i que les CUP no s’acaben de posar al llit del tot...  

Que a les properes eleccions (ja siguin autonòmiques, ja constituents –no voldria crear suspicàcies sobre el tema-) El PDeCAT i ERC no aniran junts ja fa temps que es va anunciar i si ara mateix encara estan junts és perquè el principal objectiu que es van fixar quan van crear la coalició encara no s’ha assolit. Evidentment aquest objectiu no es un altre que el referèndum per a la independència de Catalunya.

Ne parlava l’altre dia. Els membres del PDeCAT afirmen que volen trencar amb el seu passat i desvincular-se de l’etapa de corrupció de Convergència, un llast que els impedeix créixer per a tornar a ser el partit hegemònic de Catalunya. Si el seu desig fos sincer, el Govern, que es membre del patronat del Palau de la Música Catalana, no tindria cap inconvenient per a que el Palau acusés a l’antiga Convergència de finançament il·lícit per l’espoli que van portar a terme Millet i Montull.

Tot i les informacions periodístiques que han anat sortint, és difícil conèixer tots els detalls i el perquè els membres d’ERC que formen part del Govern van acabar transigint per una cosa que a la llarga els hi pot fer més nal que bé.

Primer sé va dir que el Govern maniobrava per a que el patronat del Palau (a part de la Generalitat també hi són membres el Govern de l’Estat i l’Ajuntament de Barcelona) no acusés CDC. També es va dir que amb la no assistència a la reunió, el Govern de l’Estat facilitava la tàctica del Govern català. Fins i tot hi va haver que hi va veure una voluntat mútua de tapar-se les vergonyes.

ERC es va mostrar disconforme amb la decisió del Govern, la qual cosa sembla indicar que es va prendre per acord dels membres del PDeCAT, sense comptar per a res amb els seus socis de govern. La portaveu Neus Munté va sortir per a dir que l’acord s’havia pres conjuntament, però no semblava clar... Finalment ERC va acabar fent costat als exconvergents.

Però al Parlament ERC i el PDeCAT no van votar de forma mancomunada. Allí, ERC va sumar els vots als de les CUP (soci preferent de JxS) i a la resta de partits de l’oposició per a instar el Govern a que, com a membre del patronat del Palau acusi a CDC per finançament il·lícit.  

Davant d’això només pots pensar que el triangle amorós que conformen el PDeCAT, ERC i les CUP només és de conveniència. Una sola cosa els uneix (o això diuen...), però són moltes les que els separen. Els uneix evidentment la idea de una Catalunya independent i tot allò que hi té que veure (procés, referèndum...) En canvi els separa la corrupció i alguna cosa tan important com el model de país. Perquè és evident que ERC, el PDeCAT i les CUP no tenen el mateix model de país, aquell que hauria de sortir d’un procés constituent una vegada assolida la independència.

Però deixant a banda tot aquest enrenou, hi ha qui s’ha fixat amb el que està passant a Madrid en aquests dies. Gràcies a l’abstenció del PDeCAT a la llei de l’estiba, la que afecta als treballadors portuaris, el Govern d’Espanya va poder tirar endavant la llei. Però com sempre hi ha malpensats. Alguns han volgut veure en un gest tant innocent com aquest una compensació a l’absència de l’Estat al patronat del Palau i que, tal vegada, hauria permès culpar a Convergència i, d’aquesta manera, no hauria calgut que ERC ensenyés les seves vergonyes.  

XAVIER DALMAU MATISA

El Ple de l’Ajuntament de Tortosa va aprovar dilluns una moció presentada per l’amic Xavier Rodríguez de les CUP on es demanava la retirada de tots els honors que mantenia a Tortosa Joaquín Bau (plaça, medalla d’or de la ciutat i títol de fill predilecte) La moció es va aprovar amb les vots favorables de CiU, ERC, Movem Tortosa, PSC i les CUP i només amb el vot en contra del PP (Xavier Dalmau) Ràpidament els mitjans d’informació territorials es van fer eco de la notícia sense entrar en més detalls.

Com sabeu (ho he dit reiteradament), treballo a l’Agència Tributària i des de fa uns 29 anys tinc per cap, precisament, a Xavier Dalmau.

Dimarts, en una xerrada informal (com no podia ser d’una altra manera) li vaig soltar que havia votat en contra de la moció de retirar el nom de la plaça Joaquín Bau (per cert, i aprofito l’ocasió per dir-ho: una plaça molt poc digna) Dalmau de seguida es va mostrar visiblement molest i va voler matisar (durant el ple ja ho va argumentar) el sentit del seu vot.

Foto: Canal 21 Ebre.

-Hi vaig votar en contra perquè va ser un tortosí important (va posar èmfasi a l’hora de dir que era tortosí) Va ostentar diversos càrrecs, entre ells membre del Consell d’Estat... Sí, és veritat que va ser en temps de Franco... Però ja voldríem tenir ara un tortosí al Consell d’Estat... No podem anar reescrivint la història constantment. El noms de carrers i places formen part de la història de cada poble... M’han presentat com un fatxa de merda (textualment) i no m’agrada.

Què va col·laborar amb el règim de Franco? Primer Franco el va defenestrar perquè era rival de Serrano Suñer, però una vegada acabada la Segona Guerra Mundial amb la victòria dels aliats, Franco se’n va adonar que havia de fer canvis i va ser llavors quan va comptar amb Bau.

Estic d’acord amb que Gerard Vergés, que va ser un referent de les lletres catalanes i que era d’Esquerra Republicana doni nom a una plaça o que la biblioteca porti el nom de Marcel·lí Domingo, que també va ser un tortosí significat arribant a ministre amb la Segona República.

Veus –va continuar dient- a Amposta s’ha retirar el nom dels carrers García Morato y Ruiz de Alda, que no tenien cap tipus de vinculació amb Amposta i ho trobo bé. Però Joaquín Bau era tortosí i per tant hauria de conserva el nom a la plaça.  

I la plaça de Pius XII? –li vaig preguntar- A aquesta no sé li canviarà el nom?

D’això també se’n va parlar –me va respondre Dalmau-.

Mireu, si me doneu a triar entre treure el nom de Joaquín Bau o la de Pius XII, no ho dubtaré. De Totes, totes la de Pius XII, un Papa que va ser aliat del règim nazi de Hitler.

En canvi, la de Joaquín Bau no me molesta especialment. Que la treuen, bé... I sinó l’haguessin tret... Ni fred ni calor.

Me molesta més la presència del monument...    

L’ALTRA NOTÍCIA DEL DIA

Des de que se va saber la sentència condemnatòria a Mas, Ortega i Rigau, els mitjans de comunicació no parlen d’una altra cosa. Jo també podria fer-ho, però no. Prefereixo parlar d’un altre tema... Possiblement alguns el podran considerar menor, però para mi té molta importància... I no sóc l’únic. El Periódico també la recull... De fet crec que és l’únic diari català que ho du a la portada y el que ahir va avançar la notícia: 81 milions per a guarderies  van acabar a la concertada.

Segons el Periódico, el Govern admet que es van desviar les quantitats de 42.759.435,99 l’any 2012 i 39.000.000 el 2014, quan era consellera Irene Rigau. L’exconsellera admet dels fets, per diu que no els van desviar, sinó que es van administrar d’una altra manera... O sigui, si un empresari, en comptes de pagar-te el sou, li paga al teu company que a sobre és parent de l'empresari, es tractaria simplement d’administrar els diners de forma diferent? Quina barra!!

Sempre he defensat una escola pública, laica i de qualitat. També sé podria afegir democràtica i inclusiva. I no, no estic en contra de l’escola privada. A un món lliure, si algú vol fer negoci amb l’ensenyament, que el faci, però amb els seus propis recursos i no amb ajudes públiques.

Dit això, pregunto: ERC, socis de Govern, coneixien aquesta desviació de fons públics?  

Si no tenien constància, ara, què faran? No es tractaria d’un acte de deslleialtat institucional que hauria de tenir alguna resposta? Seguiran de braços plegats pensant amb el referèndum i la independència?

I les CUP, donaran suport als pressupostos a pesar de tot? Se’n seguiran refiant d’un partit que sempre mira pels seus que, en aquest cas són les escoles concertades? No se’n adonen que no tot s’hi val a canvi d’un referèndum que, a sobre igual no es celebra.

Quan es desvien uns diners que s’havien de destinar a les guarderies públiques i, finalment, van a l’escola concertada, no es tracta de malversació de fons públics? No s’hauria de buscar els responsables i portar-los davant la justícia?  I, si cal, no s’haurien de processar, inhabilitar o el que sigui més adient en aquests casos?  

Col·legi Soriano Montagut. Tanca pintada de groc per a protestar
per la supressió d'una línea educativa a Amposta. 

El 2012, no, però el 2014 (l’any del referèndum) el Govern de Catalunya ja ens portava directes cap a la independència i, mentre ens tenia ocupats amb aquest tema, anava fent de les seves, tal i com ha quedat demostrar (us recordo que el propi Govern ha acceptat que va desviar més de 81 milions) Quantes coses hauran fet i de les que no se’n tenen constància?  

Vull recordar que l’escola pública va ser (i segueix sent) un dels sectors que es va veure més afectat per les retallades del Govern de Mas. Les conseqüències immediates d’això va ser el tancament de línies educatives, la reducció del professorat, l’augment de les hores dels professors,  l’increment del nombre d’alumnes per aula, la congelació de les noves places de professorat, la reducció de la inversió en infraestructures (escoles noves o reparacions necessàries), etc.

I mentre això passava a l’escola pública, la Conselleria encapçalada per Irene Rigau administrant de manera diferent els diners (i s’ha oblidat de dir: i més efectiva), beneficiant a l’escola concertada...

Tal com dirien a l’APM: Olé tú...! Olé tú...!      

VISCA LA DEMOCRÀCIA!

Tres són els partits o formacions polítiques que caminen plegats amb el propòsit de conduir a Catalunya cap a la independència, es a dir, que es pugui acabar constituint en un estat propi separat d’Espanya però unit a Europa: ERC, PDECat (tots dos integren el grup de Junts pel Sí al Parlament català) i la CUP (o les CUP, com a mi m’agrada anomenar-les)

De les tres formacions polítiques només ni ha dues que han estat tradicionalment independentistes (ERC i les CUP), mentre que la tercera formació sembla ser que ho és més per interessos polítics aliens a qualsevol ideologia. Com sé sol dir, és una fugida cap avant per mirar de passar full i escapolir-se del seu fosc passat... Més que fosc, corrupte.  

Tot i voler aparentar cohesió en la unitat d’acció, la veritat és que sovint surten a la llum grans desavinences. Jo ho definiria con un matrimoni de conveniència de tres membres que tant pot arribar a bon port com acabar-se com una picada de fesols, es a dir, malament. Un exemple: Convergència, perdó el PDECat, mai podrà perdonar a les CUP la defenestració d’Arturo, en canvi, com saben que ara per ara són necessaris, per a tenir-los contents, miraran d’acceptar totes les seves peticions.

Però el poder central no està disposat a posar-los-hi fàcil. Miraran de fer descarrilar el tren a cada revolt de la via, cada vegada que es doni l’oportunitat... I cal dir que qualsevol excusa és bona a l’hora d’entorpir el procés.

El darrer entrebanc però, els hi ha donat el Consell de Garanties Estatutàries, un òrgan creat per la pròpia Generalitat i que estudia prèviament la constitucionalitat o no de les lleis catalanes. La setmana passada, aquest Consell va dictaminar que la partida pressupostària que el Govern ha destinat a consultes (qualsevol tipus de consulta) no s’ajuta a la legalitat. Davant d’això, el Govern i les CUP negocien una resposta conjunta per al TC català (que així és com s’anomena popularment el Consell de Garanties Estatutàries)

Quines ganes d’embolicar la troca... (per no dir allò que no sona...) Les resolucions del CGE el que, respecta a les lleis que tramita el Parlament, tenen caràcter vinculant (per a la resta no) També, com el seu nom indica, té que veure amb l’adequació de la norma a l’Estat d’Autonomia, una llei que el tripartit governant hauria de considerar desfasada i superada si el que realment es vol es crear una República Catalana.

-S’ha d’acatar l’Estatut (i per tant la normativa espanyola) o no?

-S’han de desobeir les lleis espanyoles o no?

Si la resposta és que s’han de desobeir tal com diuen les CUP, quan es començarà a fer?

La darrera fase d’aquest procés, necessària per a convocar un referèndum unilateral i declarar la independència de Catalunya, és l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica, una llei que, segons ens diu el tripartit, ha de permetre burlar el TC. Aquesta llei que és la més important que es redactarà a Catalunya en tres segles (o més...) sembla que només Junts pel Sí i les CUP tenen dret ajugar. Es a dir, a debatre-la i presentar-hi esmenes. Als altres grups se’ls ha vetat o alguna cosa semblant...  

Per a fer això, el primer que s’havia de fer és modificar el reglament de la Mesa del Parlament que, com té majoria de JxS, no va tenir més problema. Com es diu vulgarment, serà una llei de yo me lo guiso, yo me lo como... Està clar que els grups del C’s, PSC i PP hi votaran en contra, però quantes lleis no aproven els parlaments que no compten amb un ampli consens de les respectives càmeres?

El que es pretén fer és, des del meu punt de vista, una enorme cacicada. Això és democràcia? Tirar pel camí del mig i no permetre participar els grups de l’oposició a l’hora de confeccionar una llei, és democràcia?

VISCA LA DEMOCRÀCIA!!

(Anem apanyats...!)

CAP DE SETMANA DE ALTA TENSIÓ POLÍTICA

De Faro a Diari de Tarragona. 

No recordo un cap de setmana amb tants i tan transcendentals actes (o accions polítiques) com el que acabem de passar: Reunió del Comitè de Govern de les CUP per a decidir si donaven suport als pressupostos del Govern de la Generalitat, congrés delsComuns per a constituir-se com a partit, congrés de C’s per a escollir un nou (vell) president del partit, a França, els socialistes, escollien en segona volta el que serà el seu candidat de cara les properes presidencials i, finalment, Trump va signar un decret prohibint l’entrada de musulmans als Estats Units.

SÍ VULL... PERÒ...

El Comitè de Govern de les CUP va dir, amb una sobrada majoria, sí vull als pressupostos generals de la Generalitat per al 2017. De l’aprovació o no dels pressupostos depenia que el full de ruta que hi traçat continués el seu camí...

Des del Govern de la Generalitat s’havia avisat als cupaires que no aprovar els pressupostos suposaria no fer el referèndum d’autodeterminació. Com una mena de tot o res... Comprensible per un altre costat.

Els anticapitalistes, des d’aquest dissabte potser no ho són tant, ja que van cedir davant l’enrocament del Govern en el tema de no apujar els impostos a les rendes més altes. Per un altre costat, és evident que apujar més els impostos als que més guanyen sempre és un risc, ja que poden canviar el domicili fiscal a una altra comunitat autònoma. Apujar l’IRPF hauria de ser competència exclusiva del Govern de l’Estat que hauria d’establir uns tipus únics per a tot el territori espanyol. En canvi, l’impost sobre successions i donacions, és un impost traspassat des de fa dècades, però apujar-lo significaria anar en contra d’una part de l’electorat tradicional del PDECat.

De totes formes les CUP han avisat de que el sí als pressupostos no és un xec en blanc i en qualsevol moment podrien fer caure al govern. Avís per a navegants...

PEL REFERÈNDUM PACTAT I VINCULANT I LA RECUPERACIÓ DE DRETS

El paraigua dels Comuns aixoplugava gent de diferents partits, però amb ideologia similar. El nou partit té com aspiració seguir guanyat eleccions a Catalunya i aconseguir el Govern de la Generalitat. Volen que sé celebri un referèndum vinculant i pactat amb l’Estat, però amb la mirada posada a l’esquerra per assolir els objectius propis d’aquesta ideologia.   

RIVERA SENSE RIVAL    

Una vegada Carolina Punset (Punto Siete com l’anomenava Xavi Castillo) va anunciar que retirava la seva candidatura, res feia pensar que Rivera no renovaria el càrrec, tot hi haver dues candidatures més, però de persones poc significades dintre del partit que va fundar el propi Rivera.

Durant el seu discurs, Rivera va dir que tenien la mirada posada en les generals de 2019 i que pretenien que els seu partit estigués preparat per a governar, la qual cosa és molt legítima.

Ara bé, va definir el seu ideari de liberal-progressita. Sempre he pensat que a la boca sé li fa dir el que un vol i si ell diu que C’s és un partit progressista, jo no li discutiré... Només el temps dirà si és així o està tant a la dreta com el PP.

D’ESQUERRES I ECOLOGISTES

Qui va ser ministre d’Ensenyament amb François Hollande, Benoît Hamon va guanyar per més de 17 punts d’avantatge a Manuel Valls que havia segut fins fa poc el Primer Ministre.

Hamon té un discurs molt ancorat a l’esquerra i fins i tot ecologista. Ha promès una renda bàsica universal per a tots els francesos i fins i tot la legalització del cànnabis. Per prometre que no quedi.

De totes maneres Hamon no ho tindrà fàcil. El bagatge que ha deixat Hollande no és bo. A part d’això l’ascens de l’extremadreta a Europa és un fet constatat. Veurem que passa.

EL PRIMER MUR DE TRUMP ALS AEROPORTS

Aquest cap de setmana s’han retingut a diferents aeroports quasi 200 musulmans que pretenien entrar als Estats Units. El motiu és que Trump va signar un decret on es prohibia l’entrada de viatgers procedents de països islàmics. Segons Trump la mesura s’ha pres per motius de seguretat i en cap cas ideològics. La reacció d’alguns països islàmics ha estat immediata vetant l’entrada als seus respectius territoris als ciutadans americans.

Mentre, als EE.UU., diversos fiscals generals ja han mostrat les seves discrepàncies sobre la legitimitat del decret del President.