En els darrers anys, al menys des de
que cada partir guanyat significa 3 punts, en una lliga de 20 equips, quan
un arriba als 43 punts, ja es considera salvat. De vegades amb alguns menys...
El Barça, amb la victòria d’ahir al
Benito Villamarin, el camp de Betis, va assolir aquesta xifra, per tant,
a hores d’ara ja es pot considerar salvat... El títol honorífic de campió
d’hivern i l’honor de guanyar la Lliga o la Champions League encara han
d’arribar. Per tant, de moment, res està fet encara.
Com a barcelonista estic orgullós del que he vist aquests darrers anys, la qual cosa fa que, de tant en tant, em miri el melic i m’agafin ganes d’escriure una oda al club com agraïment pel joc que ens deixa bocabadats i ens fa caure regueralls de baba.
Dintre d’uns anys, quan les generacions
que ens precediran llegiran les cròniques i donaran un cop d’ull a estadístiques
d’aquestes etapes (la de Guaradiola i la de Tito), hi hauran noms que
brillaran en llum pròpia. El primer de tots serà, sense cap mena de dubte,
el d’un argentí que un dia va recalar per les nostres terres catalanes:
Lionel Messi, de renom la pulga.
Leo Messi, fins ara, ha aconseguit
batre tots els rècords del món del futbol que s’ha fixat. Amb 25 anys
ha guanyat 3 Pilotes d’Or com a millor jugador i dues Botes d’Or com
a màxim golejador de les lligues europees. El 50 gols marcats a la Lliga
la temporada 2011-2012 signifiquen també un rècord absolut; encara que
no impossible de batre ja que ara mateix va pel camí d’aconseguir-ho aquesta
mateixa temporada (23 gols en 15 partits)
Amb els dos gols que va marcar ahir al
camp del Betis, Messi, s’ha convertit en el màxim realitzador en un any
natural amb 86 gols superant al davanter alemany Gerhard Müller en 1 (de
moment) De fet, avui, en alguns diaris catalans, és més notícia aquest
gesta que la nova victòria de l’equip.
Però ell sol, encara que sigui ara mateix el millor jugador del món, no seria el mateix sense els seus companys d’equip: Xavi, Iniesta, Puyol, Piqué, Busquets i companyia i, per suposat, sense entrenadors com Pep Guardiola o Tito Vilanova (que encara ho té tot per a fer)
De tot, el que més alegria ens dóna, a part dels títols assolits els darrers anys, és que la majoria de jugadors i, fins i tot els tècnics, han estat formats a casa.
A la Masia (tal i com es coneix la residència de jugadors del club –i no només de futbol-) s’han format tots els jugadors que he esmentat anteriorment i d’altres com Cesc, Jordi Alba, Valdés, Pedro (tots ells internacionals absoluts amb Espanya) i els novells Tello, Cuenca, Thiago, Bartra... I els que estan arribant: Deulofeu, Rafinha, Sergi Roberto, etc. Algun equip de món pot presumir de tenir una pedrera així? La resposta és contundent: NO!
Aquests èxits no han arribat fruit de la casualitat, sinó gràcies a molts d’anys de planificació i de confiança amb els jugadors de casa. No fa gaires setmanes, el primer equip va arribar a jugar al camp del Llevant amb 11 equips formats a la Masia. Qui en dóna més?
Quin preu té l’actual plantilla del Barça? El que han sortit de la Masia, només han ocasionat despeses de formació, però si es posessin a la venda, els grans clubs europeus podrien arribar a pagar xifres astronòmiques que no sabria ni reproduir... Però de moment s’hauran de conformar en somiar en tenir-los, perquè la majoria, no tenen cap intenció d’abandonar el club.
Aquest és el veritable èxit! Guanya la Lliga o la Champions League, al final, no deixa de ser una anècdota més.
Escolteu a Xavi Saisó.
Betis-0; Barça- 1
Betis-0; Barça-2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada