EL BARÇA JA ESTÀ SALVAT!

En els darrers anys, al menys des de que cada partir guanyat significa 3 punts, en una lliga de 20 equips, quan un arriba als 43 punts, ja es considera salvat. De vegades amb alguns menys...

El Barça, amb la victòria d’ahir al Benito Villamarin, el camp de Betis, va assolir aquesta xifra, per tant, a hores d’ara ja es pot considerar salvat... El títol honorífic de campió d’hivern i l’honor de guanyar la Lliga o la Champions League encara han d’arribar. Per tant, de moment, res està fet encara.
Com a barcelonista estic orgullós del que he vist aquests darrers anys, la qual cosa fa que, de tant en tant, em miri el melic i m’agafin ganes d’escriure una oda al club com agraïment pel joc que ens deixa bocabadats i ens fa caure regueralls de baba.  

Dintre d’uns anys, quan les generacions que ens precediran llegiran les cròniques i donaran un cop d’ull a estadístiques d’aquestes etapes (la de Guaradiola i la de Tito), hi hauran noms que brillaran en llum pròpia. El primer de tots serà, sense cap mena de dubte, el d’un argentí que un dia va recalar per les nostres terres catalanes: Lionel Messi, de renom la pulga.

Leo Messi, fins ara, ha aconseguit batre tots els rècords del món del futbol que s’ha fixat. Amb 25 anys ha guanyat 3 Pilotes d’Or com a millor jugador i dues Botes d’Or com a màxim golejador de les lligues europees. El 50 gols marcats a la Lliga la temporada 2011-2012 signifiquen també un rècord absolut; encara que no impossible de batre ja que ara mateix va pel camí d’aconseguir-ho aquesta mateixa temporada (23 gols en 15 partits)

Amb els dos gols que va marcar ahir al camp del Betis, Messi, s’ha convertit en el màxim realitzador en un any natural amb 86 gols superant al davanter alemany Gerhard Müller en 1 (de moment) De fet, avui, en alguns diaris catalans, és més notícia aquest gesta que la nova victòria de l’equip.
Però ell sol, encara que sigui ara mateix el millor jugador del món, no seria el mateix sense els seus companys d’equip: Xavi, Iniesta, Puyol, Piqué, Busquets  i companyia i, per suposat, sense entrenadors com Pep Guardiola o Tito Vilanova (que encara ho té tot per a fer)
De tot, el que més alegria ens dóna, a part dels títols assolits els darrers anys, és que la majoria de jugadors i, fins i tot els tècnics, han estat formats a casa.
A la Masia (tal i com es coneix la residència de jugadors del club –i no només de futbol-) s’han format tots els jugadors que he esmentat anteriorment i d’altres com Cesc, Jordi Alba, Valdés, Pedro (tots ells internacionals absoluts amb Espanya) i els novells Tello, Cuenca, Thiago, Bartra... I els que estan arribant: Deulofeu, Rafinha, Sergi Roberto, etc. Algun equip de món pot presumir de tenir una pedrera així? La resposta és contundent: NO!  
Aquests èxits no han arribat fruit de la casualitat, sinó gràcies a molts d’anys de planificació i de confiança amb els jugadors de casa. No fa gaires setmanes, el primer equip va arribar a jugar al camp del Llevant amb 11 equips formats a la Masia. Qui en dóna més?
Quin preu té l’actual plantilla del Barça? El que han sortit de la Masia, només han ocasionat despeses de formació, però si es posessin a la venda, els grans clubs europeus podrien arribar a pagar xifres astronòmiques que no sabria ni reproduir... Però de moment s’hauran de conformar en somiar en tenir-los, perquè la majoria, no tenen cap intenció d’abandonar el club.
Aquest és el veritable èxit! Guanya la Lliga o la Champions League, al final, no deixa de ser una anècdota més.    

Escolteu a Xavi Saisó.

Betis-0; Barça- 1



Betis-0; Barça-2

 

DIARI DE L’AGOST. DIA 30 (dijous)

LA DRETA SEMPRE ÉS LA DRETA
Aquí i als EUA, a l’estat d’Israel o a qualsevol altre lloc. La convenció del partit Republicà dels Estats Units que s’està fent a Tampa així ho demostra. Segurament els grans mitjans de comunicació no ho explicaran però els delegats (imagino que alguns delegats) van llançar cacauets a una periodista de raça negra de la cadena CNN. Potser els va fer gràcia i se’n van d’haver de riure i tot, però a la persona que va patir la vexació segurament que de gràcia no n’hi va fer gens ni mica.  
Recordo sovint a mon tio Leonardo. Ell va ser qui em va explicar la majoria de les anècdotes de la guerra Civil Espanyola que jo vaig escriure en forma de microrelats. Una vegada em va deixar un llibre per a que el llegís. Era un relat esfereïdor d’un excombatent republicà que es va negar a combatre a la II guerra Mundial al costat del russos, motiu pel qual el van confinar a un gúlag a la Sibèria.
Mon tio em va dir una frase que recordaré mentre visqui: “De dictadures n’hi ha de roges (comunistes) i de negres (feixistes), però tot són dictadures)
La dreta també és la dreta a qualsevol país i molts dels republicans, com els del Tea Party, si poguessin, encara formarien part del Ku Klux Klan i anirien encaputxats al llom d’un cavall blanc perseguint als negres lliures (la qual cosa vol dia que encara hi hauria esclaus) per atonyinar-los.  
 
1 TONA DE 300 QUILOS
Llegia ahir que a Calp, comarca de la Marina Alta (Alacant) de sobte, recullen un 1/3 dels residus urbans que es recollien només fa uns anys.
I a què es deu? A la crisi? Rotundament, no. Segurament que la crisi incideix sobre el consum primer i en la generació de residus després, però de quina reducció estaríem parlant? D’un 10 %? Segurament que de menys.
La diferència és degut a la picaresca de les entramats corruptes que s’han caracteritzat al País Valencia durant els diferents mandats del PP.
Si l’entramat de la Gürtel o el d’EMARSA van incidir més a la capital del Túria, a la zona d’Alacant es va arrelar el que es va conèixer com el Brugal. Una de els activitats de la trama era la recollida de residus i, en aquests casos, qui més en pela, més en menja, es a dir, com més residus es recollien, més cobraven als ajuntaments i, aquests, ho repercutien sobre els ciutadans. Incrementar de forma fictícia les tones i així poder-hi sucar tots, era la pràctica habitual. Ara que aquest entramat ja no actua, com per art de màgia, la brossa retirada ha baixat a una tercera part. 
 
UN GRAN VALDÉS
Després de les crítiques del partit d’anada de la Supercopa d’Espanya, el porter del Barça, Victor Valdés es va fer mereixedor anit de tota mena d’elogis. Quants gols hauria pogut fer el Madrid sinó hagués estat per les brillants intervencions del porter barcelonista?  Bastants més dels 2 que va reflectir el marcador final.
Sobre el resultat, res a dir. O potser aquella frase tan típica i tòpica que s’usa al món del futbol: l’àrbitre no va influir en el resultat final.  
A la primera part el Madrid va ser l’equip que acostuma a ser. Va sortir sense complexes (segurament perquè jugava a casa) i el Barça va naufragar en defensa i la resta de línies tampoc funcionaven. Curiosament tenia més possessió de pilota que el Madrid, això si, el partit es jugava més a la part del camp del Barça.
El partit de tornada va ser tot el contrari del d’anada. Al d’anada, recordem-ho, es van fet tots els gols a la segona part (5) Al d’ahir, tots a la primera (3)
Anit el Madrid es va trobar amb un marcador a favor als 20 minuts i escaig de 2-0. Només a partir d’aquí i amb un home menys (es va expulsar justament a Adriano) el Barça es va treure el son de les orelles i es va començar a estirar. Quan un s’estira, l’altre s’arronsa i el Madrid es va tirar enrere, imagino que més fruit del marcador, que ja els hi anava bé, que no pel joc barcelonista. Messi, de falta directa, va posar el 2 a 1. Va ser un gran gol i, a partir d’aquí un quiero y no puedo per part del Barça y el Madrid a veure-les venir i fer contraatacs perillosos que és el que millor fa.
Tal i com va dir Pitxi Alonso al final del partit, ningú por treure’n conclusions encara. Com avui mateix em deia un amic, sembla que alguns jugadors del Barça encara estan en la pretemporada quan ja es porten 4 partits oficials (els dos de la supercopa i dos de lliga)

Que ningú dubte que el Madrid tornarà a ser l’equip temible dels darrers anys i que recuperarà la desavantatge que ara mateix li porta el Barça només que els catalans es relaxin una mica.

Molts parlen de que el futbol espanyol està entre els millors del món, però qui marca aquestes diferències són el Barça i el Madrid. Si donem un cop d’ull a la classificació de la lliga dels darrers anys, ens en adonarem que hi ha una gran diferència de punts entre els dos grans i la resta (València, Sevilla, At. de Madrid, etc.) Si un dels dos perd un partit, normalment és més per demèrits propis que per encert del rival. 
 
EL DÈFICIT CATALÀ
Deia ahir Francesc Homs que una bona part del dèficit de Catalunya es deu a la gestió dels anteriors governs que van gastar més del que tenien (?!)
I qui no? O és què els governs de Pujol (5 en total) no van fer el mateix? És que quan va formar govern Maragall es va trobar el comptador a zero?
Una mica menys de demagògia, per favor...

DIARI DE L’AGOST. DIA 24 (divendres)

BARÇA-MADRID: TOT PER A DECIDIR
El incert resultat d’ahir (3-2) fa que el Madrid tingui opcions clares de poder capgirar l’eliminatòria al seu camp. El Barça va tenir clares oportunitats per a poder guanyar el partit per 4 a 1 o com a mal menor per 3 a 1, però una errada monumental de Victor Valdés, d’aquelles que fa de tant en tant, van deixar el marcador més curt del que els aficionats del Barça desitjàvem.  
Tot i estar al començament de temporada on els jugadors encara no han arribat al seu màxim nivell, puc dir, sense témer equivocar-me que el partit no va decebre ningú. Tal vegada, l’única llacuna va ser la mala sort de Messi que va tenir fins a 3 clares ocasions de perforar la porteria de Casillas i només va poder marcar gràcies a un penal que Sergio Ramos v cometre sobre Iniesta.
Quan Cristiano Ronaldo (que com el seu entrenador, sembla ser que no va conèixer a ses iaies) va avançar el Madrid ja a la segona part, per un moment vaig pensar que el Madrid podria guanyar un partit sense haver fet pràcticament mèrits. Però només va ser un instant, ja que en menys d’un minut, una gran passada de Mascherano a Pedro (que es trobava un centímetre més avançat que el seu defensor) va propicia que el canari marques un gol d’aquell de marca de la casa.
El 2 a 1 va ser el penal transformat per Messi i el 3 a 1 va ser obra de Xavi (obra mestra diria jo) després d’una gran jugada de Iniesta i una grandíssima definició del de Terrassa.
Que s’estava més prop del 4 a 1 que del 3 a 2, una passada enrere de Mascherano a Valdés, sense cap tipus de dificultat, la pilota es va enredar als peus del porter d’Hospitalet i Di María, atent, li va guanyar la partida i va fer el 3 a 2 definitiu.
 
MÉS FALS QUE UN DURO SEVILLÀ
Aquesta frase s’usa per a definir les còpies falsificades que intenten imitar els originals, normalment de marca. La frase fa segles que s’usa, ja que la picaresca a l’hora de voler fer passar gat per llebre ha existit sempre.
Si vareu veure els instants abans de començar el partit, segurament no sé us va escapar el joc  per a Playstation Pro Evolution Soccer que va mostrar Bernat Soler i que, crec recordar, va dir que l’havia comprat a Líbia. Fixeu-vos si era fals que es podia veure a Cristiano Ronaldo amb la camiseta del Barça. Déu ens deslliure!! (encara què no sigui creient) 
 
MENYS PEL·LÍCULES PORNO
A los Ángeles (USA) sembla ser que han deixar de rodar pel·lícules pornogràfiques perquè alguns dels seus actors i actrius s’haurien contagiat de sífilis.
La sífilis, com sabeu, és una malaltia de transmissió sexual, però més pròpia del passat que de les èpoques actuals. Jaume I, per exemple, va morir d’aquesta malaltia.
El curiós però, és que mentre a Espanya la denominem el mal francès, a França la coneixen com el mal espanyol. O sigui, quan una cosa és dolenta ningú sé la vol atribuir. 
 
LES ERRADES DE GONZÁLEZ PONS
Quina imatge teniu de l’Esteban González Pons, un dels vicesecretaris generals del PP? Segur que us ve la imatge d’un home reposat, que quan parla transmet seguretat (encara que sovint sigui més retòrica que res) Ahir va sortir a fer unes declaracions sobre les eleccions del País Basc del 21 d’octubre. Fins a 6 vegades va confondre el nom de l’actual lehendakari Patxi  López pel d’Ibarretxe, el seu antecessor al càrrec. I el més greu és que no se’n va adonar.
Una prova que qui molt parla, molt s’equivoca. 
 
MOTORISTES
Ahir, l’edició impresa del Periódico de Catalunya, portava la llista dels 33 pilots espanyols de motos que han guanyat al menys una prova del campionat del món. El primer en guanyar-la va ser Salvador Cañellas i el darrer, el passat diumenge, el mallorquí Luis Salom.  
Entre els membres de la llista figura l’estimat, però a la vegada controvertit Joan Garriga que durant la seva època de pilot va tenir una gran rivalitat amb un altre espanyol Sito Pons.
Garriga tenia vinculacions a les nostres comarques, sobre tot a la Sénia (no sé explicar, però de quina mena) El seu germà tenia (o té) un taller on instal·lava complements per a cotxes a Tortosa, per un dels carrers que hi ha pel darrere del col·legi de les Teresianes.

Recordo que una nit, en l’època que tots dos pilots estaven en actiu i en el punt més  calent de la seva rivalitat, estava sopant amb la meva dona i uns amics a un conegut restaurant de Santa Bàrbara i el meu amic me va presentar al germà. Vaig voler ser graciós i li vaig dir que Sito era millor que l seu germà. Es va posar com una moto (mai més ben dit)

 

L’ABAT DE MONTSERRAT CONTRA EUROVEGAS
L’abat de Montserrat, el pare Josep Maria Soler, es va posicionar ahir en contra del projecte d’instal·lació d’Eurovegas a Catalunya, concretament a la zona del Baix Llobregat. I va fer-ho esgrimit tot tipus de raons: des de que crearà addicció al joc (ludopatia), a urbanístiques, passant, fins i tot, per mediambientals.  
No li falta raó.

DIARI DE L’AGOST. DIA 20 (dilluns)

EL BARÇA, PRIMER LÍDER
Aquest cap de setmana va començar les lligues de futbol de la Primera i Segona divisions a Espanya. De fet una setmana abans del que era habitual. Encara que aquest any no hi ha ni mundial ni europeu, començar abans sempre està bé per una lliga tan atapeïda com la d’aquí.
El Barça és el primer líder al guanyar a la Real Societat de Sant Sebastià per 5-1. La penya barcelonista Joan Gàmper d’Amposta en van convidar a veure’l al seu local social, al Casino. Però a les 9 de la nit d’un diumenge quan al dia següent has d’anar a treballar, és una mica complicat. Vaig preferir quedar-me a casa i, de tant en tant, veure’l per Internet des de la pàgina Roja Directa. Després de provar-ho per diverses operadores, finalment em vaig quedar a un canal mexicà. Els comentaristes no paraven d’elogiar el joc blaugrana i remarcaven que no hi havia diferència entre el Barça de Guardiola i el de Tito Vilanova. L’única cosa que trobaven que podria dificultar el treball del nou entrenador és que no sàpiga com controlar el vestidor. Parlaven dels campions del món i d’Europa que hi ha a les files del Barça, així com del millor jugador del món (ells no tenien dubtes de que és Messi)
El moment més emotiu va ser quan el Guaje Villa va saltar a la gespa després de 8 mesos sense fer-ho i, a sobre, va marcar el gol que va tancar el marcador a passi d’Iniesta.
Els gols van ser marcats per aquest ordre: Puyol, Messi, Messi, Pedro i Villa.
En canvi el Madrid, que va jugar a casa, només va empatar amb el València (1-1) i no amb certa polèmica, ja que l’àrbitre va xiular un fora de joc a Soldado que, molt possiblement, no s’hi trobava. Si fos així, al Madrid ja sé li hauria regalat el primer punt. El gol el va fer Higuain després de xutar i agafar per dues vegades el rebot amb una clara passivitat defensiva.
Cristiano Ronaldo, mentre, va fer un mal partit. Sembla ser que encara li dura la ressaca europea. S’haurà d’espavilar d’aquí a final d’any si vol rebre la Pilota d’Or de la FIFA.
Qui va començar malament va ser l’Athlètic Club de Bilbao. Després d’anar perdent per 0-3 contra el Betis, va aconseguir empatar, però el resultat final va ser de 3-5. Bielsa, el seu entrenador, no va convocar ni a Fernando Llorente ni a Javi Martínez, les seves estrelles que estan negociant la sortida del club. Al menys que tingui recanvis al planter, no serà fàcil el campionat per als lleons. 
 
DIR-ME EL QUE JA SABIA
Ahir em vaig trobar amb un veí del barri i em va dir que feia uns dies que havia anar a Hasienda (de fet ens varem saludar) i em va dir que havia tingut un requeriment on sé li demanava justificar les quantitats donades a diverses ONG’s (entre elles Metges sense Fronteres)
Si us en recordeu, ja fa quasi dos mesos vaig explicar-vos que això passava, ja que també sé li havia requerit al pare d’una companya nostra.
Segons em va dir el veí, sé li demanaven uns 80 euros, que ell volia pagar per a no tenir problemes, però l’assessor li recomanar que demanés els justificants per a poder-ho demostrar i respondre el requeriment. Em va preguntar com era possible que sé li demanés això i ara (era de l’any 2008) La meva resposta va ser clara i contundent: Es la manera d’obtenir diner fàcil. 80 euros és una quantitat fàcil de recaptar, mentre que si és demanen cents de mils d’euros a un empresari, els hi costarà molt més poder-los arribar a cobrar.
 
SOBRE LES PREFERENTS

De Guindos va explicar que a partir d’ara, subscriure participacions preferents o cèdules hipotecàries serà molt més difícil. Caldrà l’autorització expressa i cal·ligràfica de l’interessat que dirà més o menys això: Sé que es tracta d’un producte de risc que no és apropiat per a mi, no obstant, el compro. Vull recordar que qui va ser la Defensora del Poble en funcions ja va suggerir que es posés una espècie de semàfor on el color roig significaria un producte d’alt risc, l’àmbar de risc mitjà i el verd de risc moderat.

Qualsevol solució és vàlida a l’hora d’evitar més enganys com els que han patit més d’un milió de ciutadans que van adquirir aquests tipus de productes, per molt que es vulguin justificar alguns empleats de la banca.  

LA IMPORTÀNCIA DE TENIR AL MILLOR JUGADOR DEL MÓN

Aquesta setmana, el Barça de Tito Vilanova va debutar a Hamburg (Alemanya) Vagi per davant que em sembla bé que s’emportin els diners dels rics, però no com se’ls gasten després.

El dia abans Messi, el millor jugador del món, va patir una petita lesió i, per precaució, van creure que no havia de desplaçar-se a Alemanya per a jugar el partit.

El Barça (amb Messi) havia de cobrar 1.200.000 euros. El Barça (sense Messi) va cobrar uns 840.000 euros., 360.000 euros menys.  
Ara han de jugar un partit al Marroc contra el Raja de Casablanca. El cost amb Messi, 2 milions d’euros. El cost sense Messi, 1 milió.
No sé a que ve la diferència de preu. Personalment em sembla desorbitada i més si tenim en compte la diferència que hi ha entre les dues economies: l’alemanya i la marroquina.
Algú m’ho pot explicar?
I encara una altra pregunta? No es podria fixar un “sostre de despesa” als clubs, per evitar que es gastin xifres astronòmiques, fins i tot, quan tenen problemes de tresoreria?

PEP, MESSI... I D’ALTRES

Es diu, es comenta, diuen què... Les relacions entre Messi i Pep no eren del tot bones. Sembla ser que l’estrella argentina va qüestionar al seu entrenador en alguna de les darreres alineacions. Serà veritat o no?

Pel que vaig veure ahir, sembla ser que sí. Messi només va felicitar a Pep en el seu 4t gol, mentre que l’entrenador, pràcticament no els va celebrar. He dit pràcticament? Rectifico, no els va celebrar i punt. Algú podria dir. “Però al quart es van donar una bona abraçada”. Efectivament, però perquè no ho va fer al primer, o al segon o al tercer... O és que Messi sabia que en faria quatre i va pensar que ja és felicitarien mútuament en el darrer dels gols? Una mica estrany. Potser si que fa falta una mica d’aire fresc al vestidor del Barça. En menys de 24 hores hi ha he sentit dos comentaris sobre l’oportunitat de la marxa de Guardiola, encara que l’anàlisi el fan en un sentit diferent. Ahir mon fill gran mentre dinaven i avui un exjugador mentre passejava a la gossa, opinen que ara que el Barça està en hores baixes, la marxa de Guardiola no és oportuna i, més que mai, hauria hagut de renovar per mirar d’endreçar la situació.

Mentre Messi a la seva. Amb els 4 gols que va marcar ahir, ja supera en cinc a Cristiano Ronaldo que només en va fer un. Em sembla molt difícil que Cristiano en el darrer partit en pugui fer cinc i, al menys igualar a l’argentí, si aquest no marca. Quasi tota la lliga el portuguès per davant de Messi i a l’hora de la veritat, suposadament, quedarà segon. L’ego del portuguès quedarà tocat de mort.

Ser o no ser el pitxitxi de la lliga és una cosa menor. L’important és guanyar el títol col·lectiu, és ser camions, la resta són mèrits menors. Ho vaig dir l’any passat quan el màxim golejador va ser Ronaldo i ho dic ara. Vull ser coherent.

Messi aquest anys superarà tots els records. Fins ara porta 50 gols a la lliga, quasi la meitat de tots els que ha fet el Barça (112) i ha superat en escreix els que va fer el jugador del Madrid la temporada passada (40)

A més ha batut els següents rècords: ser el màxim golejador de la lliga en una temporada d’Europa i el món i el màxim golejador sumant totes les competicions.

I això que quan va començar a jugar no era un golejador...

LA FRASE DEL DIA 8-03-2012

"Messi val per tres i, si Guardiola el canviés, en un sol canvi esgotaria els tres que té". 

Qui ho ha dit? El periodista Emilio Pérez de Rozas.
On? Al Periódico de Catalunya d'avui.

MESSI: EM TREC EL BARRET!!

Més d’un cop he dit que Messi és la nineta dels meus ulls, la meva debilitat futbolísticament parlant.

Avui al partit Barça-Bayer Leverkusen (7-1) per primer cop des de que porta la samarreta del primer equip, Lionel Messi ha fet 5 gols (una maneta, un poker ell solet) Els altres no (no em vull oblidar, els ha fet Christian Tello en el primer partit que juga de Champions amb el Barça i a punt ha estat de fer un hat-trick.

Des de l’any 1992 que la Copa d’Europa va ser rebatejada amb el nom de Champions, cap jugador havia fet 5 gols en un sol partit. I al Barça només dos el gran Manolo Clares i l’ austríac Hans Krankl. Dels 5 de Manolo Clares me’n recordava. Va ser un dia que el Barça li va endossar un 6-1 al València líder fins aquella jornada (28-11-1976) Jo acabava de fer 19 anys y treballava a Castelló.  

Messi està batent tots els registres golejadors al Barça. És el millor jugador del món i, per sort, el tenim aquí, és un dels nostres. Per tant, mentre pugem, gaudim-lo. És tota una sort veure’l jugar. Sense cap mena de dubte, el millor jugador de la història del futbol. 

Visca el Barça i visca Messi per molts d’anys!!   

COMPARACIONS DES DE MADRID

Al partit d’anit, contra el Viktoria Pilsen, Leo Messi, el millor jugador del món, va fer el gol 202 amb el Barça amb només 24 anys i poc a poc s’apropa al rècord històric de Cèsar, jugador de la dècada dels anys 40, que en va marcar 235.

Però des de Madrid li volen treure importància i recorden que Cristiano Ronaldo amb només 2 temporades, n’ha fet 100.

Dir això és, com a mínim, no explicar-ho tot. Si Leo Messi és el millor jugador del món (hi ha molt pocs entesos del món del futbol puguin negar l’evidència), Cristiano Ronaldo és, possiblement, el segon millor jugador. Però mentre Messi és humil i un jugador més a l’equip, Ronaldo és un megalòman a qui li agrada més que l’equip jugui per ell que no ser ell qui jugui per a l’equip..

Mentre el Madrid va fitxar a Ronaldo del Manchester Unitet i va pagar per ell el mòdic preu de 95 milions d’euros (xavalla si ho comparem amb el deute grec), Messi va ser fitxat quan era un xiquet i format com a futbolista i com a persona a can Barça. La contraprestació que va rebre la família de Messi pel fitxatge va ser al pagament d’un tractament de creixement, ja que el jugador era molt petit físicament parlant.

Cristiano Ronaldo va arribar al Madrid sent una estrella mediàtica del futbol (havia guanyat la pilota d’or com a millor futbolista del món), mentre que Messi, fa 8 anys, quan va començar a jugar amb el Barça, va anar entrant a l’equip de forma progressiva, poc a poc, per acabar de formar-se. Els primers anys no era un golejador nat; sempre es parlava que li faltava acabar les jugades, que li faltava el gol. No obstant, ell solet va poder empatar un partit que el Barça perdia contra el Madrid a casa per 0-3. Va ser un dels seus primers hack tricks (segurament que el primer amb el primer equip)

Ara la capacitat golejadora de Messi ningú la posa en dubte. Però és que a més, és un gran assistent (la darrera passada de gol) i si ha de baixar a defensar, no té cap problema en fer-ho.

I quan no té un bon dia, Messi ho segueix intentant una vegada i un altra, amb motivació. En canvi Cristiano sé sol desinhibir del joc de l’equip.

Finalment, és difícil veure a Messi empipat i insultant a rivals i públic, mentre que Cristiano té el seu historial ple d’insults i sortides de to (de vegades amb dures entrades als seus rivals) La darrera, recordem-ho, el passat diumenge al camp de la Reial Societat on, quan marxava als vestidors va enviar a la merda a l’afició donostiarra.

Que els del Madrid es quedin amb Cristiano Ronaldo (què va més amb el seu caràcter) que els del Barça ja en tenim prou amb Messi. I què ens duri molts d’anys per a poder-ne gaudir!!  

LA PORTADA DE FRANCE FOOTBALL I LA PILOTA D’OR DE MESSI

A ningú sé li escapa que dilluns Messi va guanyar per segon cop i de forma consecutiva la pilota d’Or de la FIFA, un trofeu que fins ara donava el prestigiós diari francès France Fotball.

Però que deia la portada del citat diari del dia següent? I la de l’Equip (el diari que va crear el Tour de França i el va organitzar durant 50 anys)?

Tinc un cosí que viu a la Catalunya Nord, a un poblet entre Espanya i França: el Pertús. És fill d’un soldat que va lluitar al costat de la II República i, com molts d’altres, va tenir que emigrar al país veí (en aquest cas a França, evidentment) ell és molt del Barça i molt catalanista. La setmana passada em va trucar i em va dir que m’ho enviaria juntament amb altres revistes. Ahir vaig anar a l’estafeta de Correus d’Amposta a recollir-ho. Està enviat des de la Jonquera, un poble català que està a molts pocs quilòmetres del seu.

Com podeu veure, France Football es limita a treure una foto d’un Messi somrient amb la pilota d’Or i un escarit: “Messi”.Mentre que l’Equip fa un joc de paraules i amb una foto de Messi vestit de blaugrana amb el puny enlaire (suposadament després de marcar un gol), titula “Messi? Mais si!” (Messi? Però sí!)