Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SER. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SER. Mostrar tots els missatges

dimecres, 8 d’abril del 2015

PP: MANS I DITS

Ahir es va reunir a la seu de Gènova el comitè nacional del PP, el màxim òrgan del partit entre congressos.
Rajoy, volent aparentar distensió, va fer seure a un costat a la Maridolo i a l’altre a Javier Arenas, els dos dirigents que havien estat protagonistes d’una picabaralla en els darrers dies.
Però el comitè en si va ser una bassa d’oli. Tanta normalitat van voler aparentar que van pecar d’excés. Tanta pantomima no sé l’empassa ni el més crèdul dels seus votants.
Ni una autocrítica a la seva gestió, ni pels casos de corrupció que afecten el seu partit, cap empatia per als més vulnerables, com els aturats de llarga durada que no cobren cap prestació ni per als que han estat desnonats. Tot autocomplaença i lloances per la recuperació econòmica que està tenint Espanya, gràcies a ells i a la ciutadania, però sense cap suport més.
Fa dies que el PP treu pit de cara les properes municipals. Recorden que fa quasi 4 anys van aconseguir la victòria més gran que ningú havia assolit a unes municipals i governant a la majoria de les capitals de província.
Sinó sabéssim com sé les gasten aquests del PP, si acabéssim d’aterrar a aquest país i desconeguéssim la realitat del que està passant, veient l’enorme poder que els ha atorgat el poble durant els darrers anys i escoltant les meravelles que expliquen sobre la situació econòmica d’Espanya, segurament els acabaríem votant a les properes municipals i molt probablement a les generals que es faran a final d’any.
Però els que vivim aquí, els que em patit la seva política de retallades, els que em vist com s’ajudava albs bancs en detriment de la ciutadania (els mateixos que, a sobre, diuen que han ajudat a aixecar el país), els que ens hem adonat de totes els seves promeses incomplertes, els que pertanyem a una classe mitjana que ha passat de ser el motor econòmic del país a la pràctica desaparició, sabem que l’Espanya que ens ensenyen no és la real. La real és la de la pobresa, la dels desnonaments sense que el govern s’immuti, tot i les sentències dels tribunals europeus, la de pagar per drets que abans tenies gratuïts o més barats (com el d’accés a la Justícia, medicaments...), la dels ciutadans que són rics i que han vist com durant aquests darrers 4 anys encara ho eren més... (Continua tu)
Rajoy pot ser un mentider, un irresponsable i, segurament un inconscient. Però suposo que no és un babau i sap que el comitè nacional d’ahir va ser simplement teatre (una pantomima com deia nomes començar) Sap que té crèdit fins la nit del 24 de maig. Si esgota el crèdit, amb tota probabilitat serà substituït com a cap de cartell per a les properes generals.
Tal com deia en el seu editorial diari aquest matí Pepa Bueno a la SER, les mans que ahir l’aplaudien (a manca de veus discrepants), podrien convertir-se en dits acusadors.
I el culpable, igual com al futbol sempre sol ser l’entrenador, en política és el líder, encara que, de fet, qui realment mana, és la FAES, ja que ell, com a president, no ha demostrat mai res. Ni quan era cap de l’oposició ni amb els tres anys i pico que porta al front del govern.
Per això sé li pot aplicar allò del tort al país dels cecs. Aquest és el nivell que tenim.        

dimarts, 7 d’abril del 2015

INTERVENTORS D’AJUNTAMENTS

L’altre dia em van explicar que la periodista de la SER Macarena Berlín (Hablar por hablar) parlava d’un documental on es protagonistes eren uns pocs interventors d’ajuntaments que han viscut en primera persona els casos de corrupció i altres irregularitats que feien els membres de l’equip de govern, però sovint, també amb el vist i plau de la majoria dels regidors de l’oposició.


“En este momento, la corrupción ha alcanzado la metástasis total” 

Corrupción: el organismo nocivo’ es el título de un documental que va más allá de la denuncia 

Muchas veces, tras el estallido continúo de casos de corrupción en España en los últimos años, nos hemos hecho una pregunta: ¿Pero es que nadie se dio cuenta? En el documental Corrupción: el organismo nocivo tiene la respuesta. Sí, algunos técnicos al menos, sí estaban ahí. Interventores de ayuntamientos, arquitectos municipales, directores de planeamiento, inspectores de cursos de formación manifestaron donde fue preciso que aquello -aquel hotel, este edificio, aquella recalificación, ese contrato…- no se podía hacer. 

Ahora que, como decía el exministro Miguel Sebastián, “nos quitaron la música de la fiesta”, este documental pone cara a aquellos que siempre tuvieron una conducta ejemplar. Maite Carol fue una de esas personas. Fue interventora del Ayuntamiento de Santa Coloma de Gramanet entre el 2006 y el 2010, cuando se vio envuelto en el caso Pretoria. Advirtió que algo que pretendía hacer el Ayuntamiento era ilegal, pero pensó que simplemente se habían equivocado: “La sorpresa llega cuando elaboro el expediente y no solo no lo paran sino que lo leen detenidamente, en voz alta, y lo rompen delante de mi cara”, entonces empezó su Vía Crucis. “Decían que estaba obsesionada, loca. Y cuando estalla el caso, la voz institucional decía que todo eso había pasado porque nadie había levantado la voz, que cómo iban a saber eso su había una interventora”, relata Maite, que además fue sustituida en su cargo, “me sentía muy sola pero me sentí especialmente sola después, porque en el momento que estalla el caso, en vez de apoyarme fue justo al contrario”. 

Otro protagonista del documental es Fernando. Ha sido economista e interventor en varios ayuntamientos españoles y ahora mismo ejerce como interventor en el de Orihuela. Tiene 30 años a sus espaldas trabajando en la administración y ha denunciado un sin fin de irregularidades y delitos. Asegura que la corrupción en las instituciones no es cosa del pasado: “Esto sigue ocurriendo día a día. Se sigue saqueando, se llevan comisiones y se conceden contratos desmesurados en muchos ayuntamientos”, así que concluye sin tapujos y siguiendo con la idea del título del documental que “en este momento la corrupción en nuestro país ha alcanzado la metástasis total”. 

“No existe un Estado de derecho frente a la corrupción, sólo somos individuos aislados los que luchamos contra ella”, dice rotundo Fernando que afirma que en la Transición se eliminaron los controlesinternos y externos a la administración y se le ha desprovisto de medios judiciales: "No hay elementos preventivos contra este cáncer de la corrupción. Tampoco hay elementos curativos ni quirúrgicos". Se pone él como ejemplo tras afirmar que los casos que estamos viendo ahora en los juzgados son casos de 10 años: "El lunes pasado declaré en mi tercer juicio por un informe mío de 2003".



Com sabeu fa pràcticament 4 anys que no estic a l’Ajuntament d’Amposta, per tant, els fets que abans vivia en primera persona, ara me’ls expliquen, encara que, sovint, des de fora també es perceben coses que et donen que pensar.
Pel que jo he pogut recopilar, a la interventora de l’Ajuntament d’Amposta Maria del Mar Medall, també està passat per algunes situacions, sinó tan grosses com s’expliquen al documental, sí al menys, intents per part de membres de l’equip de govern de voler que aparenti davant la ciutadania com a responsable d’alguns temes relacionats amb el funcionament de la institució i que tenen que veure des de les relacions laborals fins a les subvencions a entitats. Ens alguns d’aquests casos també s’ha volgut involucrar a la secretaria municipals. Anem a pams.
Segurament recordareu (perquè ja ho vaig explicar) que durant el ple dels pressupostos per al 2015, els grups de l’oposició van votar en contra del catàleg de llocs de treball, però sobre tot, de certes retribucions que reben anys rere any, alguns treballadors. És un tema que els dos principals grups (ERC-EA i PSC-PM) han portat davant la Generalitat i el Govern d’Espanya i que encara està molt lluny de poder-se resoldre.
Aquest catàleg portava dos informes negatius elaborats per la secretaria i la interventora. Segurament també recordareu que un dels membres de l’equip de govern les va acusar de fer política.
Més coses. El dia que la Regidora de Cultura va reunir a les entitats locals per a comunicar-los l’atorgament de subvencions, va dir que tot i l’informe negatiu per part de la interventora a que se’ls hi donés subvenció a alguna de les entitats, l’equip de govern havia decidit donar-les igualment...      
Abans de pagar les subvencions, s’exigeix a les entitats que estiguin al corrent de les seves obligacions amb l’Agència Tributària i la Seguretat Social. Per la qual cosa ho han de justificar mitjançant un certificat.
Pasqual Almudeve, va promoure durant la seva darrera legislatura com a regidor, la signatura d’un conveni amb l’Agència Tributària per a poder aconseguir la informació sense que les entitats s’hagin de desplaçar a Tortosa per aconseguir el corresponent certificat. D’això ja fa més de 8 anys. Bé, aquest any, algunes entitats (no sabria dir si totes, moltes o poques) han hagut d’anar personalment a demanar-lo, ja que segons els regidors responsables, la interventora l’exigia. Casualment, totes les entitats de les que he tingut constància, eren esportives.
En canvi, a d’altres com la colla castellera, no se’ns ho ha exigit.


Ara, penseu el que vulgueu...     

divendres, 13 de març del 2015

ENTREVISTA A IGNACIO RUIZ-JARABO A 'QUÈ T'HI JUGUES' DE LA CADENA SER


Ignacio Ruiz Jarabo, exdirector de l'Agència Tributària entre el 1998 i el 2001, va concedir aquest dilluns una entrevista al programa Què t'hi Jugues de Ràdio Barcelona (Cadena SER) en la qual a més de tractar el cas Neymar va desvetllar que Florentino va amenaçar amb parar la competició en el seu moment si no es paralitzaven unes inspeccions que es van engegar.



"Florentino va amenaçar amb parar la Lliga si continuaven les inspeccions d'Hisenda"

Ignacio Ruiz Jarabo va explicar al programa de Radi Barcelona 'Què t'hi jugues' de què tracta el llibre que acaba de publicar titulat "Estat Fiscal i Democràcia: L'Agència Tributària en perspectiva". En ell explica "un episodi que va ocórrer en referència als clubs de futbol. En aquells anys decidim fer un procediment d'inspecció tributària i decidim que en un sector com el futbol professional i la competència és tan gran que havíem de fer-ho a tots els clubs alhora. No podíem inspeccionar només a uns i per tant acordem una inspecció a tots els clubs professionals que es va realitzar de forma harmonitzada, amb criteris unànimes".

Aquí va ser quan el president del Reial Madrid, Florentino Pérez "va sol·licitar al Ministeri d'Hisenda que es paralitzaran les inspeccions. Ho va sol·licitar en termes categòrics i va avisar que si no es feia cas a la seva exigència es paralitzava la competició". Ruiz Jarabo explica també que no van paralitzar les investigacions perquè no "procedeix investigar als contribuents segons la voluntat, sinó segons els nostres criteris. Aquella pretensió de Florentino Pérez en nom de tots els clubs, per sort, no va arribar a bon terme".
 "Valorem de seguida que era una amenaça que no s'anava a complir", va explicar Ruiz ja que per a ell els"màxims perjudicats si parés la competició serien els propis clubs, que tenien un calendari molt atapeït i tampoc els interessava que el tema fos portada en els periòdics".

BARÇA I CAS NEYMAR

"Per la informació de premsa, que és la que jo disposo no qualificaria de persecució el que ha ocorregut. El procés de contractació és atípic amb molts contractes. El resultat va ser pagar menys imposats dels quals procedien. De fet, el propi club ha realitzat un ingrés complementari amb posterioritat la qual cosa no deixa de ser un reconeixement que existien imposats que no s'havien pagat"
. Així és com ha valorat l'exdirector d'Hisenda Ignacio Ruiz tota la problemàtica que embolica el 'cas Neymar'. 

En preguntar-li per Messi, Ruiz va afirmar que encara que no creu que hi hagi persecució, sí que és cert que"els jugadors de futbol estan sent víctimes del que al meu entendre és un error o un criteri equivocat. Aquest criteri considera que la constitució d'una societat a partir de la qual aquest professional procedeix a oferir els seus serveis al mercat és una afició. Com ho considera una afició el que fa és eliminar-la i considerar que els ingressos són directament del professional".


Escolta l'entrevista: 




divendres, 13 de febrer del 2015

EL PP EN ESSÈNCIA

Segurament són d’aquelles notícies poc notícies... Es a dir, que no solen sortir a les portades dels diaris, ni a les capçaleres dels informatius... Només se’n fan ressò uns pocs mitjans de comunicació i, com aquell que diu, de passada...
La primera la vaig escoltar (i veure) dimarts a la Sexta. Parlaven de 1.400.000 euros que s’havia gastat la comunitat de Madrid en una campanya sobre la qualitat de la sanitat pública.
Sembla ser que la campanya s’ha fet amb el propòsit de rentar la mala imatge que s’ha guanyat la Comunitat de Madrid. Els usuaris i, sobre tot els malalts, però també els professionals (metges, infermeres i resta de personal) denuncien les retallades en personal i mitjans en general. Sembla ser que les autoritats sanitàries han tret els malalts dels passadissos i els han posat a una grans sala que han habilitat per l’ocasió, allunyada de les mirades curioses. Deuen de pensar que allò que no es veu, no existeix.
Els més emprenyats són els malalts crònics d’hepatitis C. Uns malalts a qui els costa molt rebre el tractament que els facultatius els han prescrits, ja sabeu, el famós retroviral. Per tant, es queixen en raó: no hi ha diners per a pagar els tractaments, però si fer a fer publicitat del bons que són...  
Desgraciadament la propaganda cal·la entre el públic i sempre hi ha qui s’ho creo. Per cert, si diumenge passat vareu veure Salvados, on Jordi Evole va entrevistar a l’Esperanza Aguirre, aquesta, durant l’entrevista també va parlar de l’excel·lent sanitat que tenen a Madrid. M’agafen ganes d’anar-hi...
L’altra informació la vaig escoltar dimecres a la SER, mentre me’n anava a treballar. L’oposició gallega va presentar una moció al Parlament d’aquella comunitat sobre la pobresa energètica. El PP va rebutjar el concepte i el va canviar per consumidors vulnerables, un eufemisme que potser a la pràctica és el mateix, però costarà identificar-ho quan s’escolti.
Parlant de pobresa (en general), els índex que s’elaboren des d’Europa sobre els pobres que hi ha a cada país, indiquen que igual a Catalunya com a Espanya han crescut des forma desorbitada durant 2014.
Això contrasta moltíssim amb els arguments que ens donen des del govern de Madrid on s’assegura que la recuperació de l’economia espanyola és un fet.
El que és un fet és econòmicament parlant la tendència del començament de la crisi és la mateixa que la d’ara: mentre uns (pocs) són cada cop més rics, la majoria (molts) són cada vegada més pobres. Sobre tot la considerada classe mitjana que, pràcticament ha desaparegut del mapa quan abans de la crisi era el puntal que sostenia l’economia d’aquest país.  

dimecres, 11 de febrer del 2015

BLA, BLA, BLA…

Mas va comparèixer el passat dilluns a petició pròpia a la comissió d’investigació que va obrir el Parlament sobre el cas Pujol. Diuen les cròniques que s’hi va estar durant quasi quinze hores... Total, per a no dir res.
No va estar tant agressiu com el seu mentor Jordi Pujol, però si evasiu i, com s’esperava, no va aportar cap novetat. No cal ni dir-ho que la seva intervenció no va convèncer ningú, excepte, clar està que al seu propi grup. Segurament no va convèncer ni a ERC, tot i el to més moderat que va emprar el diputat Oriol Amorós.  
Tal i com va dir un periodista a la SER, Mas és un hàbil orador y sovint dóna la volta a les preguntes que sé li fan. Hi havia preguntes que les podria haver contestat amb un sí o un no i, en canvi ell, s’hi estava una estona per no dir tes. Pura xerrameca. Potser per això va durar tant la compareixença.
El temes que es van tocar van ser els següents: Negocis de la família Pujol, cas de les ITV, cas Palau de la Música i diners del seu pare a Liechtenstein.
-Sobre els negocis del clan Pujol va dir no saber-ne res. Tot hi haver col·laborat am el patriarca durant més de dues dècades. Difícil de creure-ho, la veritat.
Aquí va sortir el tema de els deslocalitzacions de determinades indústries. Mas va dir que el que va fer, ho tornaria a fer, ja que no vol que cap indústria marxi de Catalunya i que si algú ha fet negoci amb això, no és el seu problema.  
-Sobre els ITV, on s’havien fet públics uns correus on Oriol Pujol esmentava a Mas, va dir que el que havia fet, havia estat correcte.
-Del Palau de la Música va dir que, al final no es podrà demostrar que CDC hi tingui res a veure. Cal recordar que el seu partit té la seu embargada i que el jutge el relaciona amb comissions cobrades de forma il·legal.
-Finalment, sobre els diners que tenia el seu pare a Liechtenstein, va respondre el que per a mi és un veritable misteri: Què ni ell ni els seus germans vius havien cobrar res d’aquells diners. Finalment sembla que va aclarir que ho havia cobrat la seva mare...
Anem a veure, em resulta difícil creure que una herència vagi a parar a la mare quan, normalment, els hereus són els fills. Què no estava al testament? Quin oblit, no? Penso que tot va ser una estratègia de Mas per a amagar la veritat. Expliquen els diaris que el President portava una sèrie de notes per a donar més credibilitat a les seves respostes. Òbviament, quan ho portes així és també per a no sortir-te’n del guió que has preparat i no deixar res a la improvisació.
Mas va fer servir ahir la tàctica que usen tots els imputats (encara que ell, con va recalcar, no hi està): no ho sé, ho desconec... En definitiva evasives per a dificultar que es puguin aclarir els fets.
Sóc dels qui penso que les comissions d’investigació no serveixen absolutament per a res, sinó és per a que els partits es puguin esplaiar a gust amb el compareixent. Potser per això Pujol es va mostrar tan esquerp, la qual cosa no va impedir als diputats retreure-li la seva actitud.
El passat dilluns els portaveus que van estar més durs amb Mas van ser la del PP (després del divorci polític, no m’estranya) i la de la CUP que li van dir si fa o no fa això: Si vostè era el Secretari General de Convergència i no s’assabentava del que passava al seu partit, hauria de dimitir de President.
Per la nit, al programa 23-24 del Canal 33, els contertulians van debatre el tema. Pel que vaig veure, tot hi haver-hi certa pluralitat, potser a l’hora de mesurar la imparcialitat, no n’hi havia tanta. Alguns d’ells van coincidir que Mas va sortir-ne reforçat, ja que quan algú té l’oportunitat d’expressar-se, sempre sol sortir-se’n bé.
Es una manera de veure-ho, però des del meu modest punt de vista, ningú pot sortir-ne airós si es passa quasi 5 hores sense dir absolutament res. Molt de bla, bla, bla, però buit de contingut.    

divendres, 19 de desembre del 2014

MAI PLOU A GUST DE TOTHOM

I ara que començaven a estar tan contents...
Ha costat, però finalment el preu dels carburants ha baixat. A les benzineres ja es comença a notar. Ja era hora!    
Ho dic, perquè segons alguns economistes com per exemple Santiago Niño Becerra, no és bo per a l’economia que els carburants baixen tant i tan ràpid com ho estan fent.
Si fos un economista dels considerats neoliberals, pensaria que ens vol ensarronar, però no és el cas, ja que sempre s’ha mostrat en contra de les polítiques econòmiques oficials dels nostres governs.  
Segons Santiago Niño la caiguda del preu del carburant indica un alentiment de l’economia per a dintre de dos o tres mesos, la qual cosa produirà que les economies més afeblides (com l’espanyola) pateixin nous acomiadaments.
Una de els frases que es va dir durant el programa de Carles Francino a la SER (més bé es va recordar) va ser la de que un pessimista és un optimista ben informat.
Tan a mi com als meus companys que, com jo, han d’agafar el cotxe per a desplaçar-se des del poble on resideixen fins el lloc de treball, el preu dels carburants incideix i molt sobre la nostra economia domèstica. No és el mateix pagar el gasoil a 1,40 que a un euro, tal com ara ja està costant a alguna benzinera. L’equivalent en pessetes dels 40 cèntims d’euro és més de 60. Recordo que quan s’anunciava que la gasolina havia de pujar 5 pessetes, els cotxes feien cua a les benzineres ja no per omplir fins a dalt els seus dipòsits, sinó totes aquelles eines que tenien a ma per tal de tenir reserves per a una bona temporada.
Des de que es va alliberar el sector, les apujades de preus han estat prou constants i d’un dia per l’altre, sense previ avís. Qui ho controlava deia que s’apujaven de cara el cap de setmana i dilluns tornaven a baixar. Així s’agafava a tots aquells que sortien de cap de setmana i havien d’omplir els dipòsits.
No sé si els vaticinis de Santiago Niño són correctes o no. Ja sabeu que teories econòmiques n’hi ha tantes com economistes i, des de la crisi, qualsevol ciutadà és un economista en potència, però pel que a mi respecta, la reducció dels preus dels carburants m’anirà molt bé. 
Que duri.          

dimarts, 2 de setembre del 2014

TRANSPARÈNCIA I REGENERACIÓ

Per què serà que el partit menys transparent vol ara fer una llei de transparència?
Efectivament, el PP de Rajoy, quan està a punt d’arribar al tercer any de mandat, vol redactar una llei de transparència per a regenerar (diuen) la vida política espanyola.
És curiós que un partit que va portar durant anys una doble comptabilitat (ningú ens assegura que no la portin encara) i que tingui desenes de càrrecs públics imputats i fins i tot condemnats judicialment (Matas, ministre i president autonòmic, Fabra, president de la Diputació de Castelló, etc.) vulgui fer una llei per eradicar al corrupció i promoure la regeneració. No són els més indicats per dur a terme una iniciativa com aquesta.
El que caldria fer primer, és mostrar una voluntat inequívoca de canvi i una vegada s’ha demostrat fefaentment que s’ha canviat, donant així exemple a la resta de formacions polítiques, redactar la llei.
De totes formes, com que la meva opinió no val per a res i si s’han proposat fer-la, la faran, els hi suggeriria una qüestió que, si o si, s’ha de contemplar: regular el finançament dels partits prohibint de forma taxativa qualsevol aportació (ja sigui monetària, ja sigui en béns) anònima o de procedència indeterminada.
Aquest punt (com ja deia l’altre dia) comportaria la supressió o regulació de les fundacions vinculades als partits polítics, que sovint fan de suport econòmic dels propis partits, en un intent de saltar-se la normativa sobre el finançament dels mateixos.
Un altre partit que parla de regeneració és CDC. També resulta curiós que després de sortir a la llum el cas Pujol, els dirigents del partit que va fundar vulguin trencar amb el seu passat.
Ahir mateix ho escoltava en un debat a la SER. Es referia un dels contertulians al vist i plau de CiU a que Pujol comparegui al Parlament de Catalunya. Ho deia així: És curiós que un partit que ha viscut de la filosofia de Pujol vulgui ara trair els seus principis.
No em crec que els dirigents de CDC no fossin coneixedors del que passava al seu propi partit i de com es finançaven, per exemple les campanyes electorals i les seus.
Però el més fàcil és callar i mirar cap a l’altre costat i fer-se el sorprès si algú els explica alguna cosa. No sigui cosa que la mamella deixi de rajar...  
Fins ara la tàctica que ha emprat CDC ha estat la de negar-ho tot (bé, com el PP) i tancar files en torn de les persones imputades.
Aquestes són les formes que s’han de canviar. Si no es fa així, difícilment hi haurà transparència ni regeneració i tot quedarà en un no res.
Quina pèrdua de temps, no creieu?